Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
Tema de la setmana - 7 DIES

Gossos humanitzats

Existeix una tendència creixent a tractar els cans com si fossin humans (nens petits) de quatre potes que tenen pèl i lladren.
L'alimentació i la roba són els àmbits on s'humanitza més

Gossos humanitzats

L'alimentació i la roba són els àmbits on s'humanitza més.

Actualitzada 07/02/2017 a les 13:10
Que els gossos no són persones és una obvietat. Com també ho és que existeix una tendència creixent a tractar aquests animals com si fossin humans (nens petits) de quatre potes que tenen pèl i lladren. Els vesteixen, els agafen en braços, els passegen en carret, els pinten les ungles, els munten festes d’aniversari... Fins i tot, hi ha qui els porta a un spa o els casa!

Andorra no s’escapa del fenòmen. L’educadora canina Sílvia Peris, propietària de Bones companyies, assenyala que un dels àmbits on més es nota la humanització dels gossos és a l’alimentació. Peris assegura que això té dos vessants, el positiu i el negatiu. I és que si bé ara la gent té més cura de l’alimentació i compra més menjar natural i sense gluten, molts estan sobrealimentats. En aquest sentit, explica que “alguns propietaris no entenen que no passa res si els gos està un dia sense menjar i fins i tot li donen el menjar a la boca”. Més habitual encara és alimentar-los amb menjar d’humans. Per tot plegat, segons Peris, no és estrany que cada vegada els gossos pateixin més trastorns alimentaris i obesitat. Això últim és important perquè comporta problemes cardiovasculars i a les articulacions.

ROBA I COMPLEMENTS
La humanització dels cans també es fa evident en la roba i els complements. I de nou aquí Peris relativitza. Reconeix que hi ha animals amb poc pèl i que en zones com Andorra, on fa tan fred i s’experimenten canvis bruscos de temperatura, vestir-los “pot ser correcte”. El mateix passa amb el calçat, “ja que la sal que es tira per desfer el gel els pot cremar les potes”. En aquests casos, sembla raonable posar-los alguna protecció.

Però una cosa és necessitat i l’altra és estètica. Quan dar­rere d’un jersei o unes botes s’amaga només la voluntat que la mascota llueixi, la humanització és més qüestionable. Peris comenta que la roba i els complements canins els acostumen a resultar incòmodes, perquè els limiten els moviment i posar-los, per exemple, una caputxa, els pot generar un problema de comunicació amb altres gossos.

EN BRAÇOS O EN CARRET
Els cans humanitzats estan sobrealimentats, van a la moda i pateixen una falta d’exercici. Això últim es dona sobretot en races petits, als quals els propietaris porten en braços, en bosses de mà o en car­rets de bebè. Aquestes pràctiques, a banda de fomentar l’obesitat de l’animal, poden fer que sigui poruc i, a més a més, que tingui una mala relació amb altres de la seva espècie.

Altres exemples d’humanització els trobem en els spa canins o en el doga, el ioga per a gossos. Peris, que ofereix aquesta activitat, explica que està plantejada com un espai de relax, els permet millorar la seva connexió amb el propietari i la socialització amb altres animals. “Es tracta bàsicament de passar una estona de qualitat amb el gos”, diu l’educadora canina. Segons Peris, també s’humanitza la mascota quan la deixem estar en llocs de preferència com el sofà o el llit, que pot fer que l’animal tingui problemes de conducta i sigui més desobedient.

EL PERQUÈ
Són molts els tipus i graus d’humanització. Però, per què humanitzem els gossos? La psicòloga Nathalie Garcia explica que fins ara els estudis s’han centrat sobretot en els beneficis de tenir una mascota i no tant en els aspectes negatius. Malgrat això, comenta que entre els propietaris i les mascotes s’estableix un vincle paternofilial, ja que aquests “ens necessiten per menjar, per sortir a passejar...”. Més enllà d’aquesta dependència, i tot i que és cert que hi ha persones que cobreixen les seves carències afectives i emocionals amb els animals, Garcia creu que té més a veure amb una moda que no pas que el propietari tingui problemes psicològics. De totes formes, la seva opinió personal, no contrastada científicament, és que poden patir falta d’empatia. “Volen i intenten cobrir les necessitats de la mascota però pensant en les seves pròpies.” Els propietaris, per tant, abrigarien el ca perquè ells tenen fred i el deixarien seure al sofà o al llit perquè és on ells se senten més còmodes. Se’ls oblida, així, aquella obvietat que dèiem al principi, que els gossos no són persones. “Som companys, però som espècies diferents i la diversitat s’ha de continuar mantenint”, afirma Peris.
  • #2 GDR
    (11/02/17 08:49)

    La foto fa riure de tant ridícul ! El món està perdent el coneixement. M´agraden els animals i sobretot els gossos, però francament, algunes persones s´están passant de rosca !

    Respondre
  • #1 malaltia humana
    (10/02/17 11:08)

    Axó ja conmença a denotar la creixent patologia humana. Una cosa es estimar i respectar els animals i un altra es esclavitzar-los sense poder ser gossos, al servei de la patologia mental de molta gent que aboca en els pobrets animalons les seves insatisfaccions i incapacitat creixent per relacionar-se amb els de la seva propia especie: els humans. Es clar...es molt mes fàcil tenir els pobrets animalets que farán tot el que vulgui l'amo i no es rebelarán per res...Quina pena! I per tal de fer negoci es consenteixen totes aquestes aberracions.

    Respondre
2
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477