Nutrició i demències (I)
La demència és una síndrome que implica el deteriorament de la memòria, de l’intel·lecte, del comportament i de la capacitat de realitzar activitats de la vida diària. Encara que normalment afecti la gent gran, la demència no constitueix una conseqüència normal de l’envelliment. Segons dades de l’OMS, al món hi ha 50 milions de persones que pateixen demència i cada any en registren 10 milions de nous casos. I recentment un expert en biotecnologia alertava que en 20 anys es triplicarien els casos d’Alzheimer, perquè augmentarà progressivament l’esperança de vida.
La malaltia de l’Alzheimer és la més freqüent, afecta el 60-70% de persones que pateixen demència. La demència és una de les principals causes de discapacitat i dependència en la gent gran. Té un impacte físic, psicològic, social i econòmic no només en les persones que les pateixen, sinó també per als seus cuidadors. Els seus factors de risc són:
·Edat
·Antecedents familiars
·El gènere femení
·Haver patit traumatismes cranioencefàlics
·Hàbit tabàquic, enòlic i el consum de drogues
·Diabetis mal controlada
·Obesitat
Entre els factors dietètics que s’ha postulat com a possibles protectors són:
·La restricció calòrica a expenses dels greixos (països asiàtics).
·La dieta mediterrània, segons l’estudi PREDIMED, que suggereix que l’adherència en aquesta dieta disminuiria els esdeveniments cardiovasculars (inclús l’ictus), fet que directament o indirecta influeix en el desenvolupament de la demència.
·El paper dels àcids grassos w3, ja que tenen efectes antitrombòtics, vasodilatadors, antiinflamatoris i antiarítmics.
Els nutrients tenen un paper fonamental en el desenvolupament i funcionament dels sistema nerviós. En cas de la Nutrició terapèutica els objectius són assegurar una correcta alimentació i hidratació, sense oblidar una activitat física complementària. Aquesta nutrició ha de ser antiinflamatòria i antioxidant, rica en components bioactius que tinguin propietats neuroprotectores: cítrics, polifenols, vitamines antioxidants, vitamines del grup B. Una hipòtesi és que l’Alzheimer pogués ser com la diabetis tipus 3, relacionada amb la resistència a la insulina que tenen les neurones per captar la glucosa a l’hipocamp. Però no tots els Alzheimer cursen amb hiperglucèmia. La societat americana de diabetis encara no ho ha previst. La prevalença de desnutrició amb pacients amb demència és del 70%, per tant serà important realitzar un cribratge nutricional. Les causes són: els oblits dels àpats, anorèxia (manca de gana), presència de disfàgia que empitjorarà quan avanci la malaltia, o pèrdua d’autonomia, entre d’altres. Per tant, serà important individualitzar la pauta dietètica de cada pacient.
*MÒNICA DICENTA
Dietista-nutricionista
Núm. col·legiada 1.619