Quines estratègies tenen els ocells per passar l’hivern a Andorra?
Com tots sabem, el fred i la neu ja fa dies que ens visiten, sobretot als cims de les muntanyes. A casa encenem el foc a terra i la calefacció, que ens donen el confort tèrmic que al carrer no tenim, però com ho fan els ocells per suportar aquestes temperatures tan baixes i prolongades?
Els ocells tenen estratègies diferents per sobreviure a l’hivern. Alguns marxen cap al sud a la recerca de temperatures càlides. Amb la migració cap a l’Àfrica les orenetes o el cucut esquiven el fred del Pirineu. Altres espècies com la cotxa fumada o el pela-roques fan una migració altitudinal o migració de curta distància, és a dir, deixen el cim de les muntanyes o els roquissars exposats on nidifiquen, per cercar refugi a cotes més baixes, on trobaran un ambient menys hostil. També ens trobem amb espècies procedents de països nòrdics, que troben que a Andorra no fa pas tant de fred. Són exemple d’espècies hivernants el dur bec, la griva cerdana o el tord ala-roig que ens visiten en migració hivernal i marxaran a la primavera al nord d’Europa.
I qui queda als nostres boscos nevats? Doncs bé, són molts els ocells residents que el fred i la neu no impedeixen de sobreviure. Amb un plomatge reforçat i ben cuidat, la mallerenga petita o emplomallada, el gall de bosc, la griva i molts altres poden resistir les baixes temperatures i mantenir una activitat constant (o alentida) que els permet seguir alimentant-se. Sí que és un bon moment, però, per col·locar menjadores a finestres i balcons per ajudar aquests animals durant les nevades més fortes o els dies de fred més intens.
Un altre exemple paradigmàtic és el del trencalòs, que tria l’hivern com a època per aparellar-se i pondre i incubar els ous (normalment dos). Això sí, no podrà deixar-los sense l’escalfor parental perquè els embrions que s’estan desenvolupant mantinguin una temperatura constant malgrat el fred exterior. Aquests naixeran (amb alguns dies de diferència) a final d’hivern i iniciaran el primer vol a la primavera per encarar l’emancipació amb el bon temps. Però d’això en parlarem un altre dia.
