x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
Reportatge de la setmana

Càstig i inserció

A l’espera de saber si podrà ser aprovat en el que queda de legislatura, analitzem el projecte de llei de la responsabilitat penal dels menors d’edat que busca l’equilibri entre el càstig i la reinserció.
Una de les cel·les del mòdul de menors del centre penitenciari de la Comella.

Càstig i inserció

Una de les cel·les del mòdul de menors del centre penitenciari de la Comella.

SFG
Actualitzada 20/11/2018 a les 18:27
La nova llei serà més garantista en determinades qüestions, però en altres serà una mica més repressiva, especialment en casos paradigmàtics i minoritaris dels menors que cometen infraccions repetitives”. Són paraules del ministre de Justícia i Interior, Xavier Espot, quan se li demana sobre la idea mestra que hi ha al darrere del projecte de llei qualificada de la responsabilitat penal dels menors d’edat que ara mateix es troba a tràmit parlamentari. “No serà la llei perfecta, però sí que millorarà les condicions de la justícia, serà tot molt més ràpid a l’hora de jutjar els delictes i a l’hora d’emetre sentències. Evitarem que els menors entrin en un comportament de delinqüència reiterada”, explica la degana del Col·legi d’Advocats, Sophie Bellocq.
Es tracta d’un text legislatiu que un cop aprovat substituirà la Llei qualificada de jurisdicció de menors que data del 1999 i que va establir per primera vegada que la responsabilitat penal només era exigible a les persones menors d’edat a partir de dotze anys, i esdevenia possible aplicar aquesta legislació a les persones d’entre setze i divuit anys, malgrat que la majoria d’edat penal s’assolia a partir dels setze. En canvis posteriors, la majoria d’edat penal es va elevar als 18 anys.
“La llei actual té gairebé 20 anys de vigència i requeria ser actualitzada i modernitzada d’acord amb la realitat social d’avui dia”, explica Espot, que recorda que es tracta d’una norma processal i no material. És a dir, que als menors d’edat d’entre 12 i 18 anys –els infants que tinguin menys 12 anys són inimputables– que cometin una contravenció penal o un delicte se’ls aplica el Codi Penal com a qualsevol altre ciutadà. “Una altra cosa és que hi hagi supòsits de reducció de pena aplicables als menors d’edat. I la nova llei el que estableix és el procediment que s’ha de seguir”, explica Espot.
El ministre posa un exemple relacionat amb un dels delictes que té una pena més alta: el d’assassinat, que està castigat amb una pena de presó d’entre 14 i 25 anys. Tot i que en el cas dels menors d’edat se’ls aplica una reducció de condemna de dos terços de la pena dictada. “En un cas d’assassinat hi podria haver una condemna de vuit anys, la màxima, però el menor no estaria vuit anys internat”, explica Espot, que afegeix que “a diferència del codi penal i del codi de procediment penal, amb la nova llei els magistrats no estaran vinculats al catàleg de penes”.
El titular de la cartera de Justícia s’explica. Quan entri en vigor la llei, el magistrat “tindrà molta més llibertat a l’hora d’imputar una pena. Podrà decidir que una persona que ha comès un delicte molt greu en el qual hi ha influït un problema d’addiccions o un problema conductual, no ingressi al centre penitenciari i ingressar-lo al centre d’educació intensiva que està previst posar en marxa”. La llei donarà “molt més marge” als magistrats que tindran més “llibertat” a l’hora d’impulsar el catàleg de mesures.
El ministre insisteix. El text diu que la mesura d’internament en règim tancat es pot imposar, però és potestatiu dels magistrats fer-ho. “En el codi penal quan un major d’edat comet un assassinat et diu que és pena de presó de tants a tants anys. I el condemnat ha d’anar presó”, recorda, per apuntar que una altra cosa “és que es puguin fer reduccions de penes i substitucions quan ha complert una part de la condemna”. En canvi, afegeix, amb la llei de menors “tens un marge de llibertat molt més ample, ja que del que es tracta és que la vessant punitiva cedeixi davant de la vessant rehabilitadora i socialitzadora”.
Si el magistrat creu, assenyala Espot, que hi ha un tipus de mesura disciplinària que pot ser “més efectiva i més adaptable a la realitat d’aquest nen delinqüent”, la pot imposar. Tot i que és veritat, afegeix, que “en un delicte tan greu com un assassinat sempre hi hauria una part d’internament en règim tancat”.

Principals novetats
El projecte de llei qualificada de la responsabilitat penal dels menors d’edat té diverses novetats. D’una banda, es trasllada la competència per jutjar les infraccions penals comeses per menors d’edat al Tribunal de Corts en composició unipersonal o col·legiada, segons el cas, per indica el ministre, un millor enjudiciament i una millor competència tècnica. “S’ha traslladat al Tribunal de Corts, perquè és qui té atribuïda la competència penal amb caràcter general i són magistrats que només jutgen processos penals i per tant són els que millor poden enjudiciar els menors.”
També es preveu per primer cop que els menors d’edat puguin ser jutjats pel batlle mitjançant el procediment de l’ordenança penal. D’aquesta manera esdevé possible que, quan sigui aconsel­lable, els processos es puguin resoldre amb una celeritat més gran i amb una pena menys important per al menor d’edat condemnat, la qual cosa pot evitar-ne l’estigmatització innecessària.
“No tenia sentit que en el cas dels majors d’edat els hi poguéssim aplicar en molts supòsits el procediment d’ordenança penal, que és un procediment molt expeditiu, que es ventila amb una hora i evita processos llargs i feixucs i que en el cas dels menors d’edat no els hi poguéssim aplicar”, admet el ministre. “I a més quan en el procés de judici ràpid tens un benefici quant a la pena. Aquest procés també ha d’estar pensat per als menors”, afegeix.
Al respecte, Bellocq insisteix a felicitar-se perquè la nova llei permetrà agilitzar la justícia. “És un text que ha vingut des dels que exerceixen la professió, advocats, batlles i magistrats, i veuen cada dia els problemes que hi ha”, indica, i recorda que era “una catàstrofe” que a un menor d’edat que cometia un delicte no se’l jutjava fins que tenia 25 o 27 anys. “És important que la justícia funcioni, que evitem que els menors entrin en un comportament de delinqüència reiterada, i per això és fonamental que al menor se’l jutgi quan ha comés el delicte per poder canviar el seu comportament”, assenyala la degana dels advocats, que explica que ser condemnats ja majors d’edat amb penes corresponents a menors, ja que era quan havien comés el delicte, “no tenia cap sentit ni cap funció dissuasiva”.
La nova llei limita l’aplicació de la mesura cautelar d’internament a supòsits concrets i a les persones que han complert catorze anys, la qual cosa també s’esdevé per a les mesures disciplinàries d’internament en règim tancat i en règim semiobert. Així, la detenció governativa dels menors d’edat no podrà superar en cap cas 24 hores. Excepcionalment, seran 48 hores en casos de delictes majors d’homicidi, assassinat, tortura, esclavatge, agressió sexual, abús sexual si el fet consisteix en accés carnal, tràfic de drogues, segrest, tràfic d’infants, tràfic il·legal d’armes, proxenetisme, terrorisme, finançament del terrorisme, blanqueig de diners o valors, associació per atemptar contra el Principat o contra l’ordre constitucional, i contra la comunitat internacional. Durant aquest termini prorrogat, el menor d’edat detingut serà ingressat en una unitat separada de les dependències de la Comella.
“Fins i tot la pena d’internament en supòsits delictius molt greus pot ser una mica més llarga”, assenyala el ministre, que afegeix que “paral·lelament també donem més facilitats a l’hora de rehabilitar i reinserir”. Segons explica Espot, aquells menors que cometin una infracció penal per primera vegada tindran amb aquesta llei una major possibilitat d’obtenir mesures reparatòries o substitutòries que no pas amb la norma anterior, tot i que aquesta ja ho preveia.
“Ara donarem més possibilitats i més facilitats de reparació a aquells menors que cometen infraccions penals per primera vegada i en aquells supòsits que poden ser més greus ser una mica més durs”, sentència.
La degana dels advocats assenyala que és “important” que hi hagi mesures substitutòries de treball social, però adverteix que s’ha de demanar a la comunitat que s’hi impliqui. “Sí que la Creu Roja o el comú d’Andorra la Vella donen l’opció del treball comunitari, però no en donen suficients. Cal més implicació”, diu.
El projecte de llei incideix molt més que la vigent en el vessant educatiu i ressocialitzador de les persones menors d’edat. S’amplia el catàleg de les mesures cautelars, en què s’inclou per exemple la justificació de l’assistència a un centre educatiu o de formació o l’acreditació d’un treball regular, i es replanteja la mesura educativa que consisteix en l’acolliment familiar o residencial. S’hi introdueix la modalitat de l’acolliment residencial de protecció intensiva per als menors d’edat que presenten alteracions de la conducta recurrents o una addicció a les drogues tòxiques o les begudes alcohòliques, i el temps durant el qual s’aplica aquesta mesura educativa s’abona en relació amb la mesura disciplinària d’internament que s’hagi pogut imposar. També es preveu que les mesures educatives imposades es puguin reduir si s’han acomplert els objectius que es pretenien.

Darrer any judicial
L’any judicial 2017-2018 es va tancar amb 137 menors imputats per delictes major, menors i contravencions penals. Hi va haver 66 condemnes per delictes majors i 47 per menors. A la secció de menors de la Batllia hi van entrar 106 causes, se’n van evacuar 77 i en van quedar pendents 240.
  • #3 Ni Càstig ni inserció
    (19/11/18 15:41)

    Cada dia les presons seran més grans i els jutges tindran més feina, la delinqüència i els delictes augmentaran logarítmicament, i és que "si no eduquem el nen d'avui, haurem de castigar a l'home del demà".

    Respondre
  • #2 OBS
    (18/11/18 14:36)

    Llum va dir..
    I per això ens estem carregant el passat ! Que agradi o no l'esglesia i malgrat els fets desastrosos de casos de pedofília, els valors cristians romanen forts i ens han ensenyat la bondat i els valors de la mare pàtria. Tot aixo està desapareixent i crec més en la reinserció que en el càstig. Posar joventut en presó no solucionarà els problemes de la nostra societat malalta de massa liberalisme. 

    Respondre
  • #1 Llum
    (18/11/18 10:56)

    El què cal són més valors, més família, més conciliació familiari, més educació,...

    Respondre
3
El més...
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477