Televisió - 7 DIES
"No em considero un còmic, sinó un actor"
Jordi Sánchez. L’actor fa nou anys que interpreta l’Antonio Recio de ‘La que se avecina’. Ha estrenat ‘No culpes al karma de lo que te pasa por gilipollas’
"No em considero un còmic, sinó un actor"
L'actor Jordi Sànchez
Actualitzada 21/11/2016 a les 20:35
Nou anys interpretant el peixater més boig i un dels veïns més insuportables de la TV. I fent riure, sobretot. Suposo que el primer que he de fer és felicitar-lo.
Gràcies. Els guions i el personatge m’agraden. I encara que hagin passat nou anys, i tot i que és un saldo de persona, com a personatge és molt bo.
L’Antonio Recio és un home masclista, homòfob, racista... però cau bé. Com s’ho explica?
És una lluita des del principi amb els guionistes. Tenint tants defectes i si no caus bé, saltes de la comèdia, no pot ser. I el que fem és ridiculitzar-lo molt, és un tio que tot li surt malament, sempre perd... És com un nen petit.
El Jordi i l’Antonio són l’antítesi o tenen alguna cosa en comú?
No, jo crec que no ens assemblem en res. Les actituds de l’Antonio són molt paletes.
L’Antonio és un veí ‘ranci’, com és vostè com a veí?
Jo tinc molt bona relació amb els veïns. Tinc molta sort perquè només en tinc tres. I no, no vaig per la comunitat amb una pistola.
Ara a la pantalla és l’Antonio Recio, però molts encara el recorden com el Lopes. Per a vostè aquell paper va ser tan important?
Plats Bruts era una cosa nostra, del Joel Joan i meva, la fèiem nosaltres i per a nosaltres. Nosaltres érem els productors, els directors... A La que se avecina sóc un actor vulgar, que m’encanta, però són coses diferents. També va ser important per a mi perquè era la primera vegada que feia tele i que sortia al carrer i la gent em coneixia.
Hem parlat de TV, però vostè també escriu teatre i fa cine. Què li agrada més?
M’agrada que sigui bo. Mentre estigui bé, m’agrada tot. I m’agrada combinar.
Sigui al teatre, al cine, a la TV... sempre el trobem fent comèdia. S’hi veu fora d’aquest registre?
M’agradaria estar fora d’aquest registre, el que passa és que la gent t’agafa pel que t’ha vist fer lúltim cop. I si t’ha vist en comèdia, et crida per a això. Ara faig comèdia i m’hi sento molt còmode, em resulta fàcil i em permet explicar coses serioses a través de l’humor, però m’encantaria fer un paper dramàtic. No em considero un còmic, sinó un actor.
Gràcies. Els guions i el personatge m’agraden. I encara que hagin passat nou anys, i tot i que és un saldo de persona, com a personatge és molt bo.
L’Antonio Recio és un home masclista, homòfob, racista... però cau bé. Com s’ho explica?
És una lluita des del principi amb els guionistes. Tenint tants defectes i si no caus bé, saltes de la comèdia, no pot ser. I el que fem és ridiculitzar-lo molt, és un tio que tot li surt malament, sempre perd... És com un nen petit.
El Jordi i l’Antonio són l’antítesi o tenen alguna cosa en comú?
No, jo crec que no ens assemblem en res. Les actituds de l’Antonio són molt paletes.
L’Antonio és un veí ‘ranci’, com és vostè com a veí?
Jo tinc molt bona relació amb els veïns. Tinc molta sort perquè només en tinc tres. I no, no vaig per la comunitat amb una pistola.
Ara a la pantalla és l’Antonio Recio, però molts encara el recorden com el Lopes. Per a vostè aquell paper va ser tan important?
Plats Bruts era una cosa nostra, del Joel Joan i meva, la fèiem nosaltres i per a nosaltres. Nosaltres érem els productors, els directors... A La que se avecina sóc un actor vulgar, que m’encanta, però són coses diferents. També va ser important per a mi perquè era la primera vegada que feia tele i que sortia al carrer i la gent em coneixia.
Hem parlat de TV, però vostè també escriu teatre i fa cine. Què li agrada més?
M’agrada que sigui bo. Mentre estigui bé, m’agrada tot. I m’agrada combinar.
Sigui al teatre, al cine, a la TV... sempre el trobem fent comèdia. S’hi veu fora d’aquest registre?
M’agradaria estar fora d’aquest registre, el que passa és que la gent t’agafa pel que t’ha vist fer lúltim cop. I si t’ha vist en comèdia, et crida per a això. Ara faig comèdia i m’hi sento molt còmode, em resulta fàcil i em permet explicar coses serioses a través de l’humor, però m’encantaria fer un paper dramàtic. No em considero un còmic, sinó un actor.
