El bernat pescaire

A Andorra és una espècie de pas i hivernant

Un bernat pescaireFERRAN MERINO

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

Etiquetes:

El bernat pescaire és un dels ocells més grans de la família de les garses (Ardeidae). És una espècie migradora natural d’Europa, Àsia i Àfrica. El seu nom fa tribut només a una part de la seva variada alimentació ja que, a més dels peixos, també s’alimenta d’aus, de petits mamífers (ratolins, talpons, musaranyes...), de rèptils, d’amfibis, de crustacis, d’insectes i fins i tot de vegetals.

És un ocell fàcil de veure per la seva mida considerable. El cos mesura prop de 90-100 cm de llarg i l’amplada pot arribar a assolir els 180 cm. Té una forma semblant a les cigonyes i una de les semblances més clares és el coll llarg en forma d’S, que plega mentre està en vol. El bec també és llarg, recte i de color groguenc i arriba a fer 10-12 cm de llargada. La part superior del cos és d’un color gris cendrós, lleugerament blavós; en canvi, el cap i el coll són absolutament blancs.

El bernat pescaire té una característica distintiva i elegant: una línia de plomes fosques, d’un blau grisós, que parteix dels ulls i va fins darrere el clatell. Aquesta línia de plomes sembla talment una cresta caiguda formada per plomes molt llargues, d’entre 8 i 20 cm.

Viu prop d’hàbitats aquàtics, com vores de riu, llacs, prats i pastures inundades, costes, etc., però gairebé mai més amunt dels 1.000 m d’altitud, on es troba només en èpoques d’hivern. Per nidificar prefereix la part superior dels arbres que es troben prop d’aquestes zones humides. Cria normalment en grans grups, tot formant colònies.

Els nius solen ser grans (d’un metre aproximadament) i formen una àmplia i voluminosa estructura feta de palets secs i de branques. Quan arriba la primavera, els nius emmagatzemen de tres a cinc ous, dels quals, al cap de 25 a 28 dies, surten els pollets. Els progenitors ensenyen i tenen cura dels pollets fins que tenen uns tres mesos; a partir de llavors, aquests comencen una nova vida independent.

A Europa hi ha hagut una expansió de les poblacions cap a noves zones. A Andorra hi ha dades documentades de la seva existència des de l’any 1978, però sempre com a espècie de pas i hivernant; mai com a nidificant. Així, només trobem el bernat pescaire a l’hivern i a les zones més càlides del país, prop dels marges del riu Valira.

(Article extret de la revista Hàbitats núm. 11, publicat el 2005).

Andorra Recerca + Innovació

tracking