Quan volar és un malson

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

Ho hem escoltat o llegit milers de vegades: l’avió és el mitjà de transport més segur que existeix. Però tot i així, es calcula que un 30% dels passatgers pateixen, en major o menor mesura, algun tipus d’incomoditat, por o ansietat cada vegada que han de viatjar-hi.

“No sento ben bé por, però sí inquietud, és una sensació estranya que no experimento mai normalment”, confessa la Júlia Puig, de 46 anys i resident a Andorra la Vella. Assegura, però, que amb els anys ha aprés a controlar aquest malestar. “Durant un temps vaig arribar a prendre tranquil·litzants, però de mica en mica ja m’he anat acostumant a volar”, relata.

Per acabar-ho d’adobar, la pandèmia ha vingut a afegir-se a les fòbies habituals relacionades amb el fet de volar. Compartir un espai tancat amb persones desconegudes durant un període prolongat de temps pot semblar un altre motiu de pes per evitar els desplaçaments aeris.

Res més lluny de la realitat. “Ens fa la impressió que l’aire de l’interior de la cabina és com un aire condicionat que va recirculant, quan realment aquest es renova cada tres minuts”, explica el director executiu de l’Andorra Aviation Academy, Raymond Ginesta. Un aire que “en ser captat a gran altitud, no pot contenir cap tipus de bactèria o virus”, afegeix. A més, els avions “van equipats amb filtres HEPA, els mateixos que s’utilitzen en les mascaretes quirúrgiques, que retenen el 99% de les partícules”, ressalta.

Les dades parlen per si soles: “Sobre els 1.200 milions de passatgers aeris que hi va haver a tot el món entre gener i juliol de l’any passat, només es van detectar 44 casos de contagi en avions o aeroports”, indica Ginesta.

Sobre els motius que hi pot haver darrere de la por a volar, la psicòloga Claudia Rodríguez apunta que “poden tenir un origen molt divers: “des d’incapacitat de gestionar l’ansietat a necessitat de control total de les situacions, passant per la desconfiança en els professionals aeris o haver viscut alguna experiència desagradable a bord d’un avió”. Sigui el que sigui, Rodríguez posa èmfasi en el fet que es tracta d’un temor “irracional i desproporcionat que es pot vèncer si hi posem de la nostra part”.

“Genèticament els èssers humans no estem fets per volar. Per això aquestes pors existeixen i són relativament freqüents”, exposa Raymond Ginesta. “Però si ho pensem bé, es tracta de pors que no tenen uns fonaments sòlids. Molta gent argumenta que té pànic a patir un accident, però en canvi viatja tranquil·lament en cotxe, un mitjà de transport on el nombre d’accidents és infinitament superior”, agrega.

Ginesta destaca que “en moltes ocasions aquestes inseguretats venen propiciades pel desconeixement”, de manera que “no està de més documentar-se mínimament sobre com funciona un avió”. Sobre aquesta qüestió, Claudia Rodríguez afirma que “informar-se i investigar sobre aeronàutica pot ajudar molt”.

Des de tallers específics fins a tècniques de relaxació, el passatger amb aerofòbia té al seu abast un gran ventall d’opcions per superar les seves reticències a volar. “Pràcticament totes les companyies ofereixen estatges formatius i cursos, que poden ser molt útils”, explica Ginesta. “I quan viatgem, també el personal de cabina ens pot ajudar. La qüestió és no amagar aquesta por”.

“Viatjar en companyia sempre ajuda a distreure’s. Si volem sols, és important buscar alguna cosa a fer durant el trajecte: llegir, meditar, jugar a a algun joc del mòbil...”, aconsella Rodríguez. En tot cas, l’especialista convida a pensar fredament en la situació: “Els pilots tenen tota la preparació tècnica i psicològica necessària, i la indústria aeronàutica és una de les que més inverteix en seguretat. No hi ha cap motiu de preocupació”.

tracking