x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
Reportatge de la setmana

La lluita pel dret a l'avortament

El Principat i Malta són els darrers països europeus on la interrupció voluntària de l’embaràs està penada en qualsevol supòsit. Les associacions feministes reclamen que això canviï i una veu del col·lectiu mèdic destaca que hi ha contrasentits legals.
En verd els països on l'avortament és lliure, en taronja on es permet avortar sota els tres supòsits, i en vermell on està prohibit.

La lluita pel dret a l'avortament

En verd els països on l'avortament és lliure, en taronja on es permet avortar sota els tres supòsits, i en vermell on està prohibit.

WORLDABORTIONLAWS.COM
Article 108 del Codi Penal: avortament consentit

La lluita pel dret a l'avortament

Article 108 del Codi Penal: avortament consentit

Actualitzada 18/06/2018 a les 07:11
Andorra i Malta són els darrers països del continent europeu on l’avortament consentit està prohibit i penalitzat en qualsevol supòsit. Fa més d’una dècada que les associacions feministes del país demanen que això canviï. De fet, segons el Codi Penal, es castiga l’avortament consentit amb penes de fins a tres anys de presó. La presidenta del grup Stop Violències, Vanessa Mendoza, recorda que quan va arribar al Principat el que més li va sobtar van ser les contradiccions que envolten el tema de l’avortament: “És estrany que la penalització de l’avortament continuï amb la modificació del Codi Penal del 2005 tenint en compte que Andorra té signats convenis i tractats internacionals que estan a favor de l’avortament, com Beijing 1993”, expressa Mendoza. Un altre dels aspectes que lamenta Mendoza és que “no tenim dades, les úniques dades que hi ha són de les dones andorranes que avorten als hospitals públics”. La darrera xifra publicada i facilitada per la Generalitat de Catalunya data del 2015, aleshores van ser 120 les ciutadanes que van acudir a la sanitat pública catalana per anar a avortar. D’aquestes, el perfil més dominant era el de les dones d’entre 20 i 24 anys (un 23,3%).
“És molt greu el que passa, de fet, tu ho expliques a algú de fora i molta gent al·lucina”, diu Mendoza. Segons la presidenta d’Stop Violències les xifres que hi ha sobre les dones que interrompen voluntàriament l’embaràs són mínimes i s’han d’agafar amb pinces, “no sabem quantes dones van a França, quantes van a hospitals privats, quantes dones són derivades o si hi ha casos de mort”. L’activista apunta que el tema “és tabú” al país i defensa que “l’avortament hauria de ser lliure, és un dret humà”. De fet, fins i tot assessorar pot comportar una responsabilitat civil.

El model d’estat, en perill
Un dels motius que han arguït alguns grups polítics quan les agrupacions feministes els han demanat la despenalització de l’a­vortament és la teoria que si es tirés endavant una mesura d’aquestes característiques, el bisbe renunciaria a ser Copríncep episcopal, i per tant, caldria replantejar tot el model d’Estat. En aquest sentit, la presidenta de l’Associació de Dones d’Andorra (ADA), Montserrat Nazzaro, assegura que respecten les creences del Copríncep episcopal, però creuen que despenalitzar l’avortament en el supòsit que hi hagi una violació, que la vida de la mare corri perill o que el fetus surti amb malformacions, no tenen justificació religiosa. “Nosaltres entenem que aquests aspectes morals es poden aparcar en aquestes tres situacions, però sembla que el context polític del país és més conservador del que ens agradaria”, recalca Nazzaro. La presidenta de l’ADA argumenta que “no pots imposar una moral religiosa i privar el dret a poder triar”, i defensa que “com a mínim” s’hauria d’arribar a un projecte que permetés l’avortament en aquests tres supòsits i “deixar” de posar excuses polítiques. Nazzaro recorda que es van poder legalitzar les unions civils de parelles homosexuals, que també van en contra de les creences del Copríncep, una mesura que es va aprovar sense la signatura d’aquest en la Llei.
D’altra banda, la presidenta de l’ADA considera que “el que costa més és que es tracta de definir la vida”. És a dir, “moralment la inter­rupció voluntària de l’embaràs no la veuen bé”, i “és el que més els costa”. A més, Nazzaro recorda que cal tenir present que el cost d’un avortament en un centre sanitari de Catalunya pot arribar a superar els 1.000 euros, “no totes les dones que es trobin en aquesta situació disposen dels recursos econòmics per afrontar-ho, i les menors d’edat o les joves, tampoc”.
Una altra de les agrupacions feministes del país que demana la regulació de l’avortament és Acció Feminista. Una de les integrants del col·lectiu, Antònia Escoda, defensa que el fet que estigui penalitzat comporta un “obscurantisme total” al voltant de la salut sexual i reproductiva. Escoda insisteix en la falta de xifres, “no tenim dades de quins avortaments serien per raons mèdiques, per violacions o embarassos de menors”, i assegura que a nivell mèdic hi ha una desprotecció total en l’àmbit legal. Un metge pot tenir una pena de tres anys de presó i fins a cinc anys d’inhabilitació si practica un avortament, en teoria fins i tot si aquest posa en risc la salut de la mare. Escoda afirma que la societat va evolucionant i “no podem viure sota l’amenaça constant que si avancem s’acaba l’Estat”.

