x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
Reportatge de la setmana

L'aeroport desitjat (o no)

La Cambra de Comerç ha tornat a posar sobre la taula un vell anhel que mai ha passat dels papers d’un estudi. Andorra pot tenir un aeroport dins del seu territori? Un primer informe tècnic diu que sí.
L'acte de presentació dels resultats dels informes encomanats per la Cambra es va celebrar al Centre de Congressos en presència de la classe política i empresarial del país a mitjan de juny.

L'aeroport desitjat (o no)

L'acte de presentació dels resultats dels informes encomanats per la Cambra es va celebrar al Centre de Congressos en presència de la classe política i empresarial del país a mitjan de juny.

Fernando Galindo
Grau Roig és un emplaçament viable per acollir la infraestructura, segons els estudis.

L'aeroport desitjat (o no)

Grau Roig és un emplaçament viable per acollir la infraestructura, segons els estudis.

Actualitzada 27/07/2019 a les 07:33
El darrer cop que es va plantejar la possibilitat de construir un aeroport en territori andorrà va ser durant el Govern d’Albert Pintat, el 2007. L’executiu va demanar a l’Organització d’Aviació Civil Internacional (OACI) que valorés les opcions. El tècnic desplaçat va concloure d’entre cinc potencials ubicacions (també es va valorar la zona de Grau Roig) que el planell de la Rabassa era la ubicació més viable però que tot i així no podia aspirar a rebre avions de més de cent passatgers. L’impacte, el cost o les complicacions tècniques per a l’aterratge ho desaconsellaven. Allò va quedar en un calaix. Així com havien quedat altres estudis. Un viatge per l’hemeroteca porta al 1991, quan el Govern havia d’estudiar un informe que també havia valorat les possibilitats de la Rabassa d’acollir una instal·lació aeoroportuària.
El desig de disposar d’un aeroport propi ha estat sempre present, més quan especialment des dels sectors empresarials s’apunta que l’aïllament geogràfic d’Andorra, amb només accés per carretera, és una de les grans febleses del país. “Seria l’oportunitat d’obrir-se al món”, remarquen els defensors que s’explori aquesta possibilitat. I això és el que ha mogut la Cambra a embarcar-se de nou en el projecte. S’ha fet un primer pas, amb estudis que avalen la viabilitat tècnica d’un aeroport a Grau Roig per a rebre, asseguren, avions de fins a 210 passatgers. En queden altres de molt rellevants, com el de l’impacte ambiental o el de viabilitat econòmica. I amb tota aquesta informació i un cost més definit (ara la forquilla està entre els 500 i els 700 milions d’euros), que el Govern decideixi si avala que es tiri endavant. Però de la mateixa manera que el desig està present des de fa dècades, també la reacció dels qui es posen les mans al cap.
El posicionament de les forces polítiques reflecteix la diversitat de reaccions que provoca el projecte. Des dels “molts dubtes” que planteja al Partit Socialdemòcrata a la defensa de Terceravia d’un aeroport en territori nacional. Ara bé, és coincident que només s’ha fet un pas incipient i que cal aclarir moltes coses abans de concloure si és una possibilitat ferma. “Hi ha uns estudis que primer indiquen que sí, ara falta acabar-los de complementar amb uns altres informes i a partir d’aquí haurem d’esperar a veure què diuen”, apunta el líder de Terceravia, Josep Pintat. El posicionament de dos dels tres partits que donen suport al Govern, Demòcrates i Liberals, és coincident en el sentit que “hem de quedar-nos a l’espera fins que acabin aquests estudis”, afirma el secretari de comunicació de Demòcrates, Jordi Ribes. El president del grup parlamentari de Liberals, Ferran Costa, recorda que “un aeoroport no només requereix informes tècnics, requereix molts altres informes que són els següents passos que hem d’anar veient. Un que és claríssim és un informe de sostenibilitat economicofinancera, i l’altre que és claríssim i imprescindible és un informe d’impacte mediambiental. Per tant, ben a l’aguait del que diguin aquests informes”.

