Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
Reportatge de la setmana

'e-sport' d'elit

Els esports electrònics han crescut a nivells extrems, fet que ha atret moltes entitats esportives, que han decidit crear equips de competició virtual. Ara, la Federació de Futbol també hi està apostant.
El Lanxess Arena de Colònia, amb capacitat per a 18.000 espectadors, ple a vessar durant l'ESL One , el torneig de 'Counter-Strike' més important del món.

'e-sport' d'elit

El Lanxess Arena de Colònia, amb capacitat per a 18.000 espectadors, ple a vessar durant l'ESL One , el torneig de 'Counter-Strike' més important del món.

Actualitzada 08/05/2017 a les 07:27
Encara hi ha molta gent, especialment a Andorra, que no sap què són els e-sports. El cert és que els esports electrònics han patit un creixement de popularitat gegant els darrers anys i s’ha vist reflectit en les audiències milionàries registrades en l’àmbit mundial. Les competicions de videojocs atrauen molt, tal com ho poden fer un partit de futbol entre l’FC Barcelona i el Reial Madrid o la Superbowl, per exemple. L’essència dels e-sports és la mateixa que en qualsevol altra activitat esportiva: enfrontar-se a un rival per la consecució d’un objectiu. Als esports de tota la vida es busca marcar més gols que el rival, fer més cistelles, guanyar més sets o acabar una cursa el primer... Als electrònics passa el mateix. Es lluita per ser l’últim a quedar dempeus en un joc a mort, obtenir més punts que el rival o també fer més gols o cistelles en el món virtual.
El debat sobre si es considera un esport ja és pràcticament inexistent. És cert que no s’ha de fer un esforç físic a l’hora de competir en un videojoc, però l’ús de la concentració, els reflexos, la tensió, l’estratègia i l’habilitat amb les mans, entre d’altres, són una part fonamental dels esports electrònics, com ho són de moltes altres activitats reconegudes com a esports. Per exemple, els escacs i el pòquer, o si anem més enllà el billar i el tir, en els quals la concentració i moltes altres habilitats que no requereixen un esforç físic en formen l’essència.
De fet, els professionals dels e-sports tenen una preparació molt estricta i darrere seu hi ha una estructura d’entrenadors i fins i tot psicòlegs que els ajuda a projectar millor el seu talent al comandament. I no només es preparen mentalment, sinó que alguns també cuiden el físic per intentar augmentar encara més el seu rendiment, com qualsevol altre esportista d’elit. A més, els professionals dels e-sports tenen molta popularitat i fins i tot més que futbolistes, pilots o ciclistes de primer nivell. Per exemple, Nadeshot, jugador nord-americà de Call of Duty, té més seguidors a Twitter (2,1 milions) que Jordi Alba (1,9 milions), Jorge Lorenzo (1,4 milions) o Alberto Contador (1,2 milions).
El factor imprescindible dels e-sports són els videojocs, i precisament això és el que ha portat a aquesta explosió. Si s’afegeix a l’equació que es requereix la participació activa d’una de les indústries que més diners mouen de tot el món com és el sector del videojoc, la repercussió que acaba tenint pren nivells inimaginables quan es tracta de competicions d’esports electrònics, i va molt més enllà que d’altres de tradicionals. Omplir un pavelló de 17.000 persones de capacitat, com ara el Sant Jordi, o l’Staples Center de Los Angeles, d’uns 21.000 seients, és el que han aconseguit en repetides ocasions les competicions de videojocs. Milers de persones s’apleguen en un recinte per veure com els millors jugadors del món executen les partides a través d’una pantalla gegant. A més, s’ha de tenir en compte que molts milions més ho miren des de casa per internet. També fins i tot ja es poden veure per televisió en canals dedicats exclusivament als e-sports. Tot plegat per veure una partida de PlayStation, Xbox o PC de Call of Duty, Overwatch, Dota2, Counter Strike, FIFA 17 i un llarg etcètera de títols.
Com sempre que una activitat atreu l’atenció de les masses, les grans marques s’hi fixen. És el que ha passat amb els e-sports, en els qual s’hi han fet inversions importants. De fet, es calcula que l’any passat se situaven en 742 milions de dòlars invertits en els esports electrònics arreu del món. Però no només els anunciants s’han fixat en aquest món que ha demostrat ser rendible. Més recentment han estat les entitats esportives les que s’han endinsat en els e-sports creant una secció dedicada als videojocs. Fitxen professionals per representar l’equip i els fan contractes com ho poden fer als jugadors de la seva plantilla de futbol o de bàsquet. El Besiktas va ser el primer a crear un conjunt. El PSG o el Shalke 04 alemany, per exemple, són dels clubs que compten amb equips més potents d’e-sports, però també el València, l’Ajax, el Manchester City o l’AS Roma, entre molts altres, compten amb una secció dedicada al món virtual. No és un fet d’un parell de països només, sinó que transcendeix fronteres i esports. Per exemple, en bàsquet, el Baskonia també ha apostat per aquest món i compta amb un equip en diferents videojocs. O també, mirant cap a l’NBA, 17 dels 30 equips que conformen la competició han confirmat que participaran a l’NBA 2K eSports League, una lliga oficial impulsada per la mateixa NBA en què es decