Festa i tradició de Canòlich

Aquest dissabte Sant Julià de Lòria celebra l’aplec de Canòlich, una de les festes més populars de la parròquia i de les més importants de la primavera al conjunt del país. La data representa més que una simple celebració popular. Es tracta d’un símbol d’identitat, ja que es fa en homenatge a la Verge de Canòlich, patrona de la parròquia, i es pot considerar un dels primers dies de germanor a l’aire lliure que tenen lloc al Principat. És, conjuntament amb l’aplec de Meritxell, un dels més concor­reguts al país i, de fet, aquests dos romiatges inicien i tanquen el cicle d’aplecs que comencen amb el bon temps del mes de maig i acaben al setembre.

Aquest any, a més, la celebració de Canòlich torna a la normalitat prepandèmica després de dues edicions amb canvis significatius de format a conseqüència de la crisi sanitària. El 2020, els actes de la jornada es van poder seguir per televisió, mentre que el tradicional repartiment dels pans beneïts es va realitzar a l’aparcament del Prat de la Nou. L’any passat ja es va poder tornar al santuari, però amb algunes limitacions d’aforament.

Ara, per fi la festa torna a ser com abans, tot i que es mantenen dues importants modificacions que es van introduir arran de la crisi sanitària de la covid-19. Una fa referència a la distribució dels pans. “Abans sempre es duia a terme després de la missa del migdia. Amb la pandèmia vam decidir canviar-ho i començar a repartir-los a partir de dos quarts de deu del matí, després de la missa matinal. D’aquesta manera s’eviten aglomeracions”, explica el cònsol major de Sant Julià de Lòria, Josep Majoral.

Per altra banda, un altre canvi impulsat per la pandèmia que també es conserva fa referència a la possibilitat de visitar l’ermita durant tota la setmana prèvia al dia de la patrona. “D’aquesta manera la gent que ho desitgi pot pujar a Canòlich durant els dies abans i, tranquil·lament, posar un ciri a la Mare de Déu i fer les seves pregàries i de manera més íntima i recollida”, apunta el mandatari lauredià.

“La idea de tenir el santuari obert tota la setmana va agradar molt i ara hem volgut repetir-ho. Aquest degoteig de gent que va passant pel temple crea una atmosfera molt especial”, ressalta al seu torn mossèn Pepe Chisvert, rector de Sant Julià.

Per al sacerdot, Canòlich “és més que una diada: és un dia d’aplec festiu, amb una connotació especial per tot el que significa el retrobament amb la família i els amics, i més encara aquest any, després de la covid. A més, el fet de pujar al santuari té una càr­rega simbòlica i espiritual molt forta”, agrega.

El significat de la celebració està fora de tot dubte. “Per als lauredians, Canòlich es la festa més rellevant i de més sentiment que tenim a la parròquia. Representa tradició, cultura i religió, i m’atreviria a dir que és patrimoni per a tots nosaltres”, subratlla Majoral. L’opinió és compartida per molts ciutadans de la parròquia. “És una tradició. Des de ben petit que hem celebrat aquesta festa amb la família i els amics. Més enllà de la religió, és una manera de passar el dia, de trobar-te amb gent que potser no veus des de fa temps”, relata Richard Escabias, de 51 anys, que encara manté la tradició de pujar al santuari caminant. “Acostumem a sortir de casa a les vuit del matí i triguem una hora i mitja més o menys, anant tranquils.”

El seu germà, Jordi Escabias, reconeix que no hi va cada any, però tot i així posa en valor el significat que l’aplec de Canòlich té per als lauredians. “Al cap i a la fi, és un dia de celebració, de poder estar a la muntanya, amb familiars i amics. La pujada, la missa, el repartiment del pa, les sardanes, l’actuació de l’esbart... tot plegat forma una mena de protocol molt especial”, destaca.

La celebració també ha anat experimentant algunes modificacions. “Fa uns anys era típic entre el jovent acampar la nit abans. Tota la muntanya de Canòlich estava envaïda per les colles de joves, que feien festa tota la matinada, fins a l’hora de l’aplec. Ara aquest costum s’ha perdut, o no és tan habitual”, recorda Gemma Martínez, una veïna de Sant Julià de 46 anys que està esperant amb moltes ganes l’aplec d’aquest any. “Després de tot el que ha passat, ve de gust tornar a la festa tal com s’ha fet sempre.”

“La sensació d’aquests últims anys ha estat molt estra­nya i ara per fi ja tocava tornar a celebrar Canòlich com Déu mana: poder sortir de casa, retrobar-te amb la gent, gaudir d’un dia al santuari...”, apunta un altre lauredià, Manel Tor­rent. “Reconforta veure com tot va millorant de mica en mica”, conclou.

CAL SABER

800 aniversari de l’aparició L’aplec de Canòlich d’aquest any marca l’inici dels actes de celebració dels vuit segles de l’aparició de la Verge, que es perllongaran durant tot un any amb diferents actes culturals i religiosos. Segons diu la llegenda, el 1223 un pastor es va trobar, als prats on ara hi ha el santuari, un ocell de plomatge molt vistós posat damunt d’una roca. El pastor se’l va endur cap a casa. L’endemà l’ocell havia desaparegut però novament el va trobar al mateix prat. La història es va repetir tres cops, però l’última vegada l’home va descobrir dins d’un nínxol de la roca la imatge de la Mare de Déu.