"El canvi de matí a tarda és menys traumàtic del que pensava"

Vador Lladó. Té una llarga trajectòria a la ràdio i aquesta temporada torna a la televisió pública amb ‘Tarda Oberta’, el nou magazín que ha estrenat TV3

"El canvi de matí a tarda és menys traumàtic del que pensava"CCMA

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

Etiquetes:

Després de tanta ràdio, com és tornar a la tele?

Em feia bastant de respecte. La ràdio ha estat el meu hàbitat natural fins ara i hi estava ben acostumat. La tele ha estat un mitjà per descobrir.

De totes maneres, ja havia treballat a TV3.

Sí, però fa deu anys i en un programa gravat, amb poc plató i molt d’exterior. El concepte de televisió que faig ara és totalment diferent.

Per què va acceptar treballar en aquest projecte?

Creia que ja tocava. Que era el moment de canviar. Portava molts anys amb el mateix format i tenia ganes de buscar noves vies de comunicació. I va sorgir aquesta oportunitat i l’havia d’aprofitar.

Què canvia de la televisió a la ràdio?

Són dos mitjans molt diferents. Si parléssim d’esports és com si comparéssim tennis amb natació. L’un està als antípodes de l’altre. I no vull dir que un sigui millor que l’altre. Són dos camins diferents, amb formes totalment diferents de comunicar.

Se sent còmode en aquest format?

Sí, m’hi sento molt bé, hi ha coses que ja les feia abans a la ràdio, part de l’equip d’abans està aquí a la tele, i això ajuda molt.

Quins objectius es posen?

Volem fer audiència, com tots els programes, però informant, entretenint, i buscant una fórmula que sigui atractiva per a tota la gent que segueix el programa. Quatre hores donen per molt.

Com porta el canvi de matí a tarda?

És menys traumàtic del que imaginava. Pensava que seria molt més greu, però de moment ho porto molt controlat. Com que hi ha hagut l’estiu pel mig he pogut posar les hores on tocava...

I quin horari prefereix?

És difícil de dir. Ara al matí he de llevar els meus fills i portar-los a l’escola. Abans els recollia. És molt més agraït quan els treus d’allà que no pas quan els hi portes. I ells t’ho recompensen d’una altra manera. Aquí hi he perdut, però bé, hi he guanyat en moltes altres coses, com en el descans.

Com és que té un rècord Guinness?

Vam fer una emissió de trenta hores, sense parar, a FlaixTV. M’ho van proposar i vaig tirar-m’hi de cap. Quan s’acostava la data veia que era una bajanada, però al final ho vaig fer. Ara mateix no hi tornaria.

tracking