Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
Reportatge de la setmana

Andorra recicla

El Principat és un dels països més avançats d’Europa en matèria de reciclatge, ja que és capaç de valoritzar gairebé el 50% dels residus de casa. Per a la resta, calen 17 plantes que estan a Espanya.
La planta del Centre de tractament de residus genera el 4% del consum energètic anual.

Andorra recicla

La planta del Centre de tractament de residus genera el 4% del consum energètic anual.

Fernando Galindo
Contenidor de reciclatge.

Andorra recicla

Contenidor de reciclatge.

Fernando Galindo
Actualitzada 08/11/2017 a les 07:38
Andorra és un dels pocs països on gairebé el 90% de la seva superfície és territori natural. Verd. A diferència de les costes espanyoles, per exemple, on l’explotació del turisme de platja ha perpetrat autèntiques aberracions al litoral, al Principat, els seus principals actius econòmics: la muntanya i l’esquí, i també l’activitat comercial, no han entrat en col·lisió amb un model de país que vol respectar el medi ambient i la naturalesa. Una bona manera de mantenir-lo així és fomentant les polítiques de reciclatge i de reutilització dels residus que genera el país, i malgrat tenir 78.264 habitants registrats (segons les dades del 2016 facilitades pel departament d’Estadística), la magnitud és molt superior, ja que cal sumar-hi els prop de 8.000.000 milions de turistes anuals.
El Principat d’Andorra genera 109.748 tones de residus cada any i no té ni l’espai ni la infraestructura suficient per poder reutilitzar-los per ell mateix, així que necessita recórrer a les plantes de tractament d’Espanya. Aquí hi ha dues grans instal·lacions: el Centre de tractament de residus de la Comella (Ctrasa) i el Centre de triatge d’envasos, també a la Comella, que són els primers que reben tota la deixalleria que els arriba dels camions que fan la recollida dels contenidors. El Centre de tractament només crema (o fa la valorització energètica) tot el que li arriba procedent dels contenidors de rebuig. Qualsevol cosa que no se separi a les cases o negocis i vagi a la brossa acabarà incinerada. El problema és que el procés genera gasos contaminants, però sobretot que és una mesura radical que trenca amb el principi de reutilització. De les 109.748 tones anuals, el 35% acaben incinerades en aquesta planta. Segons dades de l’Eurostat, el país està en percentatges molt similars de valorització energètica a Suïssa o Bèlgica, i millor posicionat que Dinamarca o Luxemburg. Si agafem el volum de residus domèstics que es reciclen, Andorra també està molt per sobre de la mitjana europea, que està situada al 30%, i que s’eleva fins al 49%.
La piràmide invertida de gestió de residus generats recomana que la gran majoria haurien d’anar a les plantes de reciclatge. En un segon graó, la valorització energètica (la incineració) i finalment, a la punta, hi hauria els productes que van a les deixalleries o abocadors. Tornant al gràfic de l’Eurostat i sumant les dades facilitades per Govern, la jerarquia es compleix sobradament al país. Gairebé dues terceres parts dels residus, el 63%, van directament a les plantes de reciclatge corresponents. La valorització energètica representa el 35% i només un 2% acaba als abocadors. Comparat amb altres països, les dades són molt destacables i només Eslovènia o Alemanya aconsegueixen més percentatge de productes reciclats. Per exemple, estats considerats líders en la reutilització i en polítiques verdes com són Noruega o Suècia, envien més productes a les incineradores que Andorra. A més, a Ctrasa s’aprofita per generar el 4% del consum d’energia del país. Sílvia Ferrer, cap d’Àrea de Gestió i Control Ambiental i Seguretat Industrial, valorava aquestes dades amb satisfacció per la tasca realitzada. “Des de fa uns anys estem fent molt bona feina en la tria i el reciclatge dels residus que generem, i les nostres polítiques en aquest camp estan inspirades en les directrius europees, per això ens alegra ser dels que més les complim”. Per Ferrer, Andorra no podria disposar d’una planta pròpia “a causa de l’orografia, per això treballem amb moltes plantes certificades per tractar residus que estan principalment a Barcelona però també a Tarragona i a Saragossa”.
Per la seva part, el Centre de triatge d’envasos és només el punt on s’ajunten totes les restes procedents dels diferents contenidors de reciclatge. Aquí cada dia es fa una obertura manual de totes les bosses i a través de cintes se’n fa un triatge, també manual. Se separa cada cosa, es compacta i es porta als centres de reciclatge i valorització d’Espanya. Ferrer explicava que “es treballa amb plantes pròximes perquè així ho estipula la Llei de residus, ja que d’aquesta manera es redueix el consum de transport i es contamina menys que si es portessin més lluny”.

