x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
reportatge de la setmana

L'hora de la ciutadania

Millorar la representativitat ciutadana i la transparència són dos dels objectius que Govern busca amb l’aposta i la creació de la secretaria d’Estat de Participació Ciutadana.
Reunió pública per explicar a la ciutadania l'estat de les negociacions amb la UE.

L'hora de la ciutadania

Reunió pública per explicar a la ciutadania l'estat de les negociacions amb la UE.

Fernando Galindo
L'arbre de vent, la darrera proposta guanyadora.

L'hora de la ciutadania

L'arbre de vent, la darrera proposta guanyadora.

El pas elevat de la CG-1, el primer projecte.

L'hora de la ciutadania

El pas elevat de la CG-1, el primer projecte.

Actualitzada 15/10/2019 a les 06:54
Durant la visita del Cap de Govern a Nova York fa unes setmanes, Xavier Espot va refermar, al seu discurs davant l’assemblea de les Nacions Unides, la importància de la democràcia representativa davant les consideracions populistes i que la crisi que pot haver de representativitat s’arregla per la via de més i millor representativitat. En aquest sentit, Espot va destacar l’aposta del Govern per crear la secretaria d’Estat de Participació Ciutadana, que tot just està començant a fer les primeres passes però en la qual el secretari d’Estat de Participació Ciutadana, Marc Pons, ha estat treballant en els darrers mesos. Segons Pons, la participació ciutadana és “qualsevol acció en la qual participi la ciutadania però que s’adreci a influir de forma directa o indirecta en les polítiques públiques a través de deliberació o consens social”. I dins d’aquesta definició, l’aposta per la participació ciutadana es pot desgranar en la cerca de la implicació més directa de la ciutadania en la presa de decisions, tenir en compte l’opinió de la societat civil, tenir més espais de diàleg amb la ciutadania, acostar les institucions al dia a dia del ciutadà, ser transparents amb la gestió i rendició de comptes, a més d’oferir tota la informació necessària perquè els ciutadans puguin decidir amb propietat. Segons Pons, alguns dels processos que es duran a terme acabaran en referèndums, com ara el de l’acord d’associació amb la Unió Europea (UE), però d’altres esdevindran en una votació no vinculant o, fins i tot, en altres casos “l’important serà el camí i no la finalitat”. En aquest sentit, el politòleg Yvan Lara creu que la ciutadania ha de prendre decisions “allà on tingui sentit que participi”. “No val passar-li la pilota a la ciutadania en temes molt complexos perquè té diferents riscos”, assegura, i recorda que “hi ha un Govern i consellers que tenen assessorament, informació i temps per pensar-ho bé”. En tot cas, Lara considera que seria un error intentar extreure conclusions o esperar resultats en un curt termini de temps.
El secretari d’Estat d’Igualtat i Participació Ciutadana considera que prendre aquest camí “pot augmentar la qualitat democràtica, pot ajudar a prendre millors decisions de forma col·lectiva i augmentar el sentiment de pertinença i de formar part de la col·lectivitat”, afirma Pons, en referència a la possibilitat que qualsevol ciutadà que viu en territori andorrà pugui participar en aquests processos, sigui andorrà o resident. “És quelcom que volem fomentar i és un dels objectius”, assegura Pons. En la mateixa línia, Lara considera que és especialment interessant apostar per la participació ciutadana a Andorra pel fet que “tota la població resident pugui tenir una oportunitat de participar”. El politòleg manifesta que les persones que voten a les eleccions ja tenen un contacte raonable amb les institucions, però que permetre participat tota la ciutadania ajudarà a augmentar la representativitat.
Actualment moltes entitats i associacions participen en taules de treball a l’administració per tractar temes relacionats amb la seva activitat. Des de la secretaria d’Estat d’Igualtat i Participació Ciutadana també es vol involucrar persones voluntàries, expertes, en molts casos, en el tema en qüestió a debatre, per participar en les taules de treball. “El filtre no pot ser la mateixa administració, han d’haver-hi uns criteris que han de ser els més amplis possibles”, assegura Pons, que creu que els participants haurien de ser escollits, sabent els seus interessos, a partir de criteris de voluntat i aleatorietat.

Reunions per l'acord amb la UE
Pons manifesta que el punt de partida per a Andorra no és el zero, ja que existeixen altres eines que queden reflectides, per exemple, en la constitució, amb l’existència de la consulta no vinculant, el referèndum o el referèndum constitucional en uns supòsits molt clars. També existeixen les iniciatives legislatives populars (ILP) en què un grup de ciutadans poden presentar qualsevol iniciativa per fer-la arribar al Consell General, els neguits i propostes que es poden fer arribar al Raonador del Ciutadà o el dret de manifestació i vaga, recentment regulat. Però la mesura més destacada que s’ha pres aquesta legislatura encaminada en la participació ciutadana són potser les reunions públiques que el secretari d’Estat d’Afers Europeus, Landry Riba, està duent a terme a totes les parròquies per posar a disposició de la ciutadania tota la informació referent a l’estat de les negociacions amb la UE per l’acord d’associació, així com per resoldre els dubtes i neguits dels assistents. Riba fa una valoració positiva de les dues reunions públiques que s’han dut a terme fins ara, “tant pel que fa a l’assistència com al format que vam escollir”, explica Riba, que destaca especialment el retorn rebut per les preguntes que fan els assistents i el contingut d’aquestes. Segons el secretari d’Estat d’Afers Europeus, els neguits en forma de qüestions que els fan arribar els ciutadans en aquestes reunions “a vegades són més importants del que inicialment es podria suposar”. Per exemple, a la darrera reunió que es va dur a terme a Brussel·les dimarts passat, l’equip negociador va traslladar als membres de la UE el neguit que té la ciutadania andorrana quant a la futura situació en relació amb la lliure circulació de persones, un aspecte que van posar sobre la taula els assistents de les dues primeres reunions públiques. “Aquest tipus de neguits, que anirem perfilant i concretant, abans els podíem intuir, però ara els sabem de forma tangible”, expressa.
Yvan Lara valora positivament aquestes reunions amb el referèndum a l’horitzó. “Per participar, la ciutadania ha d’estar informada”, assegura Lara. En aquest sentit, des de la secretaria d’Estat d’Igualtat i Participació Ciutadana s’està treballant en la creació d’un portal de transparència o de participació ciutadana que permeti incloure un repositori d’informació generada de forma neutra i visualment senzilla. “Amb informació, la ciutadania pot ser autònoma de tenir esperit crític”, assegura Pons. Així mateix, a més d’incloure informació, aquesta plataforma podrà esdevenir una eina de participació en què els usuaris s’hauran d’identificar per assegurar que tots els processos duts a terme en línia siguin nets, tot i que la idea és que també puguin entrar visitants i tinguin accés a la informació exposada. En el mateix sentit, està prevista la creació d’una oficina d’atenció ciutadana, un espai físic on el ciutadà pugui rebre informació en 360 graus, generalista i relacionada entre diferents aspectes.

Suport a l'associacionisme
El comú d’Andorra la Vella va crear la primera conselleria específica de participació ciutadana l’any 2008 amb l’objectiu de desenvolupar polítiques transversals específiques per impulsar mecanismes de foment de la participació ciutadana. A diferència però de la secretaria d’Estat d’Igualtat i Participació Ciutadana, la feina que es fa des del comú d’Andorra la Vella va dedicada en gran part al suport de l’associacionisme a nivell local. “La participació ciutadana vol canalitzar totes les propostes per millorar el teixit associatiu”, considera la Cap de servei de joventut i participació ciutadana d’Andorra la Vella, Patty Bafino.
A més de dur a terme polítiques de participació ciutadana a través de les subvencions a les entitats sense ànim de lucre, la corporació promou diferents projectes alineats amb la participació ciutadana. El primer, la creació d’un registre comunal d’associacions que permet recollir tota la informació útil i de contacte d’aquestes associacions i agilitzar així els tràmits entre entitats i administració i que actualment compta amb 236 associacions. El departament de participació ciutadana també ajuda les entitats, des del 2010, va donar-se a conèixer amb un dels esdeveniments més importants de la parròquia, la Fira d’Andorra la Vella, o a la festa de la diversitat cultural celebrada al maig. “Posem en contacte les entitats i aconseguim que comparteixin molts recursos”, assenyala la Cap de servei de joventut i participació ciutadana de la capital, que manifesta que la intenció és fer “una xarxa”. El departament també ofereix formacions gratuïtes per als membres de les associacions, i destaca com a eines de participació ciutadana les reunions de poble i l’espai ciutadà. Per a Bafino la participació ciutadana és una manera que la gent, no només els andorrans, “se senti integrada al país, escoltada i que tingui possibilitat d’intervenir en projectes”, assegura.
L’engranatge de la participació ciutadana ja està en marxa. De moment, la nova secretaria ja ha fet una reflexió sobre aquest tema que continuarà durant totes les accions. La intenció de Pons és que un dels primers processos de participació sigui la creació d’un text per incloure a la Llei de transparència per declarar el dret de participació, incloure la definició d’aquest concepte i l’aposta per una participació hibrida digital/presencial. “Així ja sortim amb bon peu”, assegura Pons.
 
PROJECTES ENTRE TOTS
Durant la passada legislatura ja es van dur a terme alguns processos encarats a fomentar la participació dels ciutadans, com ara el pressupost participatiu que es va engegar des del ministeri d’Ordenament Territorial el 2017 i que ja va per la tercera edició. El ministeri destina una partida de 300.000 euros per dur a terme un projecte escollit per la societat a través d’una votació en línia al web pressupostparticipatiu.ad d’entre una sèrie de propostes dels ciutadans. Fins ara s’han dut a terme dos projectes proposats per la ciutadania: el primer va ser el pas elevat per travessar la carretera general 1 a l’Estadi Comunal d’Andorra la Vella que va rebre 432 vots dels 2.319 emesos. El 2018 va sortir guanyador el projecte d’arbres de vent, un sistema d’energia eòlica renovable mitjançant instal·lacions que simulen arbres, una proposta presentada per un professor de l’Escola Andorrana de primera ensenyança de la capital, que va ser la més votada amb 766 vots dels 3.532 registrats. Enguany, s’han presentat 23 propostes perquè els ciutadans puguin votar la més interessant fins al 28 d’aquest mes. El secretari d’Estat d’Igualtat i Participació Ciutadana considera que és positiu “donar la oportunitat que els ciutadans plantegin accions concretes d’inversió que tinguin utilitat a la comunitat”.
Etiquetes
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2019 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts