x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
Reportatge de la setmana

El repte dels refugiats

Tres anys després que el Govern manifestés la voluntat d’acollir refugiats sirians al Principat, les dues primeres famílies desplaçades arribaran al setembre. Una important fita solidària per al país.
Tres nens del campament de refugiats sirians al-Basma, a l'est del Líban.

El repte dels refugiats

Tres nens del campament de refugiats sirians al-Basma, a l'est del Líban.

EFE
Maria Ubach i Xavier Espot.

El repte dels refugiats

Maria Ubach i Xavier Espot.

Actualitzada 26/06/2018 a les 09:41
Davant la crisi migratòria sense precedents que viu Europa, i que s’ha vist considerablement agreujada els últims anys arran del conflicte armat a Síria, Andorra s’ha dotat per primera vegada dels mecanismes legals necessaris per fer possible l’acollida de refugiats. La Llei de protecció temporal i transitòria per raons humanitàries, aprovada al març pel Consell General, així com l’acord que el Govern ha signat amb la Comunitat de Sant Egidi, faran possible que l’arribada dels primers refugiats sirians sigui possible aquest setembre, tres anys després que ho anunciés l’executiu.
“Inicialment vindran dues famílies, en total menys de deu persones”, apunta la ministra d’Afers Exteriors, Maria Ubach, qui recorda que “aquest és un escenari encara nou per a nosaltres”, i que per tant el procediment “s’ha de dur a terme de forma esglaonada”. D’aquesta manera, afegeix que més endavant es faran els passos necessaris perquè puguin arribar deu persones més, per completar així la vintena de refugiats que el Principat s’havia compromès a acollir en un primer moment.
Cal recordar que la llei estableix que aquestes persones puguin romandre al país per un període de dos anys. Transcorregut aquest temps, “en principi haurien de tornar als seus països d’origen”, comenta la titular d’Exteriors, si bé ressalta que caldria analitzar cada situació en cas que aquests refugiats sol·licitessin la prolongació de l’estada.
El fet de no tenir, ara com ara, un marc legal que reguli el dret d’asil complica aquesta possibilitat. Ho va apuntar dimecres passat el ministre d’Afers Socials, Justícia i Interior, Xavier Espot, durant els actes celebrats amb motiu del Dia internacional de les persones refugiades, i insisteix en el mateix sentit la ministra Ubach. “De moment hem fet un primer pas per fer front a una problemàtica urgent”, indica, i agrega que “era necessari desplegar aquesta base jurídica abans d’abordar la qüestió del dret d’asil, que és molt més complexa”.
Des de la Comunitat de Sant Egidi, el responsable a Barcelona, Jaume Castro, posa en relleu que durant aquests dos anys d’estada dels primers refugiats a Andorra s’espera que la nova llei que reguli l’asil pugui esdevenir una realitat. En tot cas, afirma que “aquestes persones tenen la possibilitat, finalitzat el període, de mirar de regularitzar la seva situació sol·licitant el permís de residència i treball, tot i no tenir l’estatus d’asilat”.
La Comunitat de Sant Egidi, amb seu a Roma, és l’organització que s’encarregarà de seleccionar les famílies que seran acollides a Andorra, i que actualment es troben en camps de refugiats al Líban. L’entitat ja ha facilitat fins al moment l’arribada d’uns 1.600 refugiats a Europa des d’aquest país de l’Orient Mitjà, a través del desplegament de corredors humanitaris a Itàlia, França i Bèlgica. Andorra esdevé, per tant, el quart país a establir un conveni amb la Comunitat de Sant Egidi per a l’acollida de refugiats.

