l 2 de febrer se celebra el Dia internacional de les zones humides per commemorar la data d’adopció del conveni internacional sobre les zones humides que es va firmar el 2 de febrer del 1971 a la ciutat iraniana de Ramsar. Aquest conveni es coneix com el conveni de Ramsar i Andorra s’hi va incorporar el 23 de novembre del 2012, inscrivint a la llista de zones humides d’importància internacional el parc natural de la vall de Sorteny, el parc natural comunal de les valls del Comapedrosa i la vall del Madriu-Perafita-Claror. D’aquesta manera, Andorra té prop de 7.000 hectàrees de territori a la llista Ramsar i se situa al tercer nivell mundial quant a zones inscrites, ocupant un 14,7 per cent de la superfície del país.
Ara bé, si les zones humides es mereixen tenir un dia internacional és perquè són hàbitats amb un alt valor ecològic, dels més productius i rics de la Terra, però a la vegada dels més fràgils i amenaçats. Sovint es diu que els boscos són els pulmons del planeta; de la mateixa manera les zones humides podrien ser els seus ronyons perquè participen activament en la depuració i el proveïment del recurs hídric. Cada any es destaca un aspecte diferent i aquest any la temàtica triada és les zones humides i l’aigua, per posar en valor la importància que tenen en assegurar a la humanitat un accés a l’aigua en quantitat i en qualitat suficient per garantir el seu benestar.
Un aspecte poc conegut de les zones humides és la seva importància per regular el cicle de l’aigua. Totes les zones humides, de la més simple a la més excepcional, juguen un rol en aquesta regulació però no totes de la mateixa manera. Les zones humides de muntanya, com les que tenim a Andorra, situades a la part superior de la conca hidrogràfica, actuen com a esponges, mentre que els prats humits i els boscos al·luvials situats més avall juguen el paper d’amortidors; els canyissars i les jonquedes es comporten com a filtres i, finalment, les llacunes, manglars i pantans costaners actuen com a escuts contra la intrusió marina.
Les zones humides són clau en aquest cicle i fer-ne un ús respectuós és essencial per aconseguir una gestió sostenible de l’aigua. Es calcula que la protecció d’una zona humida és cinc vegades menys costosa que la compensació ocasionada per la seva destrucció i la pèrdua dels serveis ecosistèmics que genera.
