Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
Tema de la setmana - 7 DIES

Els cirurgians de les coses

A l'usuari li costa reparar, prefereix articles nous
Joan Fernàndez fa de sabater des de fa prop de quaranta anys.

Els cirurgians de les coses

Joan Fernàndez fa de sabater des de fa prop de quaranta anys.

Actualitzada 16/01/2017 a les 20:48
La crisi i la butxaca, un canvi de valors o, simplement, una moda ha fet que el cicle de comprar, usar, llençar, comprar (i torna a començar) tingui un competidor. És la cultura de reparar les coses. Allargar la vida dels objectes necessaris per anar pel món (roba, sabates, bosses, electrodomèstics, etc.) s’ha fet sempre, però si bé unes quantes generacions enrere era una necessitat, ara és només una opció. És una alternativa que demana més determinació, perquè sovint és més fàcil comprar un producte nou que tenir cura del que encara es pot aprofitar i reparar. Malgrat que hi ha més consciència al voltant de la cura que li cal al medi ambient i es coneix que el consum abundant no és el millor per reduir residus, a la pràctica els negocis que es dediquen a la reparació no van a l’alça, sinó que es mantenen o, fins i tot, van a la baixa.

En Manel, treballador en un taller de reparació de calçat, es troba que a l’usuari li costa restaurar les coses i constata que els és més fàcil comprar nou. “La gent es compra sabates de 10, 15 o 20 euros i fer una reparació, que pot valdre uns 5 euros, no els val la pena”, explica. Els que sí que utilitzen els seus serveis són persones que opten per productes de més qualitat i més preu, i aleshores sí que busquen renovar les tapes de les sabates, les soles i algunes cremalleres i acabar de treure profit d’un calçat més car.

La Carme Comes ven productes de merceria a La Tendeta (Encamp) i, a més, fa arranjaments de roba com a complement al negoci, unes feines que en els quatre anys de vida que té el seu establiment no han notat que hagi anat a l’alça o a la baixa. “Les feines més habituals són els canvis de cremalleres d’anoracs, els baixos de pantalons, estripats de roba i algunes estovalles”, explica. “La gent vol allargar la vida de la roba bona d’esport i per això me la porta”, afegeix.

Per Joan Fernández, que fa 36 anys que es dedica a la restauració de sabates a l’establiment Sabater el Joan (Andorra la Vella), els hàbits s’han mantingut iguals. Destaca que ara, com abans, la gent prefereix coses noves. Explica que sovint alguns clients li porten sabates per a reparar que després no van a buscar. Diu que ell les intenta donar a algú que les pugui necessitar, però que tot sovint aquestes persones no les volen, encara que hagin de fer mans i mànigues per obtenir-ne de noves.

No tots aquests cirurgians de les coses consideren que el vent no els bufa a favor. La Fàtima, de la botiga Labors i Retalls (Andorra la Vella) és més optimista i diu que des que va obrir, ara fa uns quatre anys, ha tingut molta feina. “Si fa uns anys quan una cosa t’anava petita la descartaves, ara la gent m’ho porta perquè els faci un afegit”, explica.

OBLITS
Una constant amb què es troben els sabaters és que els clients s’obliden d’anar a recollir l’article reparat, tot i haver-lo pagat a l’avançada. En Bruno, treballador a Mister Minit, a Escaldes, fa poc va haver de treure del magatzem quatre grans caixes de sabates que els clients havien anat oblidant al llarg dels anys. Les va dur al magatzem central de l’empresa a Barcelona, on encara s’hi estaran uns tres anys més. Més o menys despistats, pot ser crucial per al medi ambient que les pròximes dècades els consumidors recordin que la vida de les coses es pot allargar amb un simple gest.

 
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477