Reportatge de la setmana

El Dodge Fargo

L’Associació Velles Cases Andorranes vol restaurar aquest vehicle que es troba abandonat a la car­retera de Fontaneda. Es tracta de l’autobús més antic que hi ha actualment al Principat.

El Dodge FargoJOSEP ALSINA MARTÍ/ARXIU

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

Tot va començar anant amb bici. Així és com l’exministre i president de l’associació Velles Cases Andorranes, Claude Benet, va descobrir un “tresor amagat”. Darrere el segon revolt de la carretera de Fontaneda hi va trobar un vehicle rovellat que li va cridar l’atenció, “quan vaig amb bici sempre em fixo amb el que tinc al voltant i vaig veure que hi havia un autobús”. Aquest va ser l’inici d’un viatge que continua fins avui dia. En Claude, apassionat de la història del país, es va proposar una cosa: restaurar el vehicle. “Vaig començar a proposar als companys de l’associació la idea de recuperar-lo perquè era molt trist que estigués allà abandonat”. A poc a poc va anar involucrant els membres de l’associació i van començar a investigar. I també a picar portes, les de tots els veïns de la zona. Actualment l’autobús està encaixonat dins una propietat privada i rodejat per un mur però no té propietari. Segons en Claude, “el terreny sí que té un propietari però no resideix a Andorra i sabem que el darrer amo del vehicle va morir, es deia Juan Martínez, sembla que no té descendència”.

Després de picar algunes portes, finalment es va obrir la que tocava. Va aconseguir contactar amb uns veïns que tenien accés a l’autocar. “Gràcies a ells vam poder creuar el mur, vam veure el model i la matrícula”, un Dodge Fargo matrícula AND-194. “Amb algunes fotos i la matrícula ara sabem que l’empresa que li va posar la carrosseria era de París i es deia Curro”.

Els orígens

Gràcies a l’assiduïtat de Benet a l’Arxiu Històric, també han descobert que es tracta d’un dels primers autocars que hi va haver al Principat, “segurament dels anys quaranta” i que transportava viatgers de manera regular. Tots aquests motius tan sols reforçaven els arguments de Benet, “sens dubte és un objecte de patrimoni cultural que hem de preservar”. De fet, el fotògraf Josep Alsina Martí va fer una fotografia d’aquell mateix vehicle als anys cinquanta on s’aprecia clarament la matrícula i que es tractava de la línia que unia Andorra la Vella i Arcs-Les-Termes, Alsina titula la foto com ‘Jornada d’esquí a l’Arieja’, encara que en el moment de la instantània l’autobús es troba a Soldeu. “No tenia clar si el vehicle que hi havia allà era el mateix de les fotos però finalment vam poder accedir al vehicle i la matrícula era la mateixa”, explicava en Claude.

Per parlar dels orígens del Dodge Fargo cal parlar amb en Casimir Arajol, fill d’un dels fundadors de la companyia Cassany i Arajol creada als anys quaranta, que feia els viatges fins a Arcs. El seu pare, també anomenat Casimir Arajol, era el xòfer del Dodge: “Recordo que l’autobús sortia de la plaça d’Andorra la Vella i anava fins a l’Hospitalet a recollir la gent que arribava amb el tren des de París”, relata en Casimir i afegeix “en Robert Cassany era l’encarregat de vendre els bitllets”. Arajol explica que a l’hivern el trajecte era més complicat degut a la neu i “a vegades acostaven esquiadors al port d’Envalira”. La companyia més endavant va ser absorbida per la Hispanoandor­rana, que antigament era autocars Valira, la primera companyia d’autocars que hi va haver al Principat. D’aquella època també en recorda alguna cosa en Lluís Molner, un dels socis més antics de l’Automòbil Club d’Andorra (ACA), “hi havia pocs autocars i poques línies de transport” i encara que ell mai en va ser usuari explica amb claredat que “molta gent que anava a Arcs-Les-Termes després agafava el tren cap a Tolosa o cap a París”.

Casualitats

“Va ser una bonica casualitat”, així va descriure Carles Iriarte el fet que l’Associació Velles Cases Andorranes decidís recuperar el Dodge Fargo. En Carles relata que de jove era un fotògraf aficionat, “em vaig comprar una moto nova i anava a fer fotos a cases antigues”. Un dia, fa més de vint anys, en Carles va fer una fotografia d’un autobús abandonat al costat de la carretera de Fontaneda, aleshores no hi havia cap mur i el vehicle s’observava amb facilitat. “Som amics amb en Claude i un dia em va comentar que volia recuperar un autobús abandonat, tot va fer clic”, mai millor dit, ja que gràcies a la imatge d’en Carles, en Claude va poder apreciar alguns detalls del vehicle que s’han perdut a causa de la deterioració. Iriarte recorda amb il·lusió com va fer la foto, “en aquell moment ja em va impactar veure l’autocar” i afegeix que no s’imaginava que tornaria a aparèixer tants anys més tard. De fet, recorda que en aquell moment el Dodge ja es trobava en mal estat, “serà difícil reconstruir el vehicle per dins”. Iriarte conclou orgullós que es mostra satisfet perquè les fotos són “un testimoni de la història” i té molt clar que un cop estigui restaurat “faré una foto i la penjaré al costat de la que vaig fer 20 anys enrere”.

La restauració

L’objectiu que té l’associació a partir d’ara és restaurar el Dodge Fargo. Claude Benet explica que des de Velles Cases han calculat que tot plegat costarà uns 50.000 euros, “tenim l’objectiu de salvaguardar el patrimoni cultural”. De moment ja ho han anunciat a les xarxes socials i a l’Executiu però segons Benet encara no han obtingut resposta de Govern, “sense ells serà més complicat, no necessàriament per l’ajut financer, també pel tècnic”, relata Benet. El president de Velles Cases Andorranes té clar que el següent pas és trobar finançament, “és difícil perquè si ho fem a través de donacions hem calculat que hauríem d’implicar a 2.000 persones o buscar un mecenes”, a més a més, Benet apunta que cal treure el Dodge i guardar-lo en algun lloc protegit per evitar que es deteriori encara més.

Encara que l’objectiu de moment sigui llunyà, en Claude visualitza clarament el seu somni, “el meu desig seria veure el Dodge Fargo restaurat a l’Estació d’Autobusos o en el Museu de l’Automòbil”. En aquest sentit, la responsable del Museu de l’Automòbil, Maite Sorolla, declara que tot i que no és competència seva prendre aquesta decisió, està “totalment a favor” de la iniciativa, “personalment em semblaria bé que acabés al museu”. També ho creu així l’Enric Pujal, el president de l’Automòbil Club d’Andorra (ACA), “Andorra és un país de cotxes i tradicions” i qualifica de “fantàstic” recuperar el Dodge. Pujal recorda que la història del país està estretament relacionada amb la de la mobilitat i el transport, “potser caldria recuperar la memòria històrica en aquest sentit”.

El futur

Per Claude el següent pas hauria de ser constituir una taula de treball per incloure a totes aquelles persones que han mostrat sensibilitat envers la recuperació del Fargo, “persones com l’Alan Ward que va ajudar a identificar el tipus de motor i tots aquells que vulguin participar”. Benet explica que “és necessari” que la gent s’adoni que el patrimoni “és responsabilitat de tots conservar-lo”. Per sort, de moment no li falten companys de viatge, ja que, tant Carles Iriarte com Casimir Arajol s’han mostrat disposats a ajudar. Iriarte destaca “que compti amb mi pel que faci falta”, mentre que Arajol afegeix que “per sort” encara queden uns quants “romàntics” al país que aposten per recuperar aquestes coses.

En Claude explica que si no es restaura el Dodge Fargo, s’haurà perdut una ocasió per “parlar d’una part de la història d’Andorra que molta gent avui en dia desconeix”. Segons el president de Velles Cases Andorranes, l’Andorra dels anys cinquanta és un país que es va obrir al món i que va tenir inventiva, especialment quan va acabar la segona Guerra Mundial. Destaca que és una època “gris” però a la vegada important, i que amb l’arribada del turisme es van obrir noves perspectives econòmiques i va canviar la dinàmica del país, “no es volia mirar endarrere, tan sols endavant i es va girar full molt ràpidament”. Per això, ressalta que no podem oblidar que aquest Dodge Fargo, a banda de ser un dels primers vehicles del país, als anys cinquanta les matriculacions seguien el nombre de vehicles, possiblement estem parlant dels pioners a creuar el país, ja que no va ser fins a l’any 1933 que l’empresa Forces Hidroelèctriques d’Andor­ra (Fhasa) va construir la carretera d’Andorra la Vella fins a Pas de la Casa.

De moment desconeixem quin serà el final de ruta que prendrà el Dodge Fargo, sigui com sigui, sembla que Claude Benet ha pres el relleu a Casimir Arajol pare com a conductor en aquest viatge metafòric cap a la recuperació de la història d’Andorra, tan sols falta que Govern pugi a l’autobús.

El Dodge Fargo

El Dodge Fargo

El Dodge Fargo

tracking