Fer pinya amb la colla castellera

La major fita dels Castellers d’Andor­ra fins al moment ha estat carregar un 3 de 7. Més enllà dels castells, però, l’associació pot presumir de ser un espai de socialització. Han aplegat una bona colla de gent durant els seus quatre anys d’existència, més de cent vint persones participen activament dels seus actes. “Hem suplit la manca de tradició castellera amb moltes activitats per engrescar la gent”, explica Juli Peña, president de l’entitat. Actualment, un 65% dels membres de la colla són andorrans i la resta de diferents llocs d’origen.



Laura Zamora va arribar al Principat fa dos anys i mig procedent de Sabadell. No coneixia ningú al país, el seu marit encara no vivia a Andor­ra, i durant els primers mesos aquí anava “de la feina a casa i de casa a la feina”. Es va assabentar que existia la colla per les xarxes socials, i tot i que mai abans havia participat del món dels castells, s’hi va apropar per conèixer gent. Es va sentir “molt integrada” des del primer dia.
Els castellers assagen dos cops per setmana al gimnàs de l’escola andorrana de Santa Coloma. És un grup heterogeni. Hi ha gent de totes les edats, amb diferents interessos i maneres de pensar, però amb l’objectiu comú de fer pinya i carregar els castells. “Intentem fer la colla el més oberta possible”, assegura Peña. Els castells impliquen des de nens que fan d’aixecadors i de l’enxaneta, fins a grans. La persona de més edat de la colla té 73 anys. “Ens falta gent jove dels divuit als 25 anys”, explica Peña. Després de l’assaig part del grup sol acudir a un bar de Santa Coloma a sopar i petar la xerrada. Hi ha qui fins i tot no assisteix a l’assaig, però s’hi suma després per veure els companys. “És molt maco veure com sorgeix l’amistat entre gent que no es coneixia de res”, diu el president. “Per a mi són com una segona família”, afirma Zamora.



Cada quinze dies organitzen activitats. No falten a festes majors, a les maratons de donació de sang i allà on se’ls reclama. Sovint conviden a altres colles castelleres a venir a Andorra, com Els Xics de Granollers o els Minions de Terrassa. Altres vegades són ells els convidats a viatjar.
La idea de crear la colla va sorgir com una necessitat de continuar amb l’afició per part del muixeranguer valencià Jordi Manyes i del Juli Peña, que abans era membre la colla dels Marrecs de Salt. “Anava quan podia a Girona, i finalment, ens vam engrescar a fer la colla aquí”, explica. Algunes persones que no poden carregar castells per limitacions físiques, però dintre de la colla hi ha “moltes coses a fer”. Hi ha qui toca la gralla, instrument indispensable perquè puguin haver-hi castells. Altres estan a la botiga de la colla, s’encar­reguen de gravar, portar les xarxes socials, dissenyar els cartells o cuidar la canalla. “En ser una colla petita hi ha qui fa una mica de tot”, assenyala Zamora. Els castells estan declarats com a Patrimoni Immaterial de la humanitat per la Unesco. Els Castellers d’Andorra són l’única colla del país i se senten orgullosos de contribuir a enriquir el seu teixit cultural.