Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
Món animal

L'antecessor d'ovelles domèstiques: el mufló

Del meravellós ser del que ens ocuparem aquesta setmana, a Còrsega, rep el nom de Muvra. És símbol de llibertat, adaptabilitat, valor i coratge
La seva alimentació inclou herba, brots tendres i bolets

L'antecessor d'ovelles domèstiques: el mufló

La seva alimentació inclou herba, brots tendres i bolets

Actualitzada 22/02/2018 a les 11:21
    Mario Chimenea
Del meravellós ser del que ens ocuparem aquesta setmana, a Còrsega, rep el nom de Muvra i a part de ser un dels seus emblemes nacionals, és símbol de llibertat, adaptabilitat, valor i coratge. Antecessor de les ovelles comuns, tenim la gran sort de gaudir-ne al Principat, parlem de l'esquiu i majestuós mufló.
Molt similar a les seves congèneres domesticades, difereixen d'elles en les seves potes i coll una mica més llargs, llana més curta, de bell color marró, més fosc i profús a l'hivern que a l'estiu. Els mascles poden arribar a pesar fins a quaranta-cinc quilos, quinze més que les seves belles companyes, de la qual a part de la mida, difereixen també en unes característiques i inusitades taques blanquinoses en els flancs i en una conspícua i poderosa cornamenta corbada cap enrere, la qual li creixerà de per vida.
La seva alimentació, completament vegetarià, inclou herba, fulles, brots tendres, escorça d'arbres, exquisits bolets o les sempre presents molses i líquens.
Espècie gregària, forma grups familiars de diverses femelles amb les seves cries, liderat per una d'elles d'edat avançada, permetent únicament l'acostament dels barroers mascles en el període que comença el zel, allà per l'octubre o desembre. En aquest moment, els indòmits sementals, competeixen en inexorables i perínclites batalles per adquirir el dret d'apariar-se amb les seves venerades donzelles. Per a això, s'emboliquen en violents xocs de la seva cornamenta, infligint al contrincant terribles cops, audible a centenars de metres de distància.
Un cop completat el període de gestació de cinc mesos, l'abnegada mare, il·luminarà 1 nímia i espavilada cria.
Els seus depredadors naturals a Andorra es limiten a l'àguila real, que atalaiant-los des de dalt del cel, intenten donar bon compte dels individus nounats. Ésser bell i sensible, el qual ja vam tenir la desgràcia de perdre una vegada, ara hem de lluitar per la seva supervivència en el nostre territori, ja que forma un element valuós del nostre patrimoni natural.

DISTRIBUCIÓ
A punt d'extingir-se per culpa de l'home
Criatura “montaraz” per excel·lència, tal com va ser definida pel gran naturalista Félix Rodríguez de la Fuentes, la seva distribució al nostre país és bastant recent, ja que va estar molt a punt d’extingir-se per l’acció de l’home, quedant relegat a Còrsega i Sardenya, des d’on posteriorment, al segle XX, va ser reintroduït d’una forma totalment artificial a les nostres muntanyes.
Etiquetes
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477