Desprotecció cap als metges
El metge Eric Sylvestre defensa l’avortament lliure per a les dones i explica que “hi ha certes incongruències legals en la legislació actual que desprotegeixen el col·lectiu sanitari”. Per exemple, relata el cas d’un embaràs ectòpic on s’ha de practicar una interrupció, “si no es fa, tant la mare com l’embrió moren”. Sylvestre destaca que en aquest cas, amb la llei sota el braç, el metge que practica l’avortament es troba davant una incongruència, tant a nivell deontològic com legal, s’ha de procurar salvar la vida de la mare. Ara bé, amb el marc legal d’Andorra el metge que practiqui aquest avortament es pot enfrontar a una inhabilitació i uns anys de presó. A banda d’aquesta incongruència, n’hi ha una altra: “l’article 8 de la Constitució diu que reconeix el dret a la vida i la protegeix plenament en les seves diferents fases”. Segons Sylvestre això “és un contrasentit legal i s’hauria de definir, perquè hi ha molts casos de malformacions o de situacions de risc i si no s’actua, la mare pot morir”. El metge explica que “la majoria de casos es deriven a l’estranger”, sobretot a Catalunya, però que tot i això “la incertesa de treballar d’aquesta manera és molt gran, el tabú és tan gran que potser hi ha pacients que avorten i no ho expliquen als seus metges, són coses que s’han de tenir en compte”, diu Sylvestre.
Preguntat pel rumor que diu que hi ha algun tipus de sistema sota el qual es poden reemborsar els avortaments, Sylvestre aclareix que “sembla” que un especialista en ginecologia pot derivar pacients als hospitals públics de Catalunya, i a l’hora de reemborsar-ho per la CASS es faria passar per una “neteja d’úter”. “Jo no en conec casos, però hi ha metges que m’han donat a entendre que es fa així”, i afegeix que “és la hipocresia màxima que reemborsin una cosa que està considerada delicte i que les esferes polítiques ho utilitzin com a excusa per no canviar res”. D’altra banda, l’expert recorda que un avortament, sigui per aspiració o amb pastilla, requereix un control mèdic, “jo no soc ginecòleg, però imagino que pot tenir efectes secundaris”, i per aquest motiu seria necessari que se’n pogués parlar obertament, defensa Sylvestre.
Respecte a l’article 8 de la Constitució, el metge defensa que la vida “és una continuïtat de coses iniciades fa molt temps, és a dir, una cèl·lula és vida”. Per aquest motiu, la pregunta no és quan comença la vida, sinó quan comença una persona. “Una extracció de sang no és una persona per moltes cèl·lules que tingui”, defensa, i afegeix que un ésser es comença a fer com a tal “a les 14 setmanes, ja que és quan es comença a formar el cervell, es desenvolupen les connexions i es desenvolupa la consciència”, conclou. I continua “és ens jurídic quan neix”.

La immobilitat política
El secretari general de Demòcrates per Andorra (DA), Esteve Vidal, defensa el missatge de la formació taronja respecte a la despenalització de l’avortament, “entenem que la despenalització de l’avortament pot tenir conseqüències en l’arquitectura del país i avui prioritzem que les estructures es mantinguin”. Preguntat per les persones que no es puguin permetre anar a avortar a l’estranger, el polític assegura que “crec que la persona que necessita fer aquest tipus de pràctica rep assistència o finançament”, una frase que sembla corroborar el que comenta el doctor Sylvestre. Pel que fa a la falta d’empara legal envers el col·lectiu de metges, reitera que hi ha diferents qüestions, una de legal i una altra de filosòfica, “no deixa de ser que segons la nostra legalitat al final ha de prevaldre el dret a la vida”. Vidal conclou que Andorra és “un Estat de dret” i els ciutadans han de triar, “però quan es pren una decisió s’han de saber les conseqüències”, i finalment reconeix que cada any hi ha dones que se sotmeten a “aquest tipus de pràctica” fora d’Andorra, una situació que “no és la ideal, però de moment és la que és”.
D’altra banda, la consellera general del Partit Socialdemòcrata (PS), Rosa Gili, diu que la posició del seu grup és “totalment a favor de despenalitzar l’avortament en els tres supòsits”. Gili recorda que el PS ha proposat aquesta mesura dues vegades al Consell General, l’any 2005 i l’any 2014. “Francament, el 2014 pensava que alguns dels membres de DA votarien a favor del canvi, però no va ser així”. La consellera és del parer que és una tema “de justícia, de drets bàsics i de drets de les dones”, i afegeix que “és una hipocresia que se’t digui que pots anar a avortar a Espanya o França”. Pel que fa al risc que podria suposar per salvaguardar el Coprincipat com a model d’Estat, Gili apunta que “no demanem que signi la llei el bisbe, amb un dels coprínceps en fem prou”, i pel que fa a l’argument que diu que seria una mesura anticonstitucional, “pensem que hi ha opinions científiques que ens poden donar la raó, i si no es podria modificar la Constitució”.

El punt de vista religiós
Atès el pes de la religió en la despenalització de l’avortament, pel model d’Estat i l’amenaça que el Copríncep episcopal renunciés a ser-ho, s’ha demanat el parer a mossèn Ramon de Canillo, que deixa molt clar que no entrarà a parlar de política abans de començar la conversa, però remarca que des de l’Església “s’ha de comprendre, tenir misericòrdia, tenir compassió i ajudar”.
Mossèn Ramon admet que al llarg de la seva trajectòria com a rector de la parròquia de Canillo s’ha trobat situacions “dramàtiques”, i afegeix que “Jesucrist no va jutjar, per tant jo no jutjaré mai ningú”. Defensa que per a ell la vida és estimar i ser estimat, “jo pateixo molt quan veig nens que no són estimats o són mal estimats” en aquest sentit fa una crida a recuperar els valors, “defensem la vida sense deformacions i després deixem que la gent es deformi amb les drogues i altres abusos”.

EL MARC LEGAL ACTUAL
Article 108 del Codi Penal: avortament consentit
El Codi Penal estableix que la protecció de la vida del no-nascut porta a una criminalització de l’avortament, de manera que es distingeixen tots els supòsits. L’avortament consentit és l’article 108 del Codi i especifica que qui practiqui un avortament a una dona amb el seu consentiment ha de ser castigat amb una pena de presó de 3 mesos fins a 3 anys i una inhabilitació per exercir qualsevol professió sanitària per un període de fins a 5 anys. D’altra banda, la dona que inter­rompi l’embaràs o consenti que una altra persona ho faci ha de ser castigada amb una pena d’ar­rest. Tant la consellera general del PS, Rosa Gili, com el secretari general de DA, Esteve Vidal, expliquen que no coneixen cap cas en el qual s’hagi condemnat una dona o un metge per aquest article.

DIFICULTATS
-MANCA DE DADES
Les entitats a favor de la despenalització critiquen la manca de dades del nombre de dones que avorten. Les úniques que es coneixen són les de la sa-nitat pública catalana.

-TEMA TABÚ
La penalització de l’avortament provoca que hi hagi manca d’espais de diàleg i que a les dones els costi poder parlar d’aquest tema, fins i tot amb els seus metges de referència.

-MARC LEGAL
La Constitució protegeix el dret a la vida en totes les seves fases i el Codi penal penalitza l’avortament.

-CONTEXT POLÍTIC
DA va tombar la darrera proposta per despenalitzar l’avortament l’any 2014. Argumenten que una mesura així posa en risc el Coprincipat perquè el bisbe hi està en desacord.
Veure’n més
20
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477