Tardígrads, un animal insuperable

Quin animal pot viure en les condicions més extremes? Quin és el que ha sobreviscut viatges a l’espai després d’experimentar altes radiacions i pressions atmosfèriques? Quin és l’animal microscòpic (o de dimensions petites) capaç d’aturar-se i reviure al cap d’uns anys? I si us diem que un sol animal compleix totes aquestes condicions?

Efectivament, com ja deveu haver llegit al títol d’aquest article, els tardígrads són aquests animals. Uns animals que són únics, i que possiblement estan emparentats amb el grup dels artròpodes, per bé que la seva posició a l’arbre de la vida no està del tot resolt. Tenen forma ovalada i allargada, en un cos robust en què presenten 8 potes curtes.

Són coneguts sobretot per ser capaços de resistir condicions ambientals extremes que matarien quasi qualsevol altre animal. Des de sobreviure a temperatures pròximes al zero absolut (-273 °C) i fins a temperatures elevadíssimes, poden suportar mil vegades més radiació que altres éssers i poden passar fins a una dècada sense aigua. També sobreviuen a pressions sis vegades superiors a les del més profund dels oceans, i poden resistir la immersió en alcohol o l’exposició a condicions de buit.

Tot això és gràcies a la seva capacitat per entrar en criptobiosi, un estadi en què el seu cos es deshidrata (del 85% al 3%) i atura les funcions vitals durant anys (!!).

Així doncs, no és estrany que trobem tardígrads per tot el món, en hàbitats tan diversos i extrems com poden ser les grans serralades mundials (per sobre dels 6.000 metres) o en les profunditats marines. També sota capes de gel de l’Antàrtida o les regions equatorials. I a Andorra? Doncs bé, desconeixem quines espècies d’aquests animals tenim al nostre territori, però atesa la seva versatilitat podem estar segurs que en tenim nombrosos, per bé que siguin discrets i pràcticament invisibles a l’ull nu. Els individus adults d’algunes espècies poden mesurar fins a 1,5 mm (habitualment menys), però els més petits són microscòpics.

Si volem provar de veure’n, podem fer un petit experiment i submergir en aigua una mica de molsa o de liquen durant un parell d’hores, i posteriorment observar amb una lupa o microscopi. Aquests vegetals serveixen d’aliment als tardígrads, en capturen el líquid de l’interior de les cèl·lules per menjar. Tot i això, també hi ha espècies que s’alimenten d’altres microorganismes com els nematodes, rotífers o bacteris. Però d’aquests animals ja en parlarem un altre dia.