Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
Tema de la setmana - 7 DIES

Un zum-zum permanent

Els acúfens, també coneguts per tinnitus, són una alteració del sistema acústic que va des del timpà fins al cervell i que qui els té sent en una o les dues orelles
Els acúfens poden arribar a ser insuportables quan la persona que els pateix els sent a nivells molt alts.

Un zum-zum permanent

Els acúfens poden arribar a ser insuportables quan la persona que els pateix els sent a nivells molt alts.

Actualitzada 06/03/2017 a les 20:20
Els qui ho pateixen ho descriuen com un zum-zum permanent en alguns casos, o un xiulet molt agut, una campana, un grill o un soroll de pluja o del fons del mar que no para mai. 24 hores els 365 dies de l’any a dins del cap. Es tracta dels acúfens, també coneguts per tinnitus, una alteració del sistema acústic que va des del timpà fins al cervell i que qui els té –hi ha estudis que assenyalen que una de cada cinc persones n’ha tingut en algun moment– sent en una o les dues orelles: és un so subjectiu, que en ocasions també pot ser intermitent, que només senten els afectats i que no té curació. “És un senyal feble d’escassa intensitat [volum], d’1 a 15 decibels, tot i que es pot percebre amb molta intensitat”, descriu la psicòloga Susana González, especialitzada en la qüestió i que ofereix tractament a les persones que necessiten ajuda per aprendre a conviure amb els acúfens. I és que, mentre una part important dels afectats sent aquests sorolls amb una intensitat molt baixa i no té la sensació que els alteri la qualitat de vida, n’hi ha d’altres que ho viuen amb molta angoixa perquè pot arribar a ser realment molest. Ansietat, depressió i insomni són els trastorns psicològics més habituals, que solen traduir-se també en una pèrdua de concentració, problemes a la feina o de parella, dificultats per dormir, canvi de caràcter o irascibilitat.

Però, què produeix aquest zum-zum? Les causes són diverses. Entre les més habituals hi ha exposició perllongada a sorolls d’alta intensitat (els ocorre sovint als treballadors de la construcció, exmilitars, músics, DJ...), per bruxisme (l’hàbit involuntari de prémer les dents), a causa d’alguns fàrmacs, per l’envelliment (de fet, és força habitual en gent gran), un augment de l’estrès i patologies a les cervicals. “I factors com l’ansietat o la depressió en poden incrementar la percepció”, exposa González.

“Jo sento, des de fa uns cinc anys, un so semblant al que s’origina a l’orella després que exploti un petard, és com un xiulet molt agut i mai marxa. Al principi era incomodíssim però amb el temps he après a conviure-hi i hi ha moltes estones que ja ni m’adono que hi és”. És el testimoni de la Paula Grau, de 37 anys i que va descobrir que alguna cosa no anava bé en la seva oïda un vespre estirada al llit i en silenci. “Sentia el soroll i li vaig demanar a la meva parella, que era al costat, si també el notava i en respondre que no, vaig entendre que era només al meu cap”, recorda. La visita a l’otorinolaringòleg li va diagnosticar tinnitus, però no li va poder oferir cap remei que ho elimini del tot i per sempre.

Ella s’hi ha habituat encara, com dèiem hi ha qui ho viu com un fet insuportable. Per donar un cop de mà als afectats, fa 23 anys va néixer a Catalunya l’Associació de Persones Afectades per Tinnitus (APAT), que els escolta, informa i ajuda. Actualment té uns 450 membres. “Hi ha qui descobreix que ho té i li comença a afectar la vida diària i va al metge, però quan li diuen que la medicina no hi pot fer res comença a tenir un sentiment d’ansietat, depressió i desesperança. I a l’associació intentem ajudar-los a acostumar-s’hi i a conviure-hi”, explica Josep Boronat des de l’APAT, que fa 9 anys li van diagnosticar tinnitus. En el seu cas va ser un fàrmac amb efectes tòxics en el sistema auditiu el que li ho va generar.

I com s’ajuda, doncs, els qui ho viuen com una alteració que afecta el dia a dia i que fins i tot pot arribar a derivar en baixa mèdica? Habitualment, amb tractaments cognitius i conductuals. Es pot arribar a aprendre a viure amb el so permanent? “Normalment els afectats creuen que és la percepció de l’acufen el que els pertorba, quan en realitat la causa del malestar són els trastorns emotius que aquesta percepció ocasiona”, exposa la psicòloga.

Des de l’entitat d’ajuda també lluiten perquè hi hagi un protocol mèdic clar davant d’un afectat i també perquè es creïn clíniques especialitzades amb diferents professionals implicats. “Ara no n’hi ha cap. Cada otorinolaringòleg fa el que creu oportú”, lamenta Boronat.

No saber què és el silenci
Els qui ho viuen saben què és no poder percebre mai el silenci absolut. Tant metges com pacients reconeixen que un dels moments més complicats per conviure amb el ‘tinnitus’ és a la nit, estirats al llit, just en el moment en què s’intenta agafar el son. A molts els funciona fer relaxació.
 
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477