El rigor científic de l'acupuntura

Molta gent, fins i tot molts metges, creuen que l’acupuntura no és científica, més aviat la relacionen amb el curanderisme. Quan parlem de l’energia que circula per les vies energètiques, els meridians, els metges occidentals se’n riuen. En una autòpsia es troben vasos sanguinis, els nervis, els tendons, els lligaments i els meridians on són? Resulta que els meridians són vies energètiques vives, quan morim es col·lapsen, per això no es veuen en un mort.

De totes maneres, amb la tecnologia cada dia més avançada, podem ratificar els rigors científics de l’acupuntura. Si injectem una petita quantitat d’una substància radioactiva en un punt distal d’algun meridià, amb l’ajuda d’un aparell radiomagnètic, podem seguir la trajectòria dels meridians exactament com els dibuixos que es demostren en el tractat de l’acupuntura.

També en les analítiques de sang podem trobar unes substàncies com morfines naturals després de l’estímul amb agulles o escalfor en els punts acupunturals.

Hi ha gent que creu que l’acupuntura és només placebo, però s’aplica als animals amb molt bon efecte. I als animals no se’ls influeix psicològicament.

Així, avui, ja no hi ha dubte de si l’acupuntura és científica o no, sinó que cal investigar com dos o tres mil anys que la gent pot tenir un coneixement tan perfecte sobre l’organisme. Pot ser una herència d’una altra cultura avançada abans del diluvi? Pot ser portada d’un altre planeta?