Telèfons mòbils i adolescents

El 90,3% dels alumnes de segona ensenyança del Principat tenen un telèfon mòbil amb connexió a internet i l’edat mitjana d’accés al primer dispositiu al país és als 10,6 anys.

S'acaba de reobrir el debat sobre la seva prohibició

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

El 90,3% dels alumnes de segona ensenyança del Principat tenen un telèfon mòbil amb connexió a internet i l’edat mitjana d’accés al primer dispositiu al país és als 10,6 anys. Així ho reflecteix l’Observatori de la infància 2023, elaborat per Unicef Andorra i Andorra Recerca+Innovació, un estudi que també resulta molt revelador pel que fa al temps que joves i adolescents passen davant les pantalles: un 33% afirmen que estan més de cinc hores al dia a internet entre setmana, un percentatge es dispara el 48% els caps de setmana.

És innegable que el món digital ha transformat radicalment la manera de comunicar-nos, de treballar, de gaudir del temps d’oci o de realitzar diferents gestions. En contrapartida, i molt especialment en el cas dels joves, la xarxa també planteja desafiaments significatius en termes de salut mental, socialització i rendiment acadèmic.

En aquest context, no és d’estranyar que, periòdicament, sorgeixin iniciatives com la que fa poques setmanes va posar en marxa Natàlia Jiménez, una professora de secundària i mare de dos nens de Barcelona. A través de la plataforma Change.org, la docent ha sol·licitat que es prohibeixi per llei a Espanya l’ús de mòbils en menors de 16 anys. Més enllà que la petició, que ja ha aconseguit més de 62.000 signatures, acabi prosperant, ha servit per reobrir el debat sobre l’ús de dispositius entre els més petits.

“No crec que prohibir sigui la solució, però que els pares hem de posar límits és clar”, opina Marcel Álvarez, veí d’Escaldes-Engordany de 44 anys i pare d’una adolescent. “Un mòbil no és una joguina ni un cangur, però crec que moltes famílies l’estan fent servir per a aquestes funcions”, afegeix. En el seu cas, han optat per limitar l’ús a una hora al dia, amb filtres parentals. “Bàsicament el fa servir per xatejar amb els amics i veure alguns continguts de YouTube, perquè encara no té xarxes socials”, relata Álvarez.

“El problema amb les noves tecnologies és que absorbeixen molt de temps i acaben creant molta distracció i addicció”, assenyala Neus Ramos, resident a la capital de 43 anys i mare de dos nens, d’onze i vuit anys. Per aquest motiu, a casa estan intentant retardar el màxim possible que els més petits tinguin el seu propi dispositiu. “El gran ja té alguns companys de classe amb mòbil i, ho vulguis o no, es va creant certa pressió social”, agrega.

De la seva banda, Miquel Ferreira, veí d’Andorra la Vella de 39 anys, creu que l’smartphone no és perjudicial en si, però sí l’ús que se’n fa. “És contradictori que un instrument que serveix bàsicament per comunicar-se estigui destruint la comunicació. És molt trist anar a un bar o a un restaurant i veure parelles o famílies senceres assegudes a taula i que no es diguin res perquè cadascú està amb el seu telèfon. Si actuen així en públic, com deu ser la vida a casa?”, es pregunta. I afegeix, respecte als més petits, que “si un nen s’acostuma a aquest comportament l’acabarà trobant normal”. Per això, creu que és molt difícil educar els infants en l’ús del mòbil “si no aprenem nosaltres mateixos, els adults, a posar-nos límits i a establir unes regles”.

S’ha de veure si l’onada de pares antimòbil que s’està estenent per Espanya arribarà a Andorra amb iniciatives similars. El que és clar és que el seu ús intensiu té conseqüències que no es poden ignorar. “La constant necessitat de verificar notificacions, xarxes socials i jocs pot provocar una dependència poc saludable”, apunta una font mèdica consultada per 7Dies. “Això no tan sols afecta el temps dedicat a activitats més productives; també pot contribuir a comportaments impulsius i problemes d’autoregulació.”

Així mateix, també poden aparèixer problemes de socialització o de rendiment a classe. “El constant flux d’interaccions digitals porta a una disminució en la qualitat de les relacions cara a cara”, asse­nyalen les mateixes fonts, que posen en relleu que “els adolescents poden experimentar dificultats per concentrar-se en les tasques escolars per la constant temptació digital”.

Però el més preocupant és que l’ús excessiu de telèfons mòbils entre els adolescents està vinculat a problemes de salut mental. “Les xarxes sovint presenten un món idealitzat, generant pressions per complir amb estàndards poc realistes. Això pot provocar problemes d’autoestima, ansietat i depressió.” Una advertència que no hem de menystenir.

CAL SABER

1. ESTABLIR LÍMITS DE TEMPS:Cal establir límits de temps raonables per a l’ús del mòbil. Aquests límits poden variar en funció de si es tracta de dies laborables o caps de setmana. 2. PROMOURE UNA EDUCACIÓ DIGITAL:Els adolescents han de comprendre els riscos associats a l’ús excessiu de les xarxes, el ciberassetjament o la importància de mantenir la privadesa en línia. 3. SER UN EXEMPLE PER ALS FILLS:Com a model per als adolescents, els pares han de mostrar un ús responsable del telèfon. És important limitar la pròpia exposició a pantalles durant els moments familiars. 4. REGULAR L'ÚS DURANT LA NIT:Un hàbit saludable és limitar l’ús del telèfon abans d’anar a dormir. La llum blava de la pantalla afecta negativament la qualitat del son. Cal fixar una hora de desconnexió.

És innegable que el món digital ha transformat radicalment la manera de comunicar-nos

tracking