x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
Reportatge de la setmana

Els polítics de futur ja són aquí

Qui diu que els joves no estan sensibilitzats amb la cosa pública? Parlem amb set persones que no arriben als trenta anys i que ja han demostrat la seva vocació de servei públic, i amb una de quaranta que els deixa el pas.
Roger Padreny reconeix que prometre el càrrec va ser un moment molt emocionant.

Els polítics de futur ja són aquí

Roger Padreny reconeix que prometre el càrrec va ser un moment molt emocionant.

Comú
Laura Lavado defensa que és el moment que els joves agafin les regnes.

Els polítics de futur ja són aquí

Laura Lavado defensa que és el moment que els joves agafin les regnes.

Comú
Xavier Fernández comenta que la joventut està al cor, no al passaport.

Els polítics de futur ja són aquí

Xavier Fernández comenta que la joventut està al cor, no al passaport.

Comú
Laia Moliné (esquerra) i Judith Vila (dreta) en la passada campanya electoral.

Els polítics de futur ja són aquí

Laia Moliné (esquerra) i Judith Vila (dreta) en la passada campanya electoral.

J. V.
Actualitzada 19/06/2019 a les 07:11
La creença general diu que la política és cosa de grans i no de joves, com si ells passessin de tot i es preocupessin d’altres assumptes més hedonistes, però com sempre i per sort, aquestes creences generals es desmunten ràpidament fent una repassada als consells comunals, al mateix Consell General o fins i tot a les llistes que tots els partits van presentar a les passades eleccions generals. Qui diu que els joves passen de la política? Vivim en un país amb un conseller general de vint-i-cinc anys. Consellers de comuns que a punt d’esgotar el mandat encara no han fet els trenta anys i noies i nois de divuit fins als vint i molt pocs que ja tenien ganes de treballar pel país. Evidentment no es poden fer generalitzacions però tampoc caure en els tòpics i ells són trencadors de cadenes. Representen perfectament aquell eslògan que als anys 90 va causar sensació, va regirar consciències i que definia la joventut com a JASP (Jóvenes Aunque Sobradamente Preparados). Han sentit moltes vegades que són la generació més ben formada de la història i volen demostrar que amb coneixements, ganes, empenta, valentia i, sobretot, amb ganes d’aprendre, poden tenir un paper important en la vida pública.
Segurament, el cas més paradigmàtic per la importància del seu càrrec és el Roger Padreny, de 25 anys. El joveníssim conseller general del partit Socialdemòcrata va ser un dels fundadors de les joventuts socialdemòcrates el 2017 i és membre de l’executiva del partit, tot i que ell recorda que va debutar en política amb només vuit anys, quan va formar part de les manifestacions contràries a la instal·lació del forn incinerador. “El meu somni és representar la gent i que confiïn en les meves idees i les del partit. Vull demostrar que soc una persona vàlida i sincerament penso que dedicar-se a la política no és fer una feina qualsevol. Ha de ser la feina més noble de les feines perquè representes de forma electa la població”, afirma. La consellera de Joventut d’Escaldes-Engordany, Laura Lavado, té 29 anys i està a punt d’esgotar el seu primer mandat. Recorda que des de petita ha tingut inquietuds polítiques i com la seva família reia quan els deia que “de gran vull ser política”. Avui afirma que es va decidir a acceptar l’oferta que li va fer Demòcrates d’Andorra per poder tirar endavant aquesta voluntat “de fer coses pels altres”. “Sempre he estat molt inquieta en l’àmbit social i soc molt activa a l’hora de fer propostes i aplicar canvis a coses que penso que es podrien fer millor, especialment per a la gent gran i la joventut. Entrar al comú és la manera de portar a terme les idees i propostes que tinc.” De la mateixa edat però d’Encamp és el Xavier Fernández. Conseller als 25 però suplent a les comunals del 2011, amb només 15 anys va entrar a la secció jove d’Units pel Progrés i avui presideix la comissió de Joventut, Esports i Turisme del comú. “A casa l’interès per la política l’hem tingut sempre i de seguida amb els amics i amb la comissió de Festes pensàvem com millorar la nostra parròquia. M’agrada la gent, soc proper i per això m’atrau la política comunal”, comenta. La consellera de Finances d’Andorra la Vella, Maika Nin, acaba de fer els 40 però ocupa el càrrec des del 2012, amb 32, i amb 24 va anar a les llistes comunals i amb 18 es va afiliar a Nova Democràcia. Entén perfectament la passió que molts joves senten per la política perquè ella mateixa la va sentir tot i que, una mica corpresa, reconeix que són minoritaris. “Quan vaig començar, els joves teníem molta força i molt ímpetu i els dirigents dels partits eren capaços de valorar-ho. M’alegra molt veure que hi ha joves que tenen aquests valors però és veritat que quan faig el porta a porta, en veig molts a qui no els interessa gens i que ni tan sols saben els partits que hi ha.”

A LA BANQUETA
El Guillem Tadeo i el Lluís Cantos tenen encara menys edat i van anar de suplents a les llistes dels seus partits. El primer, a la territorial d’Andorra la Vella de terceravia i el segon, a la nacional de Liberals. Precisament a ell és a qui els seus amics van acusar de friqui per tenir aquesta passió. “Va ser per un projecte escolar quan vaig descobrir que m’apassionava. Els meus amics arribaven a casa i veien Joc de Trons però jo em posava els debats parlamentaris, això feia que em diguessin friqui.” Un dels motius que el van fer entrar en política és desmuntar un altre mite, “aquell que diu que els polítics roben i que la política és una merda. Durant la campanya vaig anar a reunions amb Assandca, la FAAD, Autea, etc. Vaig aprendre moltíssim i vaig conèixer de primera mà els problemes que pateix part de la nostra societat i que la gent que vol treballar per a ells ho fa de cor”. “Per la meva part, vaig pensar que Andorra la Vella necessitava un canvi i si es vol fer, s’ha de començar jove perquè si no, se’t fa més pesat”, apunta Tadeo. SDP potser va ser més agosarat i va presentar com a número sis i set de la llista nacional la Laia Moliné i la Judith Vila, de 21 i 22 anys. Cap de les dues eren afiliades al partit però hi simpatitzaven des de feia anys. “Tinc molts neguits polítics i escolto les queixes i les demandes de la gent més pròxima i calibro mentalment com resoldre-les”, comenta Moliné, que afegeix que trencar tabús és un altre motiu per entrar en política. “Estic cansada que els joves no tinguem futur ni treball, que ens conformem a cobrar el sou mínim i vull ajudar a solucionar-ho i l’única manera és ser allà on es resolen els problemes.” Vila destaca que “el futur és nostre i ningú millor que nosaltres per afrontar-lo. Penso que els hem d’aportar molt perquè tenim una mentalitat diferent i no podem abstreure’ns perquè la política ens afecta vulguem o no.”

RESPECTE A L'EXPERIÈNCIA
No es tracta de fer la guerra entre joves i grans. De fet, tots ells destaquen la necessitat de treballar conjuntament per tirar endavant el país. Cadascú des de la seva ideologia i amb les seves propostes però tots estan disposats a “aprendre” i a “escoltar” de l’experiència dels més grans. “A SDP tenim un gran ventall d’edats i la relació és molt normal. És molt enriquidor estar amb ells i no ens importa l’edat que tenim”, diu Vila. Lavado també creu que té molt per aprendre encara. “Fer política és el que sempre he volgut i ara ho faig. No tenia experiència i sabia que això em jugaria a la contra però tenia moltes ganes d’aprendre. Soc partidària que la política compti amb el màxim de representació possible i és molt important que la joventut agafem les regnes, ens impliquem i ens fem escoltar però calen els dos perfils: gent amb experiència i coneixements i una part amb visió dels joves.” Moliné, per la seva part, afirma que en campanya, tant ella com Vila “vam estar totalment integrades amb els companys i sentia que m’escoltaven pel que deia, sense tenir en compte l’edat. Crec que nosaltres tenim uns coneixements que ells no tenen però nosaltres no tenim la seva experiència i això compta molt”. De la mateixa opinió són Tadeo i Cantos. “Al principi pensava que no em tindrien tant en compte perquè era suplent però no, des del minut u vam fer grup al WhatsApp i em van demanar que anés a totes les reunions que volgués i que digués les idees per comentar-les tots junts”, diu el segon. Al candidat de terceravia el partit li va proposar anar a la territorial perquè “té un àmbit menys extens que la nacional i era una manera d’introduir-me i guanyar experiència. Dintre del partit estàvem molt units i ens ajudàvem els uns als altres”. Padreny va ser membre de la mesa de constitució del Consell General en condició del membre més jove. Recorda aquell dia amb molta alegria i no es va deixar impressionar pels comentaris dels altres consellers més veterans. “Per mi va ser tot un honor i encara que fóssim gent de diferents partits, em van rebre com a qualsevol altre nou membre. Sí que em feien bromes però a molts ja els coneixia i sé que s’alegraven de veure’m allà.” Qui ho va fer especialment va ser el Lluís Cantos, ja que d’alguna manera va complir amb un objectiu al qual ell també aspira. “Em va fer molta il·lusió veure’l allà i el vaig escriure per felicitar-lo. És veritat que dona la cara per Andorra i ha entrat en política per la porta gran.” Al comú d’Encamp també hi ha pinya i Fernández tampoc s’ha sentit mai desplaçat, al contrari. “Sempre m’hi he trobat molt còmode i un dels motius és perquè malgrat ser el més jove, penso que la joventut és al cap, no al passaport.” En aquest sentit, s’ha pres el mandat com un camp per aprendre i “treure’m del cap les males idees relacionades amb la política. Estic content perquè he conegut molta gent i he complert amb les expectatives”. Nin els dona un consell: escoltar i aprendre molt, especialment els primers anys. “És important saber que quan comences ho fas des de baix i que ja pujarà. En un partit, si tens interès és fàcil créixer però si no, no avançaràs i et quedaràs al mateix lloc.”

EL FUTUR QUE VINDRÀ
Repetiran? Seguiran en política? Es presentaran a les comunals? La majoria pensa que sí però Nin és l’única que amb rotunditat diu que no i la seva explicació és molt adient. “No seguiré perquè ja porto dos mandats i ara vull dedicar-me a la vida professional i ara soc jo qui ha de fer el relleu als joves.”
Etiquetes
  • #21 Pepe
    (23/06/19 17:00)

    Q la autoocomplacencia y el autoengaño no paren....Pero creo firmemente q si presumen de eso es pq carecen de lo q presumen. O igual es q van a enchufar al hijo o pariente de un señor feudal y estan preparando el terreno.

    Respondre
  • #20 SÍ a consellers joves
    (22/06/19 11:54)

    Em sorprenen els comentaris que llegeixo ... El dia que entenguem que l'experiència no és sinònim d'edat, farem un gran avanç com a societat. Un òrgan legislatiu, com n'és el Consell General, ha de ser la més clara i fidel representació d'una societat, on joves, adults i tercera edat es vegin representats. Encoratjo als partits polítics a què integrin en les seves llistes aquestes tres categories, ja que en la diversitat de pensament està troba la riquesa. Finalment, estaria bé evitar els judicis de valors envers consellers de l'edat que siguin i del partit que siguin, i jutjar de manera objectiva d'acord amb la feina feta, ja que potser, més d'un es sorprendria ... Ens espera una dècada complicada i amb molts canvis i el que menys necessitem com a país és una constant crítica absurda des de les pantalles. Molts ànims als joves polítics! 

    Respondre
  • #19 esteve
    (21/06/19 20:47)

    A Andorra qualsevol pot ser politic, no entenc com es pot veure aixo com alguna cosa de merit quan tots sabem que aixo es Andorra i que a Andorra qualsevol cosa passa. Els mes inutils de la meva classe son tots politics ara.

    Respondre
  • #18 karlitos
    (19/06/19 13:37)

    La foto ho diu tot….jajajajajaja…!

    Respondre
  • #17 Andorrà
    (18/06/19 12:04)

    Sort hi ha que els joves ens interessem per la política i per tirar endavant el país.... perquè si hem d'esperar que tots aquests que feu comentaris feu algo anem mal encaminats, us demano que abans de parlar us documenteu. 

    Atentament!! 

    Respondre
  • #16 La cara amable de la política
    (17/06/19 18:35)

    Un caprici més de l'excés de "democràcia" que ens ha portat fins on ens trobem, que l'únic que fem és predicar, prometre i fer populisme i postureig utilitzant el màrqueting i la retòrica, no calen aquests invents o experiments, que sens dubte només serveixen perquè la política sense credibilitat dels nostres dies tingui "una cara amable".

    Respondre
  • #15 La bona teca
    (17/06/19 16:39)

    Gràcies per la pixel.lació de la foto. Ell es mes guapo que el pa sucat amb oli.

    Respondre
  • #14 GRACIES PER LA PROPAGANDA GRATUITA
    (17/06/19 15:26)

  • #13 Populisme progre
    (17/06/19 14:02)

    Estem davant d'un cas de marketing polític, titelles amb nous aires que en realitat son la veu del seu amo.

    Respondre
  • #12 sfdag
    (17/06/19 13:32)

    El bon polític no té edat. El bon polític té bon criteri, gana de coneixiement, empatia, professionalitat, … . Aquests trets els poden tenir joves com vells. De la mateixa manera que hi ha politics d'una certa edat que fan pena, i ha polítics joves que no estàn a l'alçada. Per això el Roger Padreny no em representa com a jove: se'l presenta com a renovació, però és una nova cara del mateix sistema. I després es diu que els joves som el futur: no tots els joves ni tots els vells estàn capacitats.

    Respondre
Veure’n més
21
El més...
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2019 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts