MÓN ANIMAL

La bella matadora

La geneta és un dels depredadors més eficients

La bella matadora

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

Anomenada col·loquialment com “gat àrab” per la seva semblança amb aquests felins, es pensa que la geneta va ser introduïda durant les invasions musulmanes per buidar de rates i ratolins els vaixells arribats de llunyans ports d’Àfrica on habitualment eren domesticats.

Mamífer d’aproximadament 2 quilos de pes, disposa de potes curtes sobre les quals s’aixeca un cos allargat i elàstic, de coloració grisenca amb taques o clapejats foscos. Proveït d’una llarguíssima i gruixuda cua, adornada amb uns característics anells de color negre. El seu cap és petit, i en destaquen uns grans ulls amb pupil·les verticals adaptades a la visió nocturna i sota dels mateixos, unes peculiars taques blanques.

A Andorra el seu hàbitat principal són els boscos, on és capaç de passar desapercebuda durant el dia amagada en caus o en els forats dels arbres. Però la seva veritable gesta comença amb la caiguda de sol, convertint-se en un caçador solitari, vibrant, àgil, silenciós i constituint tot un espectacle de vitalitat i precisió. Dotades per la natura d’un olfacte i una oïda extremadament fins, pot enfilar-se àgilment pels arbres a la recerca de les preses, saltant de branca en branca i capturant de forma eficaç les seves víctimes amb les urpes per després escanyar-les amb les mandíbules.

La seva alimentació, carnívora, està composta de petits mamífers, llangardaixos, aus i fins i tot conills, encara que en èpoques d’abundància com la tardor no s’està de menjar fruits secs, llavors o fruites.

Aquell gran naturalista que va ser Félix Rodríguez de la Fuente la va anomenar la bella matadora, i és que si alguna vegada passejant a la nit a la muntanya tenim la sort de contemplar-ne una, per sort bastant abundant al nostre país, la seva bellesa ens captivarà, però no hem d’oblidar que estem davant d’un dels depredadors més eficients i ferotges de la natura.

Sense que el rastre la delati

La geneta, com gairebé tots els animals, també té els seus propis depredadors ocasionals. Entre ells hi figuren el duc, l’àguila daurada o la guineu. Cal destacar que es tracta d’una bèstia molt polida, ja que diposita els seus excrements en latrines, evitant així que el rastre la delati.

tracking