Com portem l'horari d'hivern?

Amb l’arribada de la tardor, molts de nosaltres experimentem canvis importants a la rutina diària que van més enllà de les característiques pròpies d’aquesta estació.

El 84% d'europeus, a favor que es deixi de fer el canvi d'hora

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

Amb l’arribada de la tardor, molts de nosaltres experimentem canvis importants a la rutina diària que van més enllà de les característiques pròpies d’aquesta estació. Uns canvis que estan directament relacionats amb l’adopció de l’horari d’hivern, que a més de proporcionar-nos hores de llum solar diferents, també pot tenir efectes notables tant des del punt de vista físic com psicològic.

El canvi d’horari d’hivern té les seves arrels en la cerca de l’estalvi energètic. En molts països, aquesta pràctica es realitza per aprofitar millor les hores de llum solar disponibles i reduir la dependència de l’energia elèctrica. En fer aquest canvi, es busca, teòricament, potenciar l’ús de la llum natural de les primeres hores del dia i així reduir la demanda d’energia.

La UE va unificar el sistema de canvi d’hora el 1980, però des de fa uns anys les autoritats europees estan intentant, sense èxit, posar fi a aquest procediment. Tot i que una àmplia majoria dels ciutadans de la Unió Europea (un 84%) es mostren a favor de deixar de canviar l’hora dels rellotges dos cops l’any, hi ha desacord sobre quin horari hauria d’adoptar cada país de manera definitiva. La polèmica s’arrossega des del 2018.

“Sempre es diu que amb el canvi d’hora que fem a l’octubre dormim una hora més, però és una gran mentida”, opina Maribel Navas, resident a Andorra la Vella de 41 anys. “A mi el que em passa és que em desperto molt d’hora al matí i a mitja tarda ja estic cansada. Encara que no ho sembli, adaptar-se a aquests canvis sempre costa.”

Que es faci fosc més d’hora té un impacte psicològic innegable. “Amb la manca de llum és normal sentir-se més decaigut i amb menys energia”, apunta Ramon Ribeiro, veí d’Encamp de 36 anys. “Sempre intento llevar-me d’hora al matí i sortir a fer exercici, però és inevitable patir certa davallada anímica en aquesta època”, puntualitza.

“Que a les cinc de la tarda ja estigui tot fosc no anima gaire a sortir ni a fer vida social. Suposo que és normal sentir-se desanimat; a mi almenys em passa”, reconeix Laura Bosque, de 35 anys i veïna de la capital.

Tot i que el cap de setmana passat vam guanyar una hora, aquest ajustament dels rellotges a l’horari d’hivern pot provocar trastorns igual com ho fa l’adaptació al d’estiu. “Independentment de si avancem o endarrerim l’hora, sempre es produeix un canvi en els nostres ritmes biològics”, explica el doctor Eduard Estivill, especialista en medicina del son. “Qui més qui menys, tothom nota aquest canvi, però els infants i la gent gran acostumen a ser les persones més afectades”, precisa.

Com es percep aquest canvi? “Bàsicament en les rutines dels àpats i del son: tenim gana abans i també acostumem a despertar-nos i tenir son abans. En funció de cada persona, podem trigar fins a una setmana a adaptar-nos a aquest nou ritme”, comenta l’expert. “No hi ha una fórmula infal·lible per minimitzar aquests efectes, però sí que podem modificar progressivament els nostres horaris habituals en els dies previs al canvi d’hora perquè el cervell es vagi acostumant.” Un consell que, remarca, “serveix tant per al canvi d’hora d’octubre com per al de març”.

El doctor Estivill vol deixar clar que “en realitat no és que ara tinguem menys hores de llum, sinó que aquest és l’horari que ens correspondria per la situació geogràfica de la península”. Per a l’especialista, “l’hora d’hivern és la més adient per a la nostra salut, perquè és la que més s’acosta al nostre horari natural”. I posa èmfasi en el fet que “quan a l’estiu continua havent-hi llum passades les nou de la nit, el cervell interpreta que encara és de dia, i per tant és habitual que després ens costi més dormir i escurcem les hores de son”.

Així mateix, l’expert subratlla que “entre la població i la comunitat científica hi ha una gran unanimitat respecte al fet que s’acabin d’una vegada els canvis horaris”. La cosa, però, va per a llarg. “Políticament hi ha moltes desavinences, i de moment es preveu que haurem de seguir ajustant el rellotge dues vegades l’any, almenys, fins al 2026.”

CAL SABER

1.Aprofitar les hores de llum:Intentem passar més temps a l’aire lliure durant les hores de llum del dia. La llum solar és essencial per regular el rellotge biològic i millorar l’ànim. 2. Mantenir un horari regular:Hem d’intentar anar a dormir i despertant-nos sempre a la mateixa hora cada dia, i mirar de mantenir aquest hàbit fins i tot els caps de setmana. 3. Fer exercici de forma habitual:L’exercici regular pot ajudar a augmentar els nivells d’energia i millorar l’estat anímic i mental. Encara que els dies siguin més curts, podem aprofitar per fer esport a l’aire lliure. 4. Mantenir una dieta equilibrada:Menjar sa és essencial i cal parar atenció en evitar l’excés d’alcohol, cafeïna o sucre, ja que això pot provocar alts i baixos d’energia i alterar els nostres patrons de descans.

Les rutines dels àpats i del son es veuen alterades

tracking