Criteris de selecció
Entre els criteris que es tindran en compte a l’hora de dur a terme aquesta selecció, apunta Jaume Castro, “hi ha en primer lloc que siguin nuclis familiars i no persones individuals, perquè d’aquesta manera se’n pugui facilitar la integració al país, que es trobin en una situació especialment vulnerable i que tinguin coneixement d’idiomes”.
Al seu torn, Ubach subratlla que entre les qüestions que es valoraran per fer possible una millor adaptació social dels refugiats hi haurà “l’experiència laboral”, per tal que “es puguin postular per treballar al país, en sectors com ara el turisme”.
El ministeri d’Exteriors treballarà molt estretament amb Afers Socials, així com amb diferents associacions del Principat, per facilitar la progressiva integració d’aquestes persones. I especialment durant els primers mesos es potenciarà el seu acompanyament [vegeu requadre]. Des de Govern se’ls proporcionarà assistència sanitària, se’ls donarà una llar en pisos de protecció social o bé en habitatges cedits per entitats o associacions, i es facilitarà l’escolarització dels menors.
El procés per fer possible l’arribada de refugiats també passa per una sèrie de negociacions entre la Comunitat de Sant Egidi i el govern espanyol, ja que les autoritats del país veí del sud hauran de facilitar el trasllat entre l’aeroport de Barcelona, on aterraran aquestes primeres famílies, i Andorra. Jaume Castro subratlla que aquests corredors humanitaris de la Comunitat de Sant Egidi permeten l’obtenció d’un visat temporal –en el cas d’Andorra dels citats dos anys–, de manera que l’acollida de refugiats es fa mitjançant mecanismes “perfectament legals”, i més encara quan el país “ja disposa de la seva pròpia legislació en la matèria”.
Implicar la societat civil en aquest procés serà un dels grans reptes de la Comunitat de Sant Egido al país. Castro recorda, respecte a aquesta qüestió, que el conveni que l’ens va establir amb l’executiu andorrà també fixa que “nosaltres ens encarregarem de formar aquelles persones que gestionaran la xarxa d’acollida i, d’una manera més general, de la integració dels refugiats a la societat andorrana”.

Iniciatives solidàries
En paral·lel, al país han anat sorgint iniciatives com la del col·lectiu Obrim-los, Obrim-les –actualment està en procés de constituir-se com a associació–, que té com a objectius principals conscienciar la societat andorrana vers el drama dels refugiats, “denunciar la inacció dels estats europeus i fer pressió sobre les institucions andorranes perquè es compleixin els compromisos d’acollida i el respecte pels drets humans”, i actuar a Andorra i a l’exterior “per a garantir una vida digna a les persones refugiades”, expliquen fonts de l’entitat.
Des d’Obrim-los, Obrim-les es mostren satisfets que Andorra s’hagi dotat finalment d’una legislació per possibilitar l’arribada de refugiats, si bé creuen que aquesta “ha arribat tard”. El col·lectiu recorda que “les primeres persones refugiades, previsiblement dues famílies, arribaran pràcticament tres anys després de l’anunci del cap de Govern”. A més, creu que la llei “suposa un pedaç en una situació que es podria regularitzar amb la introducció del dret d’asil”, ja que actualment “només es poden acollir a aquestes raons humanitàries persones d’origen sirià que siguin als camps del Líban on treballa Sant Egidi”.
Reglar el dret a asil és ara mateix un dels aspectes que més preocupen l’ens solidari. Així, destaca, en primer lloc, que aquesta qüestió “suposa el reconeixement d’un dret humà inclòs en els tractats de les Nacions Unides i incorporats per Andorra a la Constitució a través de l’adhesió a aquests convenis”. Així mateix, Obrim-los, Obrim-les també creu que una legislació sobre el dret a asil “acabaria amb la inseguretat jurídica i emocional per la qual passen les persones que han de marxar de casa”, i que tindrien així “una opció més, una porta més oberta, on cercar un refugi segur”. Les fonts de l’entitat comenten que “des de Govern s’han compromès a treballar-hi la propera legislatura”, tot i que per a ells “hauria estat preferible que s’hagués començat per aquí i en aquests tres anys ja disposaríem d’una llei d’asil”.
L’associació reconeix que el procés d’acollida dels primers refugiats no serà fàcil, i no amaguen certes inquietuds en alguns aspectes. “Els principals dubtes que tenim són quant a la inclusió d’aquestes persones en el món laboral, per exemple, i el tipus d’acompanyament i suport que necessitaran, ja que encara no coneixem els seus perfils exactes”, comenten. A més, ressalten que “caldrà treballar amb la població d’Andorra per garantir una acollida lliure de discriminació i racisme i amb el màxim d’oportunitats per començar una vida autònoma”.
La societat andorrana està prou preparada? Obrim-los, Obrim-les considera que en termes generals sí, però tot i així adverteix que “seria un error creure que hi ha un grau de conscienciació satisfactori”, perquè “sempre és bo saber-ne més, encara que ja hi hagi un bagatge important”.
Malgrat tot, en el cas d’Andorra destaca que, com passa en països veïns, “molts cops sembla que el país estigui completament aïllat de la crisi dels refugiats”. Així mateix, agrega, “tampoc sembla que hi hagi un interès social pel tema”, ja que fins ara “han estat poques les manifestacions públiques de desacord amb les mesures del Govern o la necessitat d’acollir persones que necessiten un refugi”. La lectura no és del tot pessimista: l’ens ha detectat que hi ha “un sector de la societat que té el desig de fer alguna cosa respecte a la crisi de refugiats”.

