Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
Sheila Ferrer

“El que m'agradaria és ballar a la paret d'una presa”

Va començar a ballar amb 5 anys i des dels 24 que fa dansa vertical
36 anys. Durant l’agost i el setembre impartirà un curs a Sant Julià que culminarà amb un espectacle dins la temporada de l’Escena Nacional Andorrana.
“El que m'agradaria és ballar a la paret d'una presa”

“El que m'agradaria és ballar a la paret d'una presa”

“El que m'agradaria és ballar a la paret d'una presa”

S. F.
Actualitzada 01/08/2016 a les 18:08
En què consisteix la dansa vertical?
Simplement que es balla utilitzant una façana o una paret vertical en lloc del terra i vas lligat amb arnès i cordes.

Per tant, res a veure amb les teles?
No, res a veure. Amb la dansa vertical utilitzes el pla vertical com a base. La col·locació del teu cos canvia totalment, el pla és vertical però el teu cos està en horitzontal.

Com va arribar a aquesta disciplina?
Jo ballava, vaig estudiar dansa a l’Institut del Teatre, però sempre m’havia agradat sortir i poder utilitzar espais de fora, l’espai públic. Un dia vaig anar a un festival de teatre de carrer i vaig veure una companyia que ho feia. Vaig obrir uns ulls com plats i vaig dir: “jo ho vull provar!”. Després vaig començar a fer classes i el que pensava que seria un hobby i una manera d’investigar el meu cos amb una altra gravetat es va convertir en feina.

Calen algunes aptituds especials o ho pot fer qualsevol?
El curs de Sant Julià està obert a tothom, però sí que s’ha de tenir un mínim de condicions físiques. Hi ha musculatura que normalment no utilitzem mai que quan estàs penjat d’un arnès ha de funcionar. És molt dur pel que fa a abdominals i d’esquena. Però també són hores d’entrenament, com tot. La nostra idea és que tothom ho pugui provar i a partir d’aquí els que veiem que se senten còmodes i poden aguantar que també participin en la mostra.

Potser és una disciplina poc coneguda, encara.
Jo fa 12 anys que vaig començar i fa anys que es fa, però encara no està reconeguda com una disciplina. Cada vegada hi ha més companyies i poc a poc es va coneixent. Cal un procés, tampoc hi ha una codificació de la tècnica perquè la gent que ens hi dediquem hem anat aprenent coses bàsiques però cadascú desenvolupa el seu treball.

Què és el que la va enganxar més d’aquesta disciplina?
El que més m’agradava era canviar la perspectiva. Que el públic et vegi des d’un altre punt de vista. Les acrobàcies estan bé però a mi m’agrada que el públic et vegi diferent i que sembli que la paret és el terra. I a banda de tot això, volar és molt guai! I jo no sóc acròbata...

Hi ha algun lloc en especial on li agradaria poder-hi ballar?
A Barcelona ens agrada molt la plaça del Museu d’Art Contemporani i, per exemple, a mi el que m’encantaria és ballar en una paret d’una presa d’un pantà. Té una energia... és una paret súper poderosa per la capacitat de retenir una gran quantitat d’aigua. Això m’agradaria.

És una disciplina segura?
Sí, és molt difícil que passin accidents. Poden passar, hi ha un risc, com en qualsevol altra activitat física i sobretot pel fet d’haver-hi treball en alçada. S’ha de tenir respecte pel que fas perquè si es perd és quan passen els accidents. Però fent dansa vertical no n’he tingut mai cap.
El més...
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477