la celebració torna aquest any a la plena normalitat
uan estan a punt de complir-se tres anys de l’esclat de la crisi de la covid-19, la majoria de les grans festes populars estan recuperant de mica en mica la normalitat prepandèmica. Ho vam veure fa poques setmanes durant les celebracions nadalenques, quan els carrers van tornar a viure actes tan emblemàtics com la desfilada del pare Noel o la cavalcada de Reis, i ara és el torn d’una altra festa molt arrelada al país com és el Carnaval.
La progressiva millora de la situació sanitària permet recuperar aquest any totes les cites i representacions més emblemàtiques. I si bé algunes es van continuar celebrant durant els dos darrers Carnestoltes amb diverses restriccions, ara poden tornar al format habitual.
Aquest context ha propiciat que més gent s’animi a fer coses per aquest Carnaval. És el cas de l’Íngrid Julià i l’Aina Rodríguez, dues amigues de 27 i 29 anys que creuen que en aquesta ocasió hi ha “més opcions que mai per divertir-se. Encara no hem pensat què farem però amb la colla ens disfressarem, segur”, apunten, tot i que, a diferència de com havien fet anys enrere, aquesta vegada no participaran a cap rua. “Si vols concursar en una comparsa has de començar a treballar amb molta antelació i aquest any no hem tingut temps de preparar res. Tocarà improvisar una mica”, asseguren.
La total reobertura de l’oci nocturn és un dels grans incentius perquè la tradició pugui tornar amb força. “L’ambient no és el mateix si no pots sortir de festa”, opina l’Àlex Cuesta, de 25 anys i resident a Andorra la Vella. “Pots quedar amb un grup d’amics i fer una festa de Carnaval a casa, com hem fet els últims anys, però ja no és el mateix. Queda molt deslluït si no pots sortir a prendre alguna cosa o a ballar”, considera.
D’altra banda, els comuns també han treballat perquè la celebració pugui tornar al format de tota la vida. Entre les novetats més destacades cal ressaltar la recuperació de la rua conjunta entre Andorra la Vella i Escaldes-Engordany, que no es va poder celebrar ni el 2021 ni l’any passat, i que torna aquest dissabte a les sis de la tarda per recórrer l’eix central de les dues parròquies. En acabar la desfilada hi haurà una botifarrada per a tots els participants a la plaça del Poble i l’actuació de les comparses que participin al concurs de coreografies a la sala Consòrcia del Centre de Congressos.
També Sant Julià de Lòria recupera la celebració habitual, en què destaquen la cercavila amb les escoles, divendres al matí, i la gran rua, que tindrà lloc diumenge a la tarda i que culminarà amb una botifarrada popular a la plaça de la Germandat.
Però si hi ha dues festes de Carnaval especialment representatives del Principat, aquestes són les d’Ordino i Encamp, que és on es concentren la major part d’actes tradicionals. La festa gran a la parròquia ordinenca serà dilluns a migdia, amb la representació teatral dels Contrabandistes, que precedirà el repartiment del caldo de Carnaval, previst per a la una. Dimecres a les set de la tarda tindrà lloc el moment més solemne de la festa, amb l’enterrament i la lectura del testament del Carnestoltes. Com a novetat, hi haurà la sardinada popular, a la plaça Major, que servirà com a colofó de les celebracions.
Pel que fa a Encamp, la celebració arriba carregada de novetats, entre les quals les Nits temàtiques, que se celebraran dissabte, diumenge i dilluns a la sala de festes, i que estaran ambientades, respectivament, en la selva, els anys 80 i 90 i el mar. “En substitució del concurs de disfresses que es feia fins ara, aquest any donarem premis a les persones millor disfressades en aquestes tres festes temàtiques”, comenta Christian Fernandes, membre de la comissió de festes.
Quant al concurs de carrosses i comparses, que tindrà lloc dissabte a la tarda, incrementa l’import dels guardons. “El primer premi serà de 900 euros per a la millor carrossa i de 800 euros per a la millor comparsa”, especifica Fernandes, que recorda que diumenge hi haurà el concurs infantil.
Però l’element cultural més idiosincràtic de la parròquia és sens dubte el Ball de l’Ossa, dilluns a la tarda, que, a més, “per primera vegada se celebra ja plenament reconegut per la Unesco”, de manera que el personatge “estarà present al llarg de tots els dies de Carnaval”. Així mateix, Fernandes també posa en relleu cites com el Judici als Contrabandistes, diumenge, les nits de festa a càrrec de diversos DJ o la participació de l’humorista Pep Plaza en l’operació del rei carnestoltes, dimarts a la nit.
CAL SABER
L'ORIGEN DE LA CELEBRACIÓ Tot i que la festa de Carnaval té en realitat arrels paganes –a l’antiga Roma ja existien costums similars–, la celebració està estretament lligada amb la tradició cristiana. Se celebra uns dies abans del Dimecres de Cendra, dia en què comença la Quaresma. Aquests quaranta dies que precedeixen a la Pasqua són un període de sacrifici durant el qual, tradicionalment, no es menjava carn. Per això, durant el Carnaval hi ha més llibertat i es trenquen moltes regles: cal aprofitar per fer tot allò que després no es podrà fer. Dos personatges han representat històricament la lluita entre el que signifiquen el Carnaval i la Quaresma. Per un costat, el rei Carnestoltes, un personatge golafre i esbojarrat. Per l’altre, la Quaresma, una vella de set cames que practica el dejú.
El ball de l'ossa