Nombre de contenidors
Moltes vegades un ciutadà que té interès a cuidar del medi ambient i a qui no li suposi un gran esforç fer la separació a casa es pot preguntar, quants contenidors hi ha? Segons la responsable de l’Àrea de gestió del Govern, “per fomentar el reciclatge i l’eficiència en la separació de productes, a Andor­ra tenim dividits en fraccions cadascun dels elements que s’han de llençar en un contenidor. Els més coneguts i senzills són els contenidors; blau per al paper i el cartó, el groc dels envasos i el verd per al vidre. A més, n’hi ha d’altres que serveixen per llençar els olis vegetals, i contenidors del tèxtil que recullen la roba que va destinada a Càritas però també, peces de tela que es poden reutilitzar per a altres funcions”. Finalment, encara hi ha els productes anomenats Raes (residus d’aparells elèctrics i electrònics) que s’han de portar a la Comella. Aquests darrers són productes fets de plàstic i metall, mineral aquest últim que s’extreu i es recicla per crear nous components. Ferrer es deixa encara els de piles i mòbils, però també el de matèria orgànica, però ho fa perquè la recollida d’aquests residus no està disponible per a la gent encara, i dilluns passat va entrar en vigor el reglament que obliga a separar la matèria orgànica només a les vuit grans superfícies comercials del país i també als 21 hotels i 17 restaurants que de manera voluntària s’hi han afegit. Els negocis d’hoteleria i restauració estan catalogats des del 2008 com a productors singulars de residus, això els obliga a segregar el paper, el vidre, els envasos i els olis vegetals, i des de fa un parell de mesos s’han recuperat les inspeccions per comprovar que es compleixi la legislació. A partir d’ara qui no ho faci podrà rebre una sanció de 1.000 euros inicials i si és reincident, la multa podria arribar fins als 15.000 euros.
No només als contenidors es poden llençar les coses. Tots els productes que van fora “dels tres grans”, començant pels Raes, es poden portar a les cinc deixalleries comunals. Encamp i Canillo en comparteixen una, igual que la Massana i Ordino, Escaldes-Engordany té la seva i Sant Julià de Lòria també. La d’Andorra la Vella és la deixalleria industrial de la Comella. A més, encara hi ha les deixalleries mòbils, una per parròquia, excepte a Encamp, que en té una segona per al Pas de la Casa. Aquestes últimes són remolcs que es van movent per cada població de la parròquia i permet als ciutadans que viuen més lluny tenir accés a un punt de reciclatge. Com afirma Ferrer, “el pitjor enemic de la selecció de residus particulars és la mandra i el passotisme”. Tots ells, serveixen per unir tota deixalleria i aleshores es porta al Centre de triatge d’envasos, on s’embalen i s’envien als centres de tractament espanyols. El paper i el cartó es porten a 10 plantes, 7 a la província de Barcelona, 2 més a la de Lleida i la darrera a Saragossa. Per al vidre només en calen 2, una a Barcelona i l’altra a Lleida, mentre que per als envasos, les 5 plantes de tractament estan a la província de Barcelona.

Campanyes publicitàries
Des del departament de Medi Ambient de Govern es va engegar una campanya publicitària, dirigida a la ciutadania en general, per fomentar el reciclatge i recordar a la gent la correcta segregació de residus i per mostrar-los la importància del seu gest, així com els avantatges ambientals i econòmics que suposa. El pressupost és de 50.000 euros i es publicitarà a tots els mitjans de comunicació.

Reciclatge comunal
La recollida dels contenidors és competència comunal, i cada un d’ells aplica la seva pròpia política. Andorra la Vella, per exemple, no té contenidors de paper i en canvi ofereix un servei de recollida porta a porta, en un dia i una hora concreta. El conseller de Medi Ambient i Innovació, David Astrié, explicava que malgrat que va ser una decisió de l’anterior mandat, està en sintonia amb les polítiques més avançades d’Europa. “La tendència actual és treure els contenidors de la via pública i deixar-la lliure per fer voravies més amples o més parcs i jardins, i de fet estem estudiant la possibilitat d’ampliar-ho també als envasos. Encara ens queda molt i no serà, segur, un projecte immediat”. Aquesta mesura “funciona molt bé i de fet recollim uns 500.000 quilos anuals de paper i cartó”, va dir. Per al conseller, a més, seria ideal que tot es pogués fer mitjançant el sistema de porta a porta, com es fa a Suècia, encara que és conscient que “estem a anys lluny dels països pioners”. La capital es gasta cada any més d’1 milió d’euros per recollir les més d’11.500 tones de residus que genera, a més aquí cal sumar l’esforç econòmic que realitzen en la promoció del reciclatge a través de les diverses campanyes de conscienciació destinades a la ciutadania. Segons dades facilitades per la corporació, la campa-nya També és cosa teva, que es va fer el 2016, va tenir un cost de 4.500 euros; i la darrera, És l’hora de posar les coses al seu lloc, 500 euros més. Aquesta va consistir a repartir tríptics entre la població, en una partida que va assumir el departament d’Higiene.
Astrié va detallar les dades sobre els productes que es van dipositar a la minideixalleria de l’aparcament del Parc Central el 2016. Entre altres productes, es van dipositar; 4 bateries d’automòbil, 600 fluorescents i bombetes, 80 quilos de piles d’ús domèstic, 347 radiografies i 241 unitats de material informàtic i mòbils.
Des d’Encamp, Aleix Varela, conseller d’Higiene, Medi Ambient i Agricultura explicava que a la parròquia han desenvolupat un sistema per incentivar el reciclatge. “Nosaltres oferim un descompte del 15% en les taxes d’higiene. A Encamp tenim 16 zones de contenidors, però per minimitzar l’impacte estem apostant pels que són soterrats. Tenen més capacitat i es veuen menys”, va dir. A diferència d’Astrié, ell no veu que el futur passi per la recollida porta a porta, ja que el més important és “facilitar al màxim a l’usuari la possibilitat de fer-ho” i deixar-lo sense excuses. A la par­ròquia encampadana cada any es generen prop de quatre mil tones de residus, poc més de la meitat a Encamp, però de les gairebé dues del Pas, la meitat s’acumula en només quatre mesos, de desembre a març. Si es fa la mitjana de brossa, per habitant i mes, el resultat és que a Encamp surten uns 20 quilograms h/m, mentre que al Pas la xifra es dobla i arriba als 40 h/m. Per Varela, això respon al fet que a aquesta població “hi ha molts més restaurants i supermercats. Tots generen una gran quantitat de residus, però és que a més, molta gent va a fer la compra allà encara que no hi visqui”
Precisament al Pas de la Casa es va fer una prova pilot de recollida de residus orgànics fa dos anys, però la iniciativa no es va consagrar perquè les màquines fallaven a causa de la climatologia, però Varela alerta que “la intenció és que tots els comuns acabem reciclant, també la matèria orgànica. Ens haurem de posar tots d’acord en com ho aconseguim però no hauríem d’anar més enllà del 2019”. Veurem.
Etiquetes
  • #9 Andorra recicla
    (06/11/17 15:50)

    Entre el forn incinerador, el gasoil de les calefaccions, el trànsit rodat i els chemtrails produïts pel corredor aeri tenim assegurades malalties degeneratives per a diverses generacions. Anem molt bè.

    Respondre
  • #8 Partícules tóxiques
    (06/11/17 12:04)

    El benefici real del Forn incinerador sembla que és el benefici del servei d'Oncologia, perquè hi ha estadísticament més risc, tant per a homes com per a dones, de mort per càncers (estómac, pulmó, pleura, ronyó i ovari) en ciutats situades prop d'incineradores i plantes de tractament de residus perillosos.

    Respondre
  • #7 Protesta
    (06/11/17 11:02)

    TANQUEM  EL  FORN !!!!  i comencem seriosament a RECICLAR  el FORN  esns MATE hu fa dicimuladament ,a poc a poc però sense para quina salut bolem , penseu i decidiu que podem fer 

    Respondre
  • #6 El Tercer Copríncep
    (06/11/17 10:43)

    De què serveix fer polítiques de cara la galeria fent veure que aquí tenim molta consciència pel reciclatge i tenim Plans Nacionals de Residus, quan al final de l'any hem de cremar un mínim de 40.000 tones al Forn de la Comella? Si es volia apostar fort pel reciclatge, per què no va impedir o es va oposar a tenir un forn com l'actual que ens obliga a cremar residus i ara, fins i tot, importar-ne de fora? No creieu que amb un forn que cremés la mínima expressió haguèssim guanyat tant econòmicament (mireu el sobrecost de 20 milions d'euris de l'auditoria del forn), mediambientalment (reciclant molt més) i saludablement (menys emissions i menys càncers). Ho sento però aquest reportatge i notícia sembla per maquillar la desastrossa política de reciclatge començada per governs liberals i continuada per demòcrates. Abans de fer reportatges especials, potser caldria analitzar millor el context. Una ciutadania millor informada us ho agraïria. Abraçada i que tingueu un bon dia

    Respondre
  • #5 Jordi
    (06/11/17 10:19)

    I la salut dels ciutadans d'Andorra? Quina relacció hi ha entre les toxines alliberades a la vall i les malalties neurodegeneratives que pateix la població? Quina incidència hi ha de càncers relacionat amb les partícules PM10 que allibera el Forn?

    Respondre
  • #4 jose
    (06/11/17 10:13)

    Jo feia l'esforç de reciclar, fins que hem van explicar que per l'únic que serveix es per tindre separat el combustible que li posen al forn segons la temperatura a la que estigui. No se fins a quin punt serà veritat o no, però vaig para en sec. Si es recicla, per acabar cremant-lo perd tot el sentit.

    Respondre
  • #3 banjocontent
    (06/11/17 10:11)

    I si importem residus de l'estranger és per cremar-los. Això fa part del reciclatge? Quina hipocresia.

    Respondre
  • #2 Eduard
    (06/11/17 08:34)

    Andorra tenim una contradicciò, EL NOSTRE FORN INCINERADOR!!!!molta gent sabent, que el misteri de la bossa de plàstic que desapareix a la nit, acaba cremant-se, pensa que no cal fer cap esforç....

    Respondre
  • #1 Ho sento pero..
    (06/11/17 07:42)

    Que malament esta redactada aquesta noticia que mereix una atenció mes gran per part del Diari!

    Respondre
9
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477