Identificar els altocumuls lenticulars

Aquests núvols es formen sovint a tocar dels cims

Núvols del tipus altocúmul lenticular.Anna Albat

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

Etiquetes:

Sovint mirem al cel i intentem desxifrar quin tipus de núvol tenim a sobre. Els núvols es poden classificar en diferents gèneres que es poden dividir segons la seva forma, transparència i estructura, i a més l’alçada.

Els núvols lenticulars són núvols alts directament associats a la presència de vent sobre el relleu. Quan l’aire creua perpendicularment una serralada d’entitat com els Pirineus, s’hi generen turbulències. Per formar-se, aquestes turbulències, o ones de muntanya, requereixen un flux de vent mínimament intens (velocitat moderada o forta) i una estabilitat atmosfèrica per damunt dels cims. Si hi afegim, entre els 3.000 i els 6.000 metres d’altitud, una humitat atmosfèrica suficient per a la condensació, apareixen els núvols amb aquesta forma tan característica de llentia o plat volador.

Els núvols lenticulars es formen de vegades sobre la mateixa línia de cresta, molt sovint a tocar dels cims. D’altres vegades, aquestes formacions poden aparèixer a centenars de quilòmetres a sotavent del relleu que les provoca, fruit que la turbulència és molt extensa i permet que se’n formin molts exemplars simultanis al cel. Els núvols lenticulars solen ser protagonistes, ja que van acompanyats de cel serè. Però no sempre és així i, en realitat, amb el pas de cues de front o de bandes de núvols que cobreixen el cel, també es pot produir l’efecte del relleu i es poden observar formacions lenticulars. Altres vegades, el núvol lenticular té una extensió tan gran que cobreix tot el cel.

La presència d’aquests núvols ens informa que bufa vent fort a cims i crestes, un factor que cal tenir en compte, per exemple, si fem activitats de muntanya als sectors més exposats. Altres fenòmens associats a la formació d’ones de muntanya i de núvols lenticulars són la presència de turbulències a l’aire, conegudes pels practicants d’esports aeris com l’ala delta, i l’efecte fogony. Aquest darrer fenomen respon al sobreescalfament de l’aire, una humitat baixa i l’acceleració del vent a cotes baixes i al sector de sotavent de la serralada. Un exemple clar el tenim a Sant Julià de Lòria, amb vents del nord sobre el Pirineu.

(Article extret de la revista del CENMA núm. 2, publicada el 2008)

*Andorra Recerca + Innovació

tracking