Per què un aeroport?
L’OACI no només va avaluar les possibilitats que Andorra tingués un aeroport propi. També va ser crític amb la manera de procedir del Govern, prioritzant la viabilitat tècnica i deixant de banda els estudis estratègics. Quines potencialitats tindria un aeroport? Quants passatgers podria atreure? Un error que la presidenta del Partit Socialdemòcrata i consellera general, Susanna Vela, lamenta que s’hagi tornat a cometre. “Comencem pel començament, això és necessari? S’ha fet un estudi de la demanda, quin tipus, quin volum? Un cop tinguis aquest estudi et pot definir quin tipus d’aeroport has de tenir, de quins sistemes s’ha de dotar, quina ha de ser la seva capacitat. Una altra qüestió delicada és la de l’impacte ambiental, per al PS “una destrossa. I no només a Envalira, també sobre l’aigua, sobre el bosc, sobre les persones amb el soroll. A Soldeu els avions els passaran a 200 metres del cap”.
Els col·lectius empresarials estan convençuts de les portes que obriria un aeroport propi però són conscients de la quantitat de passos que encara s’han de completar. El president de la Confederació Empresarial (CEA), Gerard Cadena, remarca la rellevàcia d’explorar fins al final la possibilitat. “Un país que no té un aeroport de referència sembla que no estigui dins del circuit”, apunta. “Els estudis demostren que hi ha possibiliats”, continua, malgrat que s’han de seguir completant fases. I l’empresari afegeix que l’avaluació “de la part ambiental és la que serà important per establir quines són les nostres possibilitats”. I si le dificultats són salvables. L’Empresa Familiar Andorrana (EFA) també comparteix i aplaudeix la iniciativa de la Cambra de cercar una ubicació possible per a un aeroport a Andorra. “Crec que la proposta de la Cambra de comerç és una proposta rigorosa”, afirma el secretari tècnic de l’entitat, Joan Tomàs, que afegeix que “des del punt devista empresarial incorporar un aeroport que ens permeti connectar amb diferents parts del món, amb les principals capitals europees és fonamental”. I recorda que no només pel potencial turístic, també per obrir el mercat a d’altres activitats, per diversificar l’economia. Fa poques setmanes, en un fòrum organitzat per l’EFA, empresaris del comerç posaven de manifest que una infraestructura d’aquest tipus suposaria un salt endavant en la reactivació del sector. “Un aeroport en territori andorrà ens posa al mapa i s’ha d’explorar al màxim aqueta possibilitat”, afirma Sònia Yebra, presidenta dels comerciants de l’avinguda Meritxell i de The Shopping Mile, la marca impulsada per precisament fer un salt endavant internacional. Disposar de la infraestructura, remarca, “pot portar clients d’arreu del món, retalla distàncies i ens podria portar més turistes”, sosté.
Demòcrates, Liberals i Terceravia entenen aquesta aspiració per salvar els obstacles de tenir només un accés per carretera. Costa replica, però, que “s’han de contemplar molts paràmetres per veure si al final un aeroport és viable”. Ribes argumenta que “estem a favor que els sectors econòmics busquin alternatives, però cal analitzar-les bé”. Vela és crítica perquè opina que tenir un aeroport no significa que automàticament vindran més turistes. “Farem això i vindran. No, primer hem de dir si hi ha aquesta necessitat”, afirma. A més, recorda que hi ha propostes més sostenibles com la del tren i llença un retret a la Cambra: “S’ha de justificar com està gastant tots aquests diners i deixa de fer coses que la Cambra ha de fer com ajudar el teixit empresarial que, per cert, no és que estigui poc galdós”.
I el cost econòmic? La Cambra tampoc no ha entrat en això, malgrat que el seu president va donar una aproximació: de 500 a 700 milions d’euros. També l’interès de grups d’inversors forans a fer-se’n càrrec a canvi de la concessió. Dies després, en la visita d’una delegació xinesa encapçalada per l’ambaixador, s’anunciava l’interès xinès a invertir en l’aeroport. L’enorme despesa és l’altre gran obstacle de la infraestructura. “Hi ha el cost de construcció, però també el de manteniment de la infraestructura, el de renovar-la i també la seva tecnologia aeronàutica que és recurrent i molt alt”, sosté el conseller liberal Ferran Costa. Si l’interès dels inversors es materialitza, la seva fórmula de participació serà una cosa a valorar si el projecte acaba agafant forma. Però Vela deixa clar que, en tot cas, caldrà un canvi legislatiu. “La Llei de navegació aèria que tenim diu que la construcció i l’explotació d’un aeròdrom és pública, per tant no pot haver-hi inversió privada”.

Andorra ja té un aeroport
Aeroport Andorra-la Seu d’Urgell. El 2015, després d’anys de batalla, s’aconseguia que la infraestructura aeroportuària de l’Alt Urgell fos aeroport comercial. Això, a la pràctica, ha significat poca cosa. Sense l’autorització per volar amb sistema instrumental, amb GPS, les possibilitats que els operadors s’interessin en l’equipament són inexistents per la situació i orografia del terreny. Un GPS que havia de ser operatiu aquest mes de maig passat. Ara s’espera que ho sigui l’abril del 2020. Els succesius retards han generat suspicàcies. Té interès Espanya que funcioni? L’estat veí assegura que sí, però que la seguretat aèria és prioritària. L’empresariat andorrà fa confiança. La CEA especialment perquè també està embarcada en l’organització de la trobada empresarial associada a la cimera de caps d’Estat i de governs iberoamericans del 2020. I l’aeroport ha de tenir una funció rellevant. En tot cas, els empresaris defensen que un i altre aeroport no són excloents, que són complementaris. El que és segur és que té possibilitats de ser operatiu molt més ràpidament. A Terceravia mostren més dubtes, malgrat que Josep Pintat recorda que està a l’espera que el Govern li respongui una demanda d’informació. “Per poder-nos pronunciar esperem aquesta informació però estem veient que ara al maig, ara al 2020, fa molts anys que se’n parla, i ja no genera més il·lusió”, manifesta. Les següents fases de treball a completar diran com d’il·lusionant és un aeoroport en territori propi.
 
PRIMER, PROJECTE D'IMPACTE MEDIAMBIENTAL
El president de l’entitat ecologista Apapma, Carles Iriarte, es demana per què no s’ha començat pel que és realment rellevant: l’impacte mediambiental. “Això seria el normal, i si aquest estudi et diu que no, ja no fa falta continuar”, afirma. Però lamenta que aquesta qüestió no sigui prioritària en un país que, denuncia, mai no ha aprovat una llei d’impacte ambiental. Amb aquesta normativa, defensa, “no s’haurien fet segons quines infraestructures”. Per a Iriarte són evidents els perjudicis que ocasionaria un aeroport a Grau Roig. “És difícil estar a favor de segons quines coses”, replica, i apunta a la contaminació, a l’impacte sobre la flora i la fauna, a l’enorme moviment de terres que representaria. Per a Iriarte la pregunta no és si és o no possible construir-lo perquè “tot es pot fer”, si no “si volem fer-ho”, perquè, reclama, es tracta de decidir el model de país i si s’avala que un dels grans actius, el seu patrimoni natural, pateixi aquesta agressió. “Nosaltres tenim molt clar que no volem fer-ho”, afirma.
Etiquetes
Veure’n més
22
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2019 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts