"L'humor d'actualitat és de 'fes-ho ara o calla per sempre'"
Óscar Andreu. El presentador d’‘Està passant’, a TV3; i ‘La Competència’, a RAC1, relata la seva estreta relació amb l’humor per explicar l’actualitat
Óscar Andreu, humorista
Què li va portar a combinar l’actualitat i l’humor en un únic espai?
Doncs sempre m’ha agradat llegir diaris i fer riure a la gent.
Resulta més fàcil tractar l’actualitat d’aquesta manera?
L’humor és un lubricant per explicar les coses més fàcilment, fins i tot les més serioses.
Es pot fer humor de totes les situacions?
I tant, fins i tot de les situacions més crítiques. Tenim els exemples de Roberto Begnini, amb La vida és bella, i de Charles Chaplin, amb El gran dictador.
És fàcil fer humor de l’actualitat, amb tants fets que estan ocorrent?
Sí, ja em va bé que passin tantes coses, és més feina, que al final és del que es viu. No necessitem ni fixar-nos amb el que passa a Madrid per realitzar els programes, ens hi sobren fets.
Però les notícies caduquen...
I tant! Jo sempre dic que l’humor fresc del dia és com un suc natural, s’ha de consumir a l’instant, si no se’n van les vitamines. Gags de la setmana passada possiblement a dia d’avui necessites molt context per entendre’ls.
Aleshores és més fàcil?
Tot té la seva dificultat, és un humor de fes-ho ara o calla per sempre, no com l’humor del Chaplin, que perdura vigent amb el pas del temps.
Què és el més difícil de l’humor, doncs?
És que sigui graciós, que la gent t’ho compri, una vegada ho aconsegueixes ja està tot fet. Jo em trec el barret per les persones que fent humor fan la seva feina, sigui negre o blanc.
Què és el més complicat de l’humor negre?
Doncs traspassar la barrera del tabú, si es passa ja està, per a això la gent ha d’estar receptiva. Chaplin és l'exemple que es pot fer broma fins i tot d'allò més delicat.
Què prefereix ràdio o televisió, per a fer aquest tipus d’humor?
Suposo que la ràdio, perquè hi tinc més experiència, a més que les eines que et dona la veu són immesurables.
Però la seva secció a la pantalla a ‘Està passant’ triomfa, oi?
Sí, pel modernisme, perquè és una pantalla dintre d’una altra pantalla. També s’hi afegeix el fet que a l’humor surrealista tot és possible i és més fàcil que funcioni.