Com fer la compra? diària o setmanal

La proximitat entre el client i el supermercat és un dels factors que determinen la periodicitat amb què es realitza la compra. “La gent que viu a cinc o deu minuts del supermercat, i normalment al centre, hi acudeix dues o tres vegades per setmana”, en canvi, “els de les parròquies altes concentren la compra un dia a la setmana”, determina Antonio Miralles, director d’Andorra 2000. És el cas de Daniel Cuen, veí d’Encamp i pare de família nombrosa, que aprofita la tarda de dimarts per comprar tot el que necessita. En canvi, Rosa Maria Mandicó, veïna de la capital, prefereix anar tots el dies fins al supermercat ja que és una excusa per “obligar-me a sortir”, i perquè creu que l’estalvi que hi pot haver entre fer la compra de forma setmanal o diària “no varia gaire”, encara que reconeix que moltes vegades acaba comprant coses en què no havia pensat. Per contra, Sílvia Aleixandre, veïna d’Andorra la Vella, confessa que la regularitat amb la qual fa la compra és setmanal, perquè si visités tots els dies el supermercat correria el risc “d’anar-hi sense berenar i, per tant, amb gana, i agafaria això i allò”, una acció que incrementaria la seva llista de la compra. Bruna Peixoto, veïna d’Andorra la Vella i cap d’una família de tres membres, també recorre a la compra setmanal per una “qüestió de pràctica” i no perquè noti cert estalvi, perquè per a ella “no hi ha forma”, sentencia. Antonio Miralles apunta que “la millor forma de fer la compra és intentar anar més sovint” al supermercat, ja que és una manera que els productes “no s’espatllin ni es caduquin, perquè si la nevera està mig plena es té major control dels aliments que es necessiten”. Els experts recomanen fer una compra mensual d’aquells productes no peribles, com ara l’arròs, els llegums, la llet, aliments en conserva o begudes. Però no sols les preferències personals de cadascú determinen el moment per anar a comprar, sinó que l’ocupació laboral és un component decisiu. Bona part dels habitants d’Andorra treballen a l’hostaleria i això fa que una part dels consumidors dediquin els dies de festa entre setmana per comprar. No obstant això, “dissabte continua sent la millor jornada” per enfrontar-se a la llista de la compra, reconeix Millares.

Un altre dels aspectes que els consumidors tenen en compte per realitzar la compra de forma més espaiada o en el dia a dia és la frescor dels aliments. Trobar menjar empaquetat a casa de Mandicó és difícil, perquè “mai compro packs”, ja que li agrada “tot solt”. Ella troba fàcil organitzat-se perquè el volum del nucli familiar és reduït. “Som dos o quatre”, afirma. La família Peixoto prefereix “comprar al tall” i prescindir dels envasats perquè d’aquesta forma poden comprar “la quantitat exacta d’allò que necessitem” i “organitzar-nos una mica” per no tirar aliments. Encara que per a Alfonso Torreño, de compres a la capital, realitzar-la de manera setmanal implica “major comoditat”, també valora els afegits que proporcionen els aliments acabats de recollir i per això “compro la fruita més diàriament”, ja que són els aliments que es “mantenen pitjor”.

Les estructures familiars han canviat en els darrers anys i amb aquestes els acabats de presentació dels aliments als supermercats. Abans, la compra setmanal funcionava perquè “es venien els formats grans”, però la transformació de les unitats familiars amb l’ascens de llars unipersonals i famílies monoparentals ha fet que “anem per coses més petites”, manifesta el director. Les superfícies comercials han modificat l’estil d’empaquetar els productes: s’aposta per un format reduït. Abans era habitual trobar a les prestatgeries dels supermercats bosses d’un parell de quilos de magdalenes, ara “els envasats són de dos-cents cinquanta grams o com a molt de tres-cents. El client ajusta el producte a la demanda que té a casa, per això, tot el món tendeix a tenir menys quantitat”, explica Miralles. Per exemple, Aleixandre, que comparteix pis però no la llista de la compra, manifesta que quan “acabo comprant una caixa de kiwis al final sempre n’acabo tirant, potser les caixes de fruita sí que són massa grans”. Igualment, els formats grans es mantenen als supermercats perquè encara queden famílies nombroses, com la de Cuen, que reconeix que “els packs no són un problema per a mi”.

A hores d’ara “existeix una demanda creixent dels plats precuinats” perquè “la gent no té temps per cuinar”, afirma el responsable d’Andorra 2000. Les empreses que s’encarreguen d’elaborar els plats cada vegada empren productes “més naturals i més frescos”, realitat que ha fet créixer la qualitat i ha animat a comprar aquests àpats. Tot i això, els clients “tendeixen a menjar més verdura i fruita”, i no només per les propietats beneficioses que aporten a l’organisme –vitamines i minerals, entre altres–, sinó també pel “baix temps de preparació que necessiten”. La majoria de les vegades, els productes del camp a soles necessiten ser rentats i pelats per poder menjar-los.

En definitiva, “si la compra es realitza més sovint, difícilment es tindrà un conflicte amb la data de caducitat”, però si la compra es fa un cop a la setmana “t’oblides d’allò que tens”, garanteix l’especialista. Les superfícies d’alimentació treballen perquè els consumidors s’emportin els productes de la forma més fresca possible. “L’alt control sanitari fa que l’aliment estigui totalment mesurat”, manifesta Miralles. Per reduir la quantitat de producte que acaba a les escombraries, el professional recomana congelar, ja que “garanteix la durabilitat dels aliments”, una acció seguida a casa de Cuen perquè és “una forma d’aprofitar”. També, els proveïdors han millorat les tècniques d’envasat amb “la incorporació de gas inert” que “amplia la duració del producte fins als nou o deu dies”, afegeix Miralles. Amb tot això, no hi ha norma per comprar.

CAL SABER

SACIAT PER COMPRAR 1.Els experts recomanen fer la compra amb l’estómac ple per evitar posar al carro productes extra. APUNTAR EL NECESSARI 2.La llista de la compra funciona si el consumidor se cenyeix a allò anotat sense caure en productes no desitjats. ESTALVIAR AMB PROMOCIONS 3.Les ofertes són l’atractiu de molts supermercats, però el client ha de saber reconèixer les promocions on s’estalviï.