Com prevenir l'osteoporosi (I)

Entenem per osteoporosi la pèrdua de massa òssia. L’estructura dels ossos es va fent més prima, al mateix temps que augmenta la mida dels porus interns, donant com a resultat que augmenti significativament la fragilitat i el risc de fractures. Aquestes es poden produir per simples accions de la vida quotidiana i afectar seriosament la qualitat de vida de la persona.

És comú que es pensi que els ossos són els mateixos durant tota la vida, però en realitat són un teixit dinàmic, en constant construcció i degradació: tenim cèl·lules que regulen la construcció de l’os i altres que regulen el desgast. Ja des del creixement al ventre matern, i fins als 20 anys de vida, les persones comptem amb més quantitat de cèl·lules que construeixen l’os que de les que el degraden, per la qual cosa els nostres ossos creixen i es fortifiquen.

Durant l’edat adulta la quantitat de cèl·lules que construeixen i que destrueixen els ossos és similar, aconseguint mantenir la fermesa a l’estructura que aconseguim durant la joventut. Els estrògens que formen part del cicle reproductiu de la dona ajuden a fer que les cèl·lules que degraden els ossos treballin més lentament, afavorint la salut òssia, però un cop que s’arriba la menopausa (pels volts dels 50 anys) es perd aquesta protecció i sol ser el moment en què es diagnostica l’osteoporosi o l’osteopènia, que és l’estat previ a l’osteoporosi. A més, després dels 60 anys, tant homes com dones tenen més cèl·lules destructives que constructives dels ossos, motiu pel qual es dona el seu lent i normal deteriorament amb l’edat.

Quan sorgeix l’osteoporosi, els ossos es tornen més porosos i fràgils, resistint pitjor els cops i, en conseqüència, patint més risc de fractura. La incidència més gran d’aquesta patologia es dona en dones després de la menopausa i en homes a partir dels 70 anys. El motiu és que a partir d’aquesta edat es produeix una disminució dels nivells d’estrògens (en les dones) i de testosterona (en els homes), les hormones que millor protegeixen l’organisme contra l’osteoporosi.

Se sap que una ingesta insuficient de calci i un dèficit de vitamina D, especialment durant l’adolescència i l’etapa adulta precoç (fins als 30 anys), és un dels factors de risc més importants, ja que durant aquest període s’adquireix la meitat de la massa òssia i se’n produeix la consolidació. Per aquest motiu, és aquí on la prevenció, mitjançant una alimentació adequada i una aportació correcta de calci i altres nutrients, té més importància per a la massa òssia.