Deixar de fumar

Voler desfer-se de l’hàbit del tabac és possible si es té la principal eina: prendre la decisió ferma de deixar de fumar. Carles Rodríguez, metge de capçalera, té clar que es pot prescindir d’aquesta activitat, “és possible deixar-ho. Com amb qualsevol mena d’addicció, si s’està prou temps sense recaure, tècnicament ja no ets addicte a aquella substància”. Manuel Linares, també metge de capçalera, opina el mateix i exposa que, en l’àmbit mèdic, la nicotina es considera una de les substàncies més addictives que existeixen (al mateix nivell que l’heroïna o la cocaïna), així que es requerirà una estratègia individualitzada per abandonar l’hàbit.

Fàcil, doncs, no ho és, però una vegada es té la motivació per deixar-ho, es tracta de mantenir-se ferm, escollir un dia per abandonar el tabac i trencar la rutina de fumar. Es considera que una persona està enganxada al tabac no per la quantitat que fumi, sinó perquè cregui que no pot prescindir del tabac o d’alguna cigarreta en concret. Paulo Braga, escaldenc de 29 anys, fuma des dels 15, i “he intentat deixar-ho un parell de vegades però no he pogut aguantar més d’un dia. Quan estic moltes hores sense fumar ho necessito”. Per valorar el grau de dependència de la nicotina es fa servir el test de Fagerström, que té en compte la quantitat de cigarretes fumades per dia, quina li costaria més no fumar, així com el temps que es tarda a fumar-se la primera. Francisco Cabrera, veí de 70 anys d’Andorra la Vella, ha fumat tota la vida, però té clar quins cigarrets són els més difícils d’evitar: “Quan faig un cafè m’entra el cuquet. També em costa no fumar si faig cerveses amb els amics. Si hi ha alguna cosa en aquest país és alcohol i tabac.” Moderar al màxim el consum d’alcohol i excitants, com ara cafè o te, i substituir-los per aigua o sucs de fruita també ajuda a reduir el consum de tabac.

Rocío Donate, veïna d’Escaldes de 45 anys, afirma que fumar és una via d’escapament per a ella: “A mi el cigar­ret m’ajuda a treure’m l’estrès, és el meu moment. Sé que és mentida i que és cosa del cervell, però a mi m’ajuda.” Donate no va desencaminada, i és que Rodríguez explica que fumar és un hàbit que es relaciona amb el fet de parar de fer alguna cosa o desconnectar d’una angoixa, “és un lligam fals, no està demostrat de cap manera a nivell químic que el tabac o la nicotina desestressin”. Linares s’hi afegeix afirmant que fumar augmenta el risc de patir ansietat i introdueix el concepte de síndrome d’abstinència: “Un addicte a la nicotina té la sensació de reducció d’estrès o relaxació en fumar perquè el seu cos requereix la substància a la qual s’ha acostumat i, en donar-li, es relaxa temporalment. Però aviat se substitueix per la síndrome d’abstinència.”

Es pot deixar de fumar de cop (eliminant tot allò que recordi el tabac), plantejar-se objectius a curt termini, “avui no fumo”, substituir la cigarreta per algun altre element (un xiclet, un te, sortir a caminar, etc.), iniciar una teràpia, deixar-ho progressivament... de formes n’hi ha moltes, es tracta d’escollir-ne una i no desviar-se del camí. Intentar ser molt ferm en la decisió presa és molt important, en el moment que es diu “no fumaré més” fumar una cigarreta pot ser una relliscada que comporti una recaiguda. Donate fuma un paquet i escaig al dia des dels 15 anys i ha intentat deixar-ho més d’una vegada, però de moment no li ha resultat, “vaig estar un mes i poc sense fumar, tallant-ho de cop. Potser si ho hagués substituït per alguna altra cosa m’hauria evadit i hauria resultat més fàcil”.

ENUMERAR PROS I CONTRES

Tenir clars els motius pels quals es vol deixar de fumar també és essencial, ja que són la motivació principal i resultaran una eina a utilitzar en moments febles. Víctor Aguado, encampadà de 40 anys, va deixar-ho fa cinc anys i mig i no ha tornat a tocar una cigar­reta tradicional, “bàsicament vaig deixar-ho per qüestions de salut i millorar físicament. He notat uns canvis molt grans: faig muntanya i el canvi l’he notat molt. Normalment dic que jo abans anava a patir a la muntanya i ara hi vaig a gaudir. Dormo molt millor, no m’aixeco tossint… és un altre món”.

Les primeres setmanes després d’abandonar l’hàbit del tabac es comencen a percebre canvis de salut i de comportament del cos. “Augmenta l’agudesa del gust i l’olfacte. Una mica més tard pot augmentar o presentar-se, si no estava present, la tos, a conseqüència de la regeneració pulmonar, estant ja més preparats per defensar-se dels gèrmens”, exposa Linares. També afegeix que la fatiga i el cansament disminueixen; augmentant la tolerància a la realització d’activitat física, que és essencial per portar una vida saludable.

Aguado va substituir el tabac per la cigarreta electrònica i reconeix que “seré fumador tota la vida, encara que no fumi cigarretes, vapejar m’ajuda a no fumar tabac”. L’encampadà sent la necessitat de defensar el vapeig de les últimes notícies de morts que han circulat, “és cert que han mort sis persones als Estats Units per vapejar, però falta informació: havien fumat oli de cànnabis que havien comprat al mercat negre. Aquest oli no es pot vapejar, perquè se solidifica al pulmó i genera pneumònia lipoïdal”. Linares assevera que la cigarreta electrònica és igual de dolenta que el tabac tradicional i Rodríguez diu és una activitat molt recent i que calen evidències científiques, que necessiten un termini llarg de temps.

DUPLICA L'ÍNDEX DE MORTALITAT

L’hàbit de fumar perjudica gairebé tots els òrgans del cos, vinculant-se des de l’aparició de cataractes fins a ocasionar la tercera part de morts relacionades amb qualsevol tipus de càncer. En general, l’índex de mort per càncer es duplica en els fumadors, i l’addicció està relacionada amb el 90% de tots els casos de càncer de pulmó tant en homes com en dones.

Altres efectes de no fumar

Després del primer any d’haver abandonat l’hàbit, el risc d’infart cardíac es redueix a la meitat, així com també el risc de patir infart cerebral als 5 anys. A partir dels 10-12 anys el risc de patir càncer de pulmó i infart cerebral se situa al mateix nivell que el dels no fumadors, i a partir dels 15-20 anys el perill de patir malalties cardíaques i les causes de mort és gairebé igual al dels no fumadors.