El canvi mundial (III)

Si alguna cosa ens ensenya la natura és que res és per sempre, que tot té la seva data de caducitat. Però tot i això, la natura també ens mostra que dintre d’aquesta llei de principi i final les coses es poden tornar a repetir, creant un patró cíclic on tornem a viure el mateix que ja vam experimentar. És en el moment just on s’acaba una experiència que, si no canviem l’actitud, podem reviure-la en el futur, generant una eterna repetició.

Segons els maies, estem al final d’un temps cíclic de 5.125 anys. S’acaba una era i està a punt de començar-ne una altra, i els que vivim en aquesta època hem de decidir com volem que sigui la nova: o deixem que es torni a repetir el caos i les crisis o dissenyem un nou pla per al demà.

Ara mateix estem vivim cinc crisis mundials: 1) excés de població, 2) canvi climàtic, 3) escassetat creixent d’aliments i aigua potable, 4) l’abisme cada cop major entre pobresa i riquesa, salut i malaltia i analfabetisme i educació, i 5) perill d’una amenaça mundial de guerra nuclear. Amb aquest panorama només ens queda ser crítics amb la nostra forma de pensar i viure, crear un nou full de ruta per al canvi mundial, començant per una transformació de la consciència, i posar en acció aquest nou guió. Si no ho fem el món que ens espera serà similar al futur tenebrós que George Orwell descrivia en la novel·la 1984.

Per al nou destí del món hauríem de tenir un govern mundial ideal, que hauria d’assentar tot el seu pla estratègic de canvi en una idea clau: la cooperació. A l’actualitat, degut a la influència dels principis de la ciència clàssica, tenim un model de “societat competitiva”. Què vol dir això? Que pensem que l’única manera de sobreviure a l’entorn és amb una actitud de lluita i competició. Així ho va establir el biòleg Charles Darwin al segle XIX amb la revolucionària teoria de l’evolució de les espècies. Però, ¿és veritat aquesta creença, o hi ha societats que des del model de cooperació aconsegueixen prosperitat, creixement i harmonia? Segons la nova ciència, que es connecta amb l’espiritualitat i l’ensenyança antiga, el model de societat adient per sobreviure i evolucionar de forma harmònica és la cooperativa. L’exemple són les formigues, que viuen sense lluitar entre elles, creant un sistema de vida pròsper per a totes. Les darreres informacions i investigacions d’antropòlegs, biòlegs, etc., diuen que segles enrere hi havia civilitzacions que seguien un model de cooperació, establint un sistema social de pensament i acció que aconseguia la prosperitat desitjada. Va haver-hi un moment a la història que tot va canviar, passant al model competitiu de la nostra era. ¿Què va passar per aquest canvi? No se sap ben bé, però el que és real és que una societat amb un model competitiu no evoluciona ni sobreviu, tot el contrari, es destrueix i morim tots. Les crisis actuals així ho manifesten. Una nova era només és possible des de la cooperació i, com vam dir a l’anterior escrit, amb una consciència unificada per part de la massa crítica.

DUES SETMANES COOPERANT

Juga a establir un model de cooperació a la teva vida. En les properes dues setmanes, cada dia, tingues una actitud cooperativa amb l’entorn i tu mateix. Fes un mínim de cinc accions de cooperació.