L'amenaça del racisme
També hi ha el risc que els casos de racisme i de rebuig que s’han donat en altres països d’Europa –no només des del punt de vista social, sinó també governamental, com s’ha pogut veure a Itàlia o Hongria– es puguin reproduir al Principat, una qüestió que també preocupa Obrim-los, Obrim-les. “No som qui per determinar si Andorra és un país racista o no, però si és el cas haurà de deixar de ser-ho”, asseveren. Precisament una de les principals tasques de l’associació és “crear uns espais de respecte, tolerància i integració on Andorra no podrà ser racista”.
Entre les fites que s’ha marcat hi ha precisament treballar per erradicar el racisme i la xenofòbia. “Cal trencar estereotips i prejudicis com els que parlen d’“allau” de refugiats o d’“efecte crida”, mentre les causes dels desplaçaments forçats es troben sovint als països més desenvolupats”, destaquen.
Per fer-ho possible, l’associació ja treballa en la segona edició de les Jornades solidàries amb les persones refugiades, que tindran lloc el 15 i 16 de setembre. “Volem generar espais de debat i de reflexió on ens qüestionem els tòpics i les informacions que rebem cada dia per conèixer altres realitats i obrir les ments”, afirmen. A més, Obrim-los, Obrim-les també vol posar en marxa activitats a les escoles per arribar als més joves. “Creiem que és la via d’entrada a les llars del país i una manera de crear una societat més justa, solidària i empàtica”, afirmen.
El repte tot just comença ara.

UN PROCÉS D'ADAPTACIÓ EN QUATRE FASES
La Llei de protecció temporal i transitòria per raons humanitàries estableix el nomenament d’un representant que es constituirà com a referent de la persona refugiada o de la família durant l’estada, així com un pla d’acompanyament que es desenvoluparà en quatre fases. La primera etapa, d’acollida, durarà aproximadament un mes i tindrà com a objectiu facilitar un primer contacte dels refugiats amb el seu entorn més immediat i amb el país i oferir-los els serveis més bàsics. Tot seguit, en la fase de coneixement, d’una durada aproximada de sis mesos, s’iniciaran les classes d’aprenentatge de la llengua. Es valorarà també la capacitat o l’experiència professional, i en funció de les circumstàncies de les persones refugiades majors d’edat, es valorarà l’inici de la recerca laboral. La fase d’adaptació, que haurà de durar entre sis i nou mesos, serà la que permetrà la transició entre l’assoliment de coneixements i la inclusió a la dinàmica del país i a la societat andorrana. La darrera fase serà la d’autonomia de la persona i la família, on es vetllarà perquè tot el nucli familiar assoleixi la plena autogestió.
Etiquetes
2
El més...
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477