x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
Tema de la setmana - 7 DIES

Mascotes entre esternuts

Un 15% de la gent té al·lèrgia als animals domèstics, però hi ha medicaments i tractaments per pal·liar-ne els símptomes i reduir el malestar
El 15% de la gent té al·lèrgia a les mascotes

Mascotes entre esternuts

El 15% de la gent té al·lèrgia a les mascotes

Actualitzada 22/11/2019 a les 18:46
En els últims anys s’ha observat un augment en l’afectació per al·lèrgia a animals perquè cada vegada hi ha més persones que tenen mascotes al seu domicili. Tot i aquest augment, un 15% de la població té al·lèrgia als animals domèstics, especialment als gats. Contràriament al que es creu, el pèl de l’animal no és la causa de l’al·lèrgia. Gian Marco Chiarella Privette, al·lergòleg, explica quin és l’origen, “la causa són les partícules de caspa que contenen els al·lèrgens formats en les secrecions de les glàndules sebàcies i salivals. Aquestes partícules poden romandre surant en l’aire durant temps i, en inhalar-se, ocasionar els símptomes al·lèrgics”. Segons diu, es coneix com a hipersensibilitat a la reacció d’un individu enfront d’una substància innòcua. I és que, en el cas dels aliments, el pol·len de les plantes o, en aquest cas, l’epiteli d’animals, no existeix cap raó per la qual el cos hagi de protegir-se enfront d’ells causant inflamació dels conductes nasals i les vies bronquials.
 
SÍMPTOMES DE L'AL·LÈRGIA
Saber si una persona és al·lèrgica als animals és fàcil, ja que existeixen símptomes que són força evidents: esternuts, ulls vermells, plorosos o amb picor, congestió nasal, picor al nas, paladar o gola, tos, falta d’alè o xiulet a l’hora d’exhalar. Algunes persones també poden patir símptomes cutanis com ara la urticària, èczema o picor a la pell de qualsevol part del cos.

Chiarella comenta que la gent que té al·lèrgia als animals sol tenir la mateixa reacció a altres coses, com al pol·len o als àcars. En Xavi Rossell, escaldenc, és al·lèrgic als àcars, a la pols, al pol·len i als gats, “sobretot si estan tancats en una habitació. Em comencen a picar els ulls i se m’inflen, moquejo, no puc parar d’esternudar i em pica tot el cos. Depèn de la raça del gat, em poso molt malament”. L’al·lergòleg afirma que això és causat perquè unes races poden desprendre més partícules de caspa que d’altres i fins i tot a vegades el contacte mantingut amb una mascota amb el pas dels anys “pot arribar a induir una forma de tolerància presentant cada vegada menys símptomes”. Rossell afegeix que “abans tenia molta al·lèrgia al gat d’uns amics, però de fet actualment ja no me’n provoca. Quan l’acaricio evito tocar-me la cara i em rento les mans sovint”. Chiarella exposa que hi ha certes races de gossos que tenen menys probabilitat de desencadenar aquests molestos símptomes, com els caniches o Schnauzers, a causa que tenen una pell que no es desprèn i produeixen menys caspa.
L’expert opina que la mesura fàcil per evitar la reacció és evitar el contacte amb l’animal, però és un tema complicat dir-li a algú que ha de desfer-se de la seva mascota, una vegada ha entrat dins el nucli familiar. L’Anna Pérez, de 28 anys, indica que té al·lèrgia als gats i el que fa és “no estar tocant-los constantment. Mai demano que el treguin perquè soc jo qui està a casa del gat, no al revés. Sí que tindria animals, perquè no en tenen la culpa”. Per frenar els símptomes existeixen antihistamínics orals, col·liris antihistamínics, corticoides intranasals o inhaladors, i per curar-se es pot considerar la immunoteràpia “com l’únic tractament disponible capaç de modificar el curs natural de la malaltia al·lèrgica. Això es tradueix en una disminució de la reactivitat tant en proves cutànies com en provocacions nasals, bronquials i oculars”, exposa l’expert.

CAUSA D’ABANDONAMENT
Bomosa i Laika tenen diversos casos d’abandonament per al·lèrgia al mes, i ambdues protectores coincideixen en el fet que la majoria dels casos que posen sobre la taula aquest fet és una excusa. La vicepresidenta de Laika, Sandrine Desruels, explica que tot i preguntar sobre les al·lèrgies al qüestionari previ a l’adopció, s’han trobat casos que “quan se’ls pregunta si han anat al metge a fer-se les proves solen dir que no, que simplement no el poden tenir, però després resulta que tenen altres animals. La segona causa és que no poden tenir l’animal al pis. Hi ha gent que es pensa que els animals són com un moble i prefereixen canviar d’animal que de casa”.
La cap de projecte de Bomosa, Coral Bonnín, esmenta que sí que s’han trobat amb casos d’al·lèrgia comprovats mèdicament, “en aquests casos estan totalment justificats i actuem amb tota la celeritat que podem per treure el gos de la llar, el gos se’n va a la gossera o el posem en una casa d’acollida i li busquem casa d’adopció, i recomanem una neteja a fons de la casa, perquè els al·lèrgens queden a tot arreu”. I és que l’expert diu que, per a tota aquella gent que no vulgui fer fora l’animal de casa, hi ha altres coses que es poden fer per evitar o disminuir l’al·lèrgia. Algunes són confinar l’animal a una àrea de la llar que no sigui el dormitori, col·locar netejadors de l’aire amb filtres electroestàtics, eliminar catifes i moquetes, rentar sovint la roba amb aigua calenta així com parets i el terra de l’habitatge, rentar cada setmana l’animal i el lloc on dorm i contemplar l’opció de castrar el gat, que redueix significativament la producció d’al·lèrgens més important. Bonnín explica que existeix, per a les reaccions lleus o moderades, un producte líquid que es posa a la pell del gat o gos i evita que l’al·lergen de la pell de l’animal surti a l’aire i provoqui el mal­estar.
El metge recomana acudir a un al·lergòleg per estudiar el seu cas, que li farà proves cutànies per comprovar a quines substàncies és al·lèrgic i, si es confirmen, sol·licitarà una analítica. Chiarella comenta que el risc és que, amb el temps, els símptomes es tornin més intensos i el que s’ha d’evitar és la progressió cap a l’asma.
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2019 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts