Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
món animal

Còrvids: sensibilitat i intel·ligència

Disposen d’unes habilitats extraordinàries pel vol i d’un poder d’adaptació alimentari únic en la natura
Els còrvids disposen d'unes habilitats extraordinàries pel vol i d'un poder d'adaptació alimentari únic en la natura

Còrvids: sensibilitat i intel·ligència

Els còrvids disposen d'unes habilitats extraordinàries pel vol i d'un poder d'adaptació alimentari únic en la natura

Mario Chimenea
Actualitzada 26/06/2017 a les 17:52
    mario chimenea
Precedides de mala fama i mal averany, totalment injusta, tenim els còrvids. Als nostres boscos i muntanyes podem gaudir de fins a sis espècies, des del colorit gaig engalanat de marró clar, algun punt rosa i àrees blanques, passant per les garses negres amb zones blanques i llarga cua, amb reflexos verds i morats, al majestuós corb d’un monòton negre impol·lut.

És difícil distingir a mascles de femelles, ja que gairebé no existeix dimorfisme sexual entre gènere. Estudis recents demostren que els còrvids poden arribar a fabricar les seves pròpies eines i transmetre de generació en generació les tradicions locals de com fer-ho, una proesa reminiscent de la cultura humana i prova que per elaborar i fer servir estris sofisticats no es requereix un cervell de primat.

Fisiològicament disposen d’unes habilitats extraordinàries pel vol i d’un poder d’adaptació alimentari únic en la natura, podent menjar insectes, llavors, fruits secs, baies, escombraries, ous, pollastres d’altres aus, i és, potser, aquest el seu major assoliment evolutiu, el qual li ha permès la colonització de gairebé tots els hàbitats possibles, des de deserts a altes muntanyes. Aquests estudis també demostren l’empatia d’aquests meravellosos éssers, posant de manifest la seva capacitat d’interacció amb els seus iguals i amb membres d’altres espècies. Són capaços de sentir angoixa davant la mort d’un membre del seu grup i fins i tot d’adoptar una aptitud similar a la de dol. Tenen consciència de si mateixos i fins i tot les garses poden reconèixer la seva pròpia imatge en el mirall, una noció d’ego que antany es creia exclusiva dels humans, els grans simis, els elefants o els dofins.

Són fidels de per vida no canviant mai de parella. Poden recordar a persones que anteriorment els hagin causat algun dany o que els hagin fet sentir amenaçats. Distingeixen cares, veus, siluetes i gestos, etcètera.

Quan veiem a un d’ells recordem que és una cosa més que un ocell negre, és un ésser molt sensible i intel·ligent més semblant a nosaltres del que pensem.
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477