Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
Reportatge de la setmana

Amb un peu a cada costat

La singularitat del poble d’Os de Civís, enclavat en territori català però al qual només es pot accedir per carretera a través del Principat, genera diversitat de sentiments quant a pertinença.
El poble d'Os de Civís està situat en territori català.

Amb un peu a cada costat

El poble d'Os de Civís està situat en territori català.

E.R.
El president de l'Entitat Municipal Descentralitzada, Jordi Betriu.

Amb un peu a cada costat

El president de l'Entitat Municipal Descentralitzada, Jordi Betriu.

E.R.
Actualitzada 12/03/2018 a les 06:53
El Sibide, de 41 anys, viu a la localitat catalana d’Os de Civís des de fa nou mesos. Hi va arribar per treballar en un dels dos hotels de la localitat i afirma que el canvi de residència li ha anat bé. “M’agrada perquè aquí puc desconnectar, no hi ha soroll i s’hi viu bé”, explica. Com la resta de ciutadans, per fer les seves necessitats diàries com anar al metge o fer la compra, ha de canviar cada dia de país. “Quan necessito alguna cosa vaig a Andorra”, diu.
El fet d’estar a un costat i l’altre de la frontera i alimentar-se de dos països ha generat cors dividits quan es parla de pertinença i de nacionalitat. “És un sentiment transversal”, diu el president de l’Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) d’Os de Civís, Jordi Betriu. “No tires ni cap aquí ni cap allà i jugues amb totes les bandes”, afegeix Betriu, que va arribar procedent del Pallars ara fa 35 anys i que assegura que les relacions amb totes les administracions són “bones”. “Som mig andorrans”, afirma. Per la seva banda, Julià Trastoy, que és de nacionalitat andorrana i regenta un dels dos hotels del poble, opina que si la localitat formés part d’Andorra tindrien més facilitat per gaudir de millors serveis bàsics com la telefonia o l’atenció primària.

“MÉS IMPOSTOS”
“És un problema que Os de Civís no estigui dins d’Andorra”, afirma Trastoy, que recorda que pel fet de trobar-se en territori espanyol “pagues més impostos”. A més, apunta a les dificultats que es troben els establiments per abastir-se d’aliments i de materials per les traves amb què es troben a la duana. “A vegades no et volen pujar un paquet perquè els transportistes perden molta estona”, diu Trastoy. Jordi Betriu explica que els transportistes obtenen un volant per circular per Andorra i finalment poden accedir a Os de Civís. “És un procés una mica engorrós”, reconeix.
Ara bé, Trastoy també es pregunta si una hipotètica annexió al Principat podria acabar amb un dels encants turístics que té el poble, com és l’enclavament. Tot i que a l’estiu també s’hi pot arribar a través del camí del coll del Conflent, l’únic accés per carretera és a través del Principat. Històricament, però, no hi ha constància que la localitat hagi demanat pertànyer al Principat ni que Andorra hagi mostrat la seva voluntat d’annexionar-lo. Conjuntament amb diverses poblacions com Asnurri, Civís i Sant Joan Fumat, Os de Civís sí que va reclamar a finals de la dècada dels anys 80 del segle passat sortir de l’EMD de les Valls del Valira i crear un municipi propi, però la Generalitat ho va rebutjar. Albert Villaró, historiador del Centre d’Estudis Històrics i Polítics (CEHiP), que depèn de l’Institut d’Estudis Andorrans (IEA), explica que la pertinença d’Os de Civís a les Valls del Valira es remunta als segles XI i XII, amb la unió de les famílies dels Caboet, a la qual pertanyia Os de Civís, i dels Castellbò. “Al segle XIII va passar a formar part del vescomtat de Castellbò fins que Espanya es va articular en un Estat modern”, diu Villaró, que recorda que “des del punt de vista geogràfic, [Os de Civís] hauria de ser d’Andorra”. “És més fàcil anar per Sant Julià que per Civís”, diu Villaró, que al mateix temps recorda que l’aspecte de l’accessibilitat tenia en els segles passats un paradigma diferent respecte a l’època moderna. L’historiador recorda que anteriorment, com que les famílies s’havien de desplaçar a peu, la qüestió de l’accés “no era tan ter­rible”. “Aleshores no es pensava en lògica espanyola, sinó en unitats territorials”, diu Villaró, que afegeix que “ara tenim la lògica que hem d’anar a través d’una car­retera asfaltada, però abans es pujava el coll del Conflent i ja està”. Tot i que també s’han fet referències llegendàries sobre una possible lluita entre pastors d’Andorra i d’Os de Civís per decidir a quin país acabaria pertanyent la població, Villaró explica que “probablement no es va produir un litigi com aquell però que alguna cosa hauria passat”. “Les anomalies territorials solen tenir una explicació mítica”, afegeix Villaró, que diu que “tothom a la vida s’ha preguntat per què Os de Civís no és d’Andorra”.

PREGUNTA DE DIFÍCIL RESPOSTA
De fet, és una qüestió a la qual ningú sap trobar una resposta. “La gent ho pregunta i no saps què dir-li”, afirma Julià Trastoy, que reconeix que molts dels clients que venen a passar uns dies al seu hotel “no saben que estan a Catalunya”. “N’hi ha que encara es pensen que estan a Andorra”, diu. “Turísticament, agrada molt i el fet d’accedir-hi per Andorra és una anècdota més”, diu Jordi Betriu, que assegura que “tothom se la fa aquesta pregunta”. Trastoy també recorda que molts turistes que venen a la població hi accedeixen perquè han estat informats un cop han estat a Andorra de la singularitat d’Os de Civís. El poble, de fet, viu del turisme, sobretot els caps de setmana. “L’hivern és molt dur perquè gairebé no tens gent”, diu Trastoy, que admet les dificultats per competir amb les pistes d’esquí del Principat. “La gent prefereix estar al costat de les estacions”, diu Trastoy. Amb tot, la localitat ha aconseguit adaptar-se als canvis socioeconòmics de cada època per seguir viu i el sector agrícola va anar perdent pes per donar pas al sector turístic. “Ara ningú es dedica a l’agricultura ni a la ramaderia”, diu Jordi Betriu, que apunta que només alguns animals venen a pasturar a l’estiu però que a l’hivern se’n tornen. De fet, el poble és ara més aviat “dormitori”, ja que les famílies que han vingut a viure-hi, que són descendents dels antics pagesos i ramaders d’Os de Civís, treballen a Andorra. “Hi ha gent que tenia la casa dels seus pares i ha decidit tornar”, diu Betriu, que ho atribueix, per exemple, a l’encariment de l’habitatge al Principat. El president de l’EMD d’Os de Civís destaca que els últims anys ha augmentat la presència de famílies que tenen entre 35 i 40 anys. “El centre d’Andorra és car i l’accés que hi ha amb carretera és bo durant tot l’hivern”, explica Betriu.
Els habitants d’Os de Civís han de canviar diàriament de país per dur a terme les seves necessitats bàsiques. Per exemple, els dos nens que viuen al poble han d’anar a Sant Julià de Lòria. De fet, el comú lauredià i Os de Civís tenen una relació molt estreta, ja que el comú s’encarrega de gestionar el servei de recollida d’escombraries i la neteja de la carretera en cas de nevada. A canvi, la localitat va cedir fa uns anys una font per abastir d’aigua Sant Julià de Lòria. “Sempre he sentit parlar a la gent que Sant Julià era el poble per anar a comprar pel dia a dia”, afirma Jordi Betriu.
La cooperació amb el Principat, però, no s’acaba aquí. El president de l’EMD explica que en cas d’accident, truquen al Servei d’Emergències Mèdiques (SEM) i el pacient és traslladat a l’hospital de Meritxell. En canvi, si una persona vol visitar el metge ha de desplaçar-se a la Seu d’Urgell. El servei de telefonia, de llum i d’internet, en canvi, són proporcionats en aquest cas per compa-nyies espanyoles. “No tenim problemes de cobertura”, diu Betriu, que recorda que a causa de la intensa nevada de la setmana passada, el poble es va quedar unes hores sense llum però que es va solucionar ràpid.
Una altra de les singularitats del poble és a l’hora de gestionar les patrulles que s’hi realitzen. Si bé a l’estiu s’hi pot accedir per la pista del coll del Conflent, si els mossos d’esquadra volen accedir a Os de Civís per carretera han de ser escortats per agents de la policia des de la frontera hispanoandorrana fins al límit en què comença Os de Civís, que està marcat amb un cartell. Quan els mossos d’esquadra conclouen les seves tasques, tornen a marxar i es repeteix el mateix procediment.
Etiquetes
  • #4 Una Sort!
    (12/03/18 11:24)

    peret va dir..
    A veure, si havia sigut d'Andorrà, seria desfigurat i sense anima com tots els pobles d'Andorra.

    Respondre
  • #3 Osenc
    (12/03/18 00:59)

    L'austrolopitecus espanyol del Pepe hauria de procurar que la seva gran nación només hi és present quan la GC hi va d excursió. Molta pàtria però cap inversió en carreteres per enllar aquesta població amb la resta de la seva nación. Fa segles que el sol es va pondre. 

    Respondre
  • #2 peret
    (11/03/18 15:00)

    Es un poblet precios,sempre m'ha agradat,llàstima que no sigui d'Andorra.

    Respondre
  • #1 pepe
    (11/03/18 14:49)

    curioso como se manipula el lenguaje de forma sutil....Os de civis es un pueblo de un pais llamado España y se habla de el,no desde una region diferente, sino desde otro pais. Os de civis, principalmente, esta en España, q despues sea una comunidad x o y es otra cosa. Lo mas curioso es q si fuese un pueblo de Francia, no diria occitano o como se llame ahora a esa region francesa. Esto solo se dice cuando el pueblo español esta en region de Cataluña. Si alguien quisiera, mañana, os de civis podria ser un pueblo en la region de Aragon o en la de la comunidad autonoma de Barcelona. Q todo puede ser....Menos las estupidez del nacionalismo y la de los chamberlains de turno.

    Respondre
4
El més...
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477