Els mercats globals s’agiten pels aranzels de Trump

El president dels Estats Units, Donald Trump, va anunciar la imposició d’un aranzel base del 10% a tots els països del món, acompanyat de càrregues addicionals per als països amb els quals els EUA mantenen un important dèficit comercial. En concret, va establir un recàrrec del 50% sobre el dèficit bilateral, a més de la tarifa base. Aquest enfocament, amb tipus específics, va deixar unes tarifes del 20% per a la Unió Europea, del 10% per al Regne Unit, del 34% per a la Xina i del 24% per al Japó. El sud-est asiàtic va resultar especialment afectat, amb casos com Taiwan (32%) i Vietnam (46%). La nova política comercial proteccionista va representar el gir més contundent del comerç des de la Gran Depressió. El discurs de Trump es fonamenta en una teoria econòmica errònia, segons la qual els aranzels són pagats pels països exportadors, quan en realitat els assumeix el consumidor nord-americà, que acaba pagant més pels productes importats. A la pràctica, equival a un impost al consum. Les reaccions no es van fer esperar. Diversos països van coincidir a qualificar les mesures d’un trencament de l’ordre comercial global, advertint que podrien ser perjudicials fins i tot per als Estats Units. Si no s’assoleix un acord, diversos governs ja van anunciar que imposaran contramesures equivalents. Els aranzels entraran en vigor pràcticament de forma immediata i el marge de negociació és escàs. Aquest gir de guió en la política comercial global va provocar una onada de vendes als mercats financers. Els índexs europeus van iniciar la jornada amb fortes caigudes i amb l’obertura de Wall Street la situació va empitjorar, caient el Nasdaq 100 prop d’un 4% i l’S&P 500 perdent un 3%.