El puzle més enllà de l'afició

Muntar trencaclosques fomenta la concentració i l'agudesa visual

El puzle més enllà de l'afició

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

Muntar trencaclosques és una de les aficions clàssiques més esteses de totes, estant present a les cases d’ar­reu del món com un membre més de la família. “L’Ezio munta puzles fa anys, des que li’n vam regalar per Nadal”, explica la Mayka, la mare del nen de set anys. “Li agrada tant que li farem una sorpresa; l’hem apuntat al concurs de trencaclosques que es fa a Andorra la Vella amb un amic; li encantarà”, afegeix. I és que els puzles no són només una simple afició per entretenir-se una estona, sinó que entren en el món de la competició.

Diumenge 22 de març a les onze del matí els aficionats a les peces, siguin grans o petits, tenen una cita a la sala Àgora de la capital. El repte? “Muntar un trencaclosques de 500 peces, en parella, durant dues hores. El primer que l’acabi, guanya”, explica l’organitzadora de la competició, Meritxell Quintana. Aquesta és la quarta edició que es disputa al país, en què participaran 30 parelles d’adults i 20 d’infants; 100 persones de tots els perfils concentrades encaixant les peces en un temps rècord. Quintana comenta que la gent que hi juga és del tot diversa i que la bellesa dels campionats és precisament aquesta: “A vegades s’hi apunten pare i fill, germans, avis amb nets… de totes les edats.” Una afició que cada vegada acapara més gent i que esgota els productes a les botigues, com una d’un centre comercial de la capital, que va esgotar existències per Nadal i s’han anat acabant quan n’ha tornat a tenir. “Es venen un munt de puzles cada dia, tant per a nens com per a adults i gent gran que vol millorar els problemes de memòria”, comenta la venedora Sílvia Guarch.

L'origen del trencaclosques

Aquest passatemps va ser creat l’any 1760 per John Spilsbury a la Gran Bretanya, de forma gairebé accidental. Aquest expert cartògraf va muntar un dels seus mapes sobre una peça de fusta i va retallar els països per les fronteres per ensenyar geografia als nens d’una forma pràctica, didàctica i molt divertida per als infants. D’una eina educativa de fa més de 250 anys encara perdura un reeixit joc.

Perquè no tan sols es tracta d’una manera de passar el temps, sinó que, a més, és una activitat que desestressa, fomenta la concentració i l’agudesa visual. La Mireia és mare de l’Íngrid, una nena de set anys que anirà al campionat: “Hi juga des de sempre. Li’n vaig comprar pel tema cognitiu, perquè desenvolupi la memòria, i la veritat és que li va molt bé.” I no només millora la memòria dels nens, sinó que ajuda els padrins a recordar amb peces XXL fetes expressament per a ells, pensades per facilitar la troballa. La Mireia també fa trencaclosques juntament amb el seu marit, i el que més li agrada és el sentiment d’aconseguir el repte: “Soc traductora i per mi traduir és com un puzle; tinc diverses peces i les he d’anar encaixant fins a completar-les. Quan acabes sents molta satisfacció.”

Però no tothom se sent atret pels trencaclosques des del principi, o no tothom s’adona que s’hi està enganxant. Javi Parra, marit de Quintana, exposa que a l’inici ell es resistia a jugar-hi i simplement li separava les peces per colors, “després d’insistir-me que posés alguna peça, vaig anar posant-ne i posant-ne i... mira ara, organitzadors de la competició”. Sofía Domingos va iniciar-se com qui no vol la cosa, ja que va començar arran d’uns amics aficionats. Després de dinar treien puzles i acabaven fent-los entre tots, “vam anar repetint fins que ens van parlar dels concursos i vam acompanyar-los per curiositat, i des de llavors és un vici”. De fet, ella i el seu marit, David Torres, van ser els guanyadors de la segona edició, ja que van completar el trencaclosques en 1.05 hores. “Una alegria haver guanyat a casa!”, comenta.

COMPETITIVITAT

L’ambient que es viu a les competicions és distès i divertit, però també s’hi viu molta competitivitat, “de la sana, eh! Però quan quedes a dos segons de diferència fa ràbia”, diu Domingos. I més quan cada vegada hi ha més participants i gent més ràpida: “Hi ha una parella nova que fa poc ha començat i ja està quedant a les primeres posicions. Són dues hores per col·locar 500 peces i ho fan en mitja hora.” Una competició que també es trasllada, a vegades, dins el company de joc. “Jo faig els trencaclosques amb la parella. Hi ha competitivitat perquè els dos volem fer la mateixa part, per exemple”, diu Domingos, però comenta que això passa només al principi, “ara que ja fa temps que hi juguem tenim les nostres parcel·les establertes”. Amb pràctica les parelles veuen quins són els punts forts i van muntant les seves estratègies. Quintana i Parra també tenen feta la seva, posant totes les peces a la taula, girant-les per tenir bona visibilitat i començant a fer “el marc, i a partir d’aquí anem fent fins que veiem més clara la imatge, i aquí dividim feina”.

Competicions a nivell mundial

Els andorrans no només han participat al país, sinó que també han representat el Principat a d’altres competicions. Algunes d’elles són el Campionat nacional de Madrid, on s’ajunten 1.000 participants, el Mundial de Valladolid, on Quintana i Parra van quedar en el lloc 27 de 140, o el Campionat 24 h de Hannut, a Bèlgica. I no només existeixen campionats físics, sinó que també se’n fan en línia, com el World Play Puzzle, que consisteix a muntar un trencaclosques de mínim 1.000 peces en dos mesos, on Domingos i el seu marit van quedar primers l’any passat.

El puzle més enllà de l'afició

tracking