No tinc l’honor de conèixer en profunditat el tarannà de la síndica Suñé, ni el psicòleg, ni el polític, ni l’ humanista. Només l’he saludada a nivell protocol·lari i poc més. Però, sí que vull dir que em compl...
Llegint les proclames a les candidatures comunals s’endevina una superficialitat absoluta: inconcreció, generalitats, res o gairebé res de concret i possiblement factible
En els silencis que brollen de les cambres de l’hospital, hom té espais on els records proustians, les lectures i relectures arriben al cervell com les papallones, a voltes, només a voltes s’endinsen a l’est...
Se’m fa difícil parlar de lleialtat a les idees en un país on compta més l’amic, la cadira i la representativitat (és a dir, el poder) que no unes línies ideològiques clares i precises
Per a mi és un dels grans de la paraula escrita. M’adono que enguany és el centenari del seu naixement. Amb els seus llibres he viscut l’horror pur, net, sense matisacions.El filòsof Manel-Reyes Duarte diu que:...
Cada any per aquestes dates –tot i recordant també les meves èpoques de persona docent– cavilo en el que jo sempre he pensat que era ensenyar. A més, pel que llegeixo de les experiències que es fan arreu del mó...
Des de fa una colla d’anys ha sortit al carrer una mena de literatura de baixa qualitat per a un món descregut, esmaperdut, aïllat i buit i solen ser manuals de filosofia moral.
D’entre les nombroses definicions d’aquest concepte he triat aquesta: trencament brusc i inesperat de la confiança. És a dir, la frustració sobtada de l’esperança. Tanmateix té molts lligams amb la desil·lusi...
Què deu significar llegir Andorra? Certament, no es tracta d’endinsar-se en una novel·la, ni analitzar uns informes més o menys científics, didàctics i orientatius. Tampoc em refereixo a fer unes enquestes sect...
Sóc voraç lector de diaris des de ben petit, gràcies al meu pare. Darrerament hi ha grans debats arreu sobre les plataformes digitals, les falses notícies i, en general, el periodisme. Hi ha una munió d’ex...
És clar que dubto sobre el futur d’Andorra, i no només en el què, també en el com i el perquè. I admiri els que –més brètols o més savis– mai no tenen cap incertesa
La civilització és un estat avançat de la societat humana, amb un grau considerable de complexitat, de riquesa cultural, urbanitat i bones maneres. Civisme oposat a barbàrie
Andorra no ha tingut mai una política cultural, malgrat que es prodiguin molts actes dels que es demoninen culturals i es parla del museu nacional com si fos la panacea