Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
Televisió - 7 DIES

"És una sort treballar amb Ferreras. Ell no és qualsevol"

Cristina Pardo. És una de les cares més conegudes de La Sexta. Dirigeix el programa de corrupció ‘Malas Compañías’ i sovint presenta ‘Al Rojo Vivo’.
Actualitzada 29/01/2018 a les 11:32
Quan neix el seu interès pel periodisme?
Seria l’any 95. Tot va ser gràcies al periodista José María García. M’encantava com retransmetia els partits de futbol. En aquell moment vaig decidir que estudiaria periodisme. Precisament ell em va donar la primera oportunitat.

Va començar davant dels micròfons de la Cadena COPE. Com ho recorda?
Estava a segon de carrera. Em van tenir molt temps redactant la previsió del temps i, quan van considerar que això ja ho feia bé, em van donar la secció de successos. El meu primer cop sola en un butlletí informatiu va ser amb la treva d’Eta l’any 98.

Què suposa cobrir el lloc d’Antonio García Ferreras?
És una sort treballar amb ell i una oportunitat molt gran. Ell no és qualsevol. També suposa un repte per a mi. A més, són moltes hores en directe i no hi ha res escrit. Al Rojo Vivo és un programa que no té cap guió i això, a la llarga, t’ensenya molt.

Fins a quin punt costa ser imparcial?
La veritat és que a mi em fa molt feliç ficar el dit a l’ull i m’agraden les entrevistes que són com un ping-pong. Però em sento força equànime. De fet, jo no pateixo per cap partit polític i, per aquest motiu, no haig de tractar a cap especialment bé.

A ‘Malas Compañías’ s’expliquen coses que no havien sortit a la llum fins ara?
Són trames conegudes. El que considero innovador és que t’ho expliqui una persona que estava allà perquè en aquest país el que sovint passa és que tothom et diu: ‘jo no sé’, ‘jo no estava’, ‘jo no em vaig assabentar’. Així que, trobar a gent que sí que es va assabentar i que, a més, t’ho explica, em sembla valent.

Té cap referent?
El principal referent periodístic que tinc és la persona que em va donar l’oportunitat de començar a treballar, és a dir, José María García. També m’agraden molt les entrevistes d’Iñaki Gabilondo i la factura que tenen els programes de Jordi Évole.

L’afecten les crítiques?
Al principi reconec que sí, però amb el temps m’adono que són com una gota en un oceà molt gran i que no és possible agradar-li a tothom.

Un desig per aquest any?
M’agradaria quedar-me com estic perquè ambicionar sovint té un final no massa feliç. Tot el que em diverteixi serà benvingut. I sobretot salut per poder-nos divertir.
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477