Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
Autoajuda

Al voltant de la mort

La mort està en la mateixa línia de la vida, és un extrem
La mort està en la mateixa línia de la vida, és un extrem

Al voltant de la mort

La mort està en la mateixa línia de la vida, és un extrem

Actualitzada 15/05/2017 a les 17:34
Fa milers d’anys que experimentem la vida i encara no arribem a saber què és exactament la mort, aquest fenomen existencial que tant ens afecta i condiciona.

Al seu voltant apareixen diverses preguntes: 1) per què li tenim por?; 2) per què patim quan se’n va un ésser estimat?; 3) com podem viure des d’ella? Quan mires a la mort de prop i li preguntes, les respostes apareixen i el núvol d’incertesa es transforma en un cel obert de claror. És el moment de començar a viure entenent la mort.

1) La por a la mort no és nostra, és del nostre cos, que no vol desaparèixer. El cos humà té intel·ligència i aquesta està dissenyada amb un únic objectiu: la supervivència. Tot el que l’amenaci fa que es generi tensió, i no hi ha pitjor amenaça que la il·lusió del pas del temps, que el cos veu com una forma finita d’acabar.

2) En el nostre sistema ens han educat a posseir, a consumir. Quan considerem que hi ha possessions nostres, ja sigui un objecte, persona, experiència o acte, el cos produeix dues sensacions-emocions: la por a perdre la possessió i la necessitat de tenir-la. Entenem, llavors, que tota possessió que estigui en perill de pèrdua ens farà sentir por o necessitat. Si considero que el fill, pare, mare, amic, etcètera, és meu, el fet de perdre’l em generarà necessitat, angoixa, tristor, ansietat, frustració o depressió. Patim perquè perdem la possessió dels nostres éssers estimats i no volem que ens deixin sols.

3) La mort està en la mateixa línia de la vida, és només un extrem. A l’altre està el naixement. Quan entens que no hi ha naixement o principi sense un final o mort, ets conscient que la mort serveix per viure en el present i connectar-te amb la bellesa de la vida.

JOCS A FER. Perdre la por
1) Durant una setmana, davant del mirall, parla al cos en veu alta dient-li que accepti que morirà i que gaudeixi. 2) Amplia una foto de l’ésser estimat mort, enganxa-li quatre globus d’heli i deixa-la volar dient: “Em desaferro de tu (nom ésser estimat), m’allibero del dolor i et deixo seguir el teu camí. Gràcies per tot el que m’has donat.” 3) Cada dia imagina que és el darrer de la teva vida i viu aprofitant cada moment.
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477