x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
DIARI TV
Medi ambient

Les mesures de protecció enfront les allaus

Existeixen estratègies que varien en funció de l’element que es vol protegir
Les mesures de protecció enfront les allaus.

Les mesures de protecció enfront les allaus

Les mesures de protecció enfront les allaus.

Sergi Riba
Actualitzada 14/12/2020 a les 20:04
    Aina Margalef Sergi Riba
Ara que s’apropa l’hivern és un bon moment per fer un repàs als sistemes de protecció contra les allaus que tenim al nostre país. Bona part del territori queda cobert de neu durant uns quants mesos cada any, i la presència de neu en terreny amb pendent sempre ens ha de fer pensar en la possibilitat que s’hi desencadenin allaus.

Les allaus ens poden afectar de moltes maneres: d’una banda quan sortim a practicar esports de muntanya, on normalment som nosaltres qui les provoquem, i d’altra banda quan es produeixen per causes naturals i poden arribar a afectar poblacions o infraestructures, com va ser el cas de l’allau d’Arinsal del 1996.

Per protegir-nos d’aquestes allaus naturals de dimensions majors existeixen estratègies que varien en funció de l’element que es vol protegir: no és el mateix protegir una via de tren amb una freqüència de circulació baixa que un poble que està habitat de manera permanent. Les mesures de protecció enfront les allaus les podem dividir de dues maneres: segons si la mesura és permanent o temporal, i segons si és activa o passiva. Una mesura permanent és aquella en què no hi ha intervenció humana: per exemple quan es construeix un túnel paraallaus o la instal·lació de xarxes a la zona de sortida de l’allau. En canvi, les mesures temporals requereixen la intervenció humana i la presa de decisions: tancar una carretera o desencadenar una allau de manera artificial amb explosius. Pel que fa a les mesures actives són aquelles que modifiquen les condicions de la zona de sortida de l’allau (ho serien les xarxes i el desencadenament artificial), i les passives són aquelles en què deixem caure l’allau i actuem directament sobre l’element afectat (ho serien tancar una carretera o el túnel paraallaus).

A Andorra trobem diverses obres de defensa contra les allaus que de ben segur que heu vist alguna vegada: hi ha xarxes i barreres a la carretera del Pas de la Casa (Gabatxa i Gasopas), al Serrat (Nicolau), a Arinsal (Percanela i Pregona) i a Canillo (Armiana i Torradella); dents de frenada al Pas de la Casa; sistemes de desencadenament artificial a totes les pistes d’esquí i a les carreteres d’Arcalís, Arinsal i Soldeu; i un túnel paraallaus a la carretera d’Arcalís. A aquestes obres de defensa cal sumar-hi les mesures temporals de tancament de carreteres i evacuació de la població, i el desencadenament artificial que es fa des de l’helicòpter quan és necessari. Tots aquests elements conformen l’estratègia de protecció enfront les allaus a Andorra, i ens garanteixen la seguretat de cara a aquest risc tan habitual al nostre país.

*Aina Margalef
Cenma-IEA

Sergi Riba
Enginyer Civil, Nivorisk
Etiquetes
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2021 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts