Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
Món animal

El tritó pirinenc

Generalment romanen a l’interior de l’aigua, desplaçant-se en major mesura pel fons amb les seves robustes potes, i en menys ocasions, nedant impulsats per la seva enèrgica cua
Els seus hàbits són crepusculars i nocturns

El tritó pirinenc

Els seus hàbits són crepusculars i nocturns

Actualitzada 13/04/2018 a les 12:44
    Mario Chimenea
Benvolguts seguidors de l’espai Món Animal, celebrant que fa una mica més d’un any del començament d’aquesta, la vostra secció, finestra oberta a l’entorn natural des d’on ens hem interessat d’alguns dels esplèndids animals atresorats al principat, de vegades tan desconeguts que tot just s’intueix les meravelles que amaguen, de vegades tan comuns que no reben la importància que mereix. Tots ells, únics i singulars, configuren un del nostre patrimoni més important, el natural. Des d’aquesta secció, us donem les gràcies per seguir-la i us convidem a continuar meravellant-vos amb els éssers que comparteixen el nostre entorn.

Després d’haver parlat de blanques perdius nivals, feres genetes, intel·ligents corbs, majestuosos galls salvatges o prodigiosos escurçons, ens arriba el moment d’enlluernar-nos amb una de les espècies més inusitades i exclusives, únicament localitzada als Pirineus, compartida amb França i Espanya, una de les nostres joies, el tritó pirinenc.
Aquest bell amfibi, de dotze centímetres de llarg, dels quals la cua representa la meitat de la seva longitud, ens enlluerna amb una espectacular coloració marró bruna amb una ratlla i nímies pintes grogues sobre el dors i el ventre una mica més pàl·lides, tornant-se ataronjades en els mascles en la seva inexorable època nupcial.
Generalment romanen a l’interior de l’aigua, desplaçant-se en major mesura pel fons amb les seves robustes potes, i en menys ocasions, nedant impulsats per la seva enèrgica cua. De forma menys freqüent, encara que la naturalesa els ha donat la possibilitat, poden trobar-se fora del medi aquós, caminant per la superfície. Els seus hàbits són crepusculars i nocturns, esperant durant el dia ocults sota pedres o entre restes vegetals. Durant els mesos més freds romanen en hibernació reduint les seves activitats corporals i metabòliques.
El seu període de reproducció comprèn des de març a juny. En ell, el mascle, en zones profundes de poc corrent, agafat fort i amorosament a la seva venerada dama, es fonen en una histriònica abraçada que pot durar una mitjana de quatre hores encara que en ocasions es pot estendre fins a les trenta. Després de tal efusiu acte, l’abnegada femella dipositarà entre quinze i seixanta ous en manses zones de torrents, en aigües someres amb poc corrent o llits sorrencs sota pedres amb poca profunditat, necessitant una temperatura òptima de l’aigua de dotze graus. Durant el desenvolupament larvari, la metamorfosi dependrà de l’altitud de la colònia, durant dos anys a les més elevades i un any a les inferiors, més càlides. Completat aquest conspicu període, l’adult ja format, necessitarà encara vint mesos més per aconseguir la seva maduresa sexual. També pateix dels seus propis i luctuosos depredadors; qualsevol espècie de la fauna íctica de mida, especialment la truita de riu, pot depredar tant als seus capgrossos com als individus ja formats. Molt amenaçat, aquest delicat i únic animal es troba en declivi per la pèrdua dels seus indòmits hàbitats i per l’ús de barroers pesticides que contaminen el seu ecosistema. A pesar d’estar protegit per llei, està també a les nostres mans la conservació i el total benestar d’aquest preuat animal.

HÀBITAT
D'ambient aquàtic

Endèmic dels Pirineus, el podem trobar en prístines, llacs de munta-nya, torrents, i coves subterrànies entre d’altres, precisa aigües fredes, netes, oxigenades i preferiblement de profuses corrents. Ecoindicador de puresa, sostenibilitat, viabilitat dels ecosistemes naturals, habitualment s’estableixen en cotes d’altitud d’entre els mil i dos mil metres, i pot colonitzar fins als sorprenents tres mil metres.

ALIMENTACIÓ
1. Alimentació insectívora
L’alimentació del tritó pirinenc és insectívora, caçant a l’aguait, principalment fauna aquàtica i en menor quantia fauna terrestre.

2. Vertebrats aquàtics
Tot i que no se sap amb exactitud, també pot arribar a menjar petits vertebrats aquàtics com ara les larves d’amfibis, però de forma molt excepcional.
Etiquetes
El més...
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477