x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
DIARI TV
Psicologia

Les creences determinen la vida (I)

Les creences son una forma molt poderosa
Les creences determinen la vida (I)

Les creences determinen la vida (I)

Les creences determinen la vida (I)

Actualitzada 26/07/2019 a les 17:19
    Margarita Albós
Les creences són afirmacions, judicis, avaluacions que fem de nosaltres mateixos, dels altres i del món que ens envolta. Són generalitzacions d’alguna o algunes relacions causals entre experiències. Per exemple, el fet que una vegada em va mossegar un gos pot determinar la creença següent: “Tots els gossos són dolents”.
Algunes creences es troben a un nivell diferent de les conductes i de les capacitats, i això fa que cap evidència ambiental o conductual les canviï, ja que sovint les creences no estan basades en la realitat. Es té una creença en lloc de tenir un coneixement de la realitat. Per exemple, “el futur serà difícil” o “el futur serà agradable”. No es té coneixement de com serà el futur, però, en funció de la creença, la persona actuarà d’una manera o d’una altra i això determinarà com serà el futur. Si pensa que el futur serà agradable posarà l’atenció en les coses bones que passen, estarà de bon humor, s’activarà i això farà que el futur sigui agradable. En canvi, si la creença és que el futur serà desagradable, l’actitud pessimista farà que probablement no actuï, centri l’atenció en els esdeveniments desfavorables i se senti trista i depressiva. Davant la mateixa realitat, l’optimista veu les oportunitats i el pessimista, els entrebancs. És com quan l’ampolla està a la meitat: l’optimista la veu mig plena i el pessimista, mig buida.

Les creences organitzen i determinen la nostra manera de percebre l’entorn, pensar i actuar. Per tant, les creences són una força molt poderosa que determinen les nostres vides. Es classifica les creences en dos tipus: potenciadores i limitadores. Les primeres són les que ens permeten i ens faciliten aconseguir els nostres objectius i les segones són les que ens bloquegen. L’efecte Pigmalió i l’efecte placebo són exemples de creences potenciadores.

CREENCES LIMITADORES
Moltes de les nostres creences limitadores se’ns van instaurar quan érem petits, a través dels nostres pares i altres familiars, d’educadors, de mitjans de comunicació o de l’entorn social. Sovint, no tenim consciència que les tenim ni com ens determinen la vida. Tanmateix, podem reestructurar, desaprendre, refutar i canviar totes les creences que no ens siguin útils i ens limitin per altres que ens permetin activar tot el nostre potencial i viure la vida que desitgem.

Les creences limitadores s’acostumen a trobar en tres àmbits:
• La desesperança, quan una persona sent o pensa que no hi ha cap solució i no fa res. Per què cal fer alguna cosa? Per exemple, la persona que creu que no es pot recuperar d’una malaltia.

• Sensació d’impotència. “Sé que és possible, però jo no en soc capaç.” “Moltes persones superen el càncer, però són persones especials, jo no ho sóc.”
• Sensació de no valer prou, qui creu que no s’ho mereix no s’esforça per aconseguir-ho. “Potser sí que en seria capaç, però m’ho mereixo? M’ho he guanyat?”. Quan la persona té una autoestima molt baixa acostuma a tenir creences, bastant inconscients de no merèixer-se ser feliç.

Cal dir que tota creença existeix perquè en algun moment de la nostra vida ens ha estat útil, el que passa és que a vegades una creença s’ha quedat obsoleta o desfasada però encara la utilitzem, moltes vegades sense ser-ne conscients.
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2021 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts