Vacances en plena 'reentrée'

El setembre és un mes que s’associa al retorn a la feina, a l’escola i a la depressió post­vacacional. També a l’inici del final de la calor, l’arribada de la tardor i la disminució de les hores amb llum del sol. No obstant això, hi ha molta gent que prefereix relacionar-lo amb el millor moment per fer vacances. Anys enrere es va veure com una bona opció i des de llavors un grup considerable de persones opta per reservar-se els dies lliures d’estiu per al setembre. “Estàs més tranquil a tot arreu i millor atès als llocs”, destaca Rosa Maria Sopena, de l’agència Viatges Emocions.

Però aquest és un dels múltiples motius pels quals molts es decanten per treballar durant els mesos de juny, juliol i agost (en els quals en alguns casos el volum de feina és menor) i després agafar-se les vacances que toquen al setembre, quan tothom està preparant-se per a la rentrée o ja hi està de ple. El que sempre ha estat al capdavant de la llista en la raó per decantar-se per marxar durant aquest mes és la reducció en els preus. “La gent que prefereix fer vacances al setembre sol mirar més el pressupost”, assenyala Laura Porcuna, de l’agència A Mida Viatges.

Un altre dels motius pels quals aquest mateix grup de persones es decanta pel setembre, a banda dels dos esmentats, és el de les temperatures més agradables. En aquest mes no es registren casos de meteorologia que frega els 40 graus habitualment. A més, per a aquells que van a llocs de platja, la temperatura de l’aigua també està en el seu millor punt. La contrapartida, segurament, és que en aquestes èpoques ja es nota que les hores de llum solar són moltes menys, especialment en comparació amb el juny i juliol. De fet, al setembre es perden uns tres minuts de sol al dia.

MÉS A PROP I MENYS DIES

L’aspecte econòmic també es nota a l’hora de tenir en consideració els destins durant aquests dies. “Ens trobem amb reserves de llocs de platja i també ciutats europees, i al voltant de tres o quatre dies per acabar d’aprofitar les vacances”, exposa Porcuna. Malgrat que aquesta és la tendència, això no significa que no hi hagi gent que miri de fer viatges més llargs i llunyans, ja que al final es donen casos de tot tipus. “Aquesta setmana tenim clients a la Polinèsia i a Nova York”, comenta Cristina Ribas, de Viatges Relax, que remarca que el volum de gent que marxa a destins més allunyats “no té res a veure amb el del juliol i l’agost”.

I és que s’ha de puntualitzar, però, que la major part d’aquells que fan les vacances durant aquest mes les reserven per a la primera setmana, just abans que els nens arrenquin un nou curs escolars. “Després de Meritxell baixa molt el ritme”, indica Sopena, que afegeix que les “famílies amb nens dediquen a les vacances els deu primers dies perquè després ja no poden per l’inici de l’escola”. Els casos de gent que aposta per marxar de vacances quan tothom està de retorn es donen més en “parelles o en famílies sense fills”, assenyala la directora d’oficina de Viatges Emocions, que remarca que aquests solen ser casos més aviat puntuals.

El gruix principal de la feina a partir de Meritxell per a les agències de viatges se centra en els desplaçaments per motius de feina. “Per a nosaltres, el setembre és un mes de gestions més en l’àmbit laboral que no pas vacacional”, precisa Ribas. Aquests viatges, però, ja no tenen res a veure amb les vacances.

VACANCES PER A TOTHOM

Tenir una malaltia que suposi una mobilitat reduïda i viatjar no són dues situacions incompatibles. Les persones que pateixen problemes de mobilitat també aposten sovint pel mes de setembre per viatjar. “És gent que sol tenir uns altres temps i altres llibertats”, assenyalen des de Travel Xperience, una agència que se centra a organitzar viatges per a persones amb mobilitat reduïda. Amb tot, a l’hora de la veritat prefereixen fer les vacances al mateix moment que tot­hom. “Volen coincidir amb la seva família”, comenten des de l’agència. Tot i això, solen necessitar més temps per organitzar un viatge, “com a mínim un any”, hi afegeixen. Cada malaltia té la seva particularitat, però al final “es veu que es pot fer, només cal atrevir-se”.