Consultar Dr. Google

Internet és una eina que diàriament ajuda a resoldre molts dubtes, com on anar a sopar, quina pel·lícula té la millor puntuació o quan obre aquella botiga que està tan de moda. Els últims anys, però, també ha jugat un paper clau en les noves tendències relacionades amb la salut, generant els nous e-pacients, que són aquells que acudeixen de manera continuada al cercador d’internet abans o després de visitar el metge. Isabel García, laurediana de 35 anys, recorre al cercador d’internet cada vegada que té una molèstia abans d’anar al doctor, “un refredat que no marxa, punxades al pit, una taca estranya... el que sigui que no em sol passar normalment, ho busco. És com que em quedo més tranquil·la si sé què puc tenir abans d’anar al metge”, comenta avergonyida. I és que el Doctor Google cada vegada està més present entre part de la població. Així ho viu el doctor Albert Dorca, metge de capçalera, que s’ho troba diàriament, “i cada dia més, sobretot la gent jove. Potser un 70% o 80% venen a la consulta amb la informació errònia del que creuen que tenen”. I això si hi van, perquè també hi ha gent, sobretot jove, a qui no li agrada anar al metge o no té temps i utilitza internet per buscar una solució. És el cas d’Albert Lorenzo, resident a Andorra de 24 anys, que fa una cerca quan té alguna molèstia, “per evitar anar al metge, no m’agrada i es fan massa cues”. Dorca creu que és més fàcil trobar cinc minuts per buscar què li pot estar passant a una persona que no pas gestionar la visita amb el metge referent.

PODER AMB RESPONSABILITAT

Tenir tanta informació a l’abast no ha de ser una cosa negativa, però sí que és un poder que s’ha de saber utilitzar cor­rectament. “No és el mateix quan la busca algú que sap el que busca que quan la cerca algú que posa termes una mica més genèrics. Poden englobar tantes coses que donen molt poca informació vàlida”, indica el metge, qui diu que la informació extreta s’ha d’agafar amb pinces sense saber clarament els símptomes que es tenen i com interpretar el resultat. El professional exemplifica que hi ha pacients que es pensen que tenen controlats els símptomes, però en l’exploració no acaba sent el mateix, “és diferent posar al cercador que es té tos a posar que és de tipus irritativa, espàstica, productiva, etc. Els diagnòstics seran diferents”. Ho va viure de ben a prop Montserrat Farran, escaldenca de 54 anys, qui diu haver anat un dia espantada al metge “pensant que tenia apendicitis pels resultats a internet i va resultar que finalment tenia una pedra petita al ronyó que va acabar marxant sola”, explica riallera mentre ho recorda. Quan una persona tecleja els seus símptomes al cercador sempre pensarà que pateix el pitjor diagnòstic d’entre totes les possibilitats, una cosa que realment mai se sabrà sense comptar amb un diagnòstic previ d’un professional. “Ho fan per preocupació i desconeixement. Si dintre de les possibilitats hi ha una que és molt greu, el primer que t’interessa és descartar-la”, exposa Dorca, qui corrobora que en la majoria de les cerques apareix el càncer com una de les possibles patologies amb qualsevol símptoma, una cosa que genera una gran ansietat entre els usuaris que realitzen aquestes accions. L’Àlex Salvador, veí de la capital de 19 anys, precisament es va trobar en aquest cas, “acostumo a tenir migranyes de tant en tant, però una vegada vaig tenir-ne una de molt forta i diferent de la resta, i recordo haver-me espantat molt en buscar-ho a Google i llegir els resultats”. Dorca opina que informar-se està bé per entendre la malaltia una vegada un especialista ha fet el diagnòstic, “a vegades a la consulta tenim poc temps o ho expliquem d’una forma tan ràpida que el pacient no és capaç de retenir-ho tot. Llavors pot buscar informació després a casa per entendre-ho millor i complementar el que li han dit a la consulta”. El resident andorrà explica que l’última vegada que es va veure obligat a visitar un metge va ser el de pistes, “havia patit una caiguda i el metge em va dir que tenia el polze de l’esquiador”, que és un trencament de lligaments, i recalca que primer es pensava que li prenia el pèl “i s’ho havia inventat, però en arribar a casa ho vaig buscar a internet i resulta que existeix això del polze de l’esquiador”. El problema és quan s’utilitza aquesta informació per autodiagnosticar-se o automedicar-se, que és el que fa el Lorenzo. “És cert que a vegades, si veig per internet algun remei de gent que ha patit el mateix que jo, el provo, perquè no perdo res.” Però el doctor Dorca indica que no és cor­recte, “és com si jo agafo un manual de mecànica i intento arreglar el motor del cotxe”. Afegeix que s’ha d’anar amb compte perquè els remeis casolans “no sempre són innocus per a la salut i s’ha de vigilar què fem i què porta aquella substància que ens estem prenent” perquè, segons el tipus de patologia, “pot fer que perdem el temps i acabaríem abans anant al metge”. No es pot oblidar tampoc que alguna informació que circula per la xarxa és falsa i que simplement busca crear alarmisme i fer-se viral. El metge de capçalera afirma que tenen un blog on pengen articles, per ampliar informació que ha estat contrastada i fer-la accessible, però que “a la gent el que li interessa no és llegir sobre la hipertensió, però si de sobte surt que una pastilla per a la hipertensió és dolenta i s’ho diuen els uns als altres, és com si això fos paraula de déu”.

CAL SABER

CIBERCONDRIA, LA HIPOCONDRIA DIGITAL En els darrers anys ha aparegut la cibercondria, la versió digital de la hipocondria. Aquest trastorn es basa en la preocupació obsessiva per la salut, que porta a consultar internet contínuament per confirmar malalties que una persona creu que té o tem patir, en general de caràcter greu, o a la recerca de símptomes, efectes o possibles tractaments per al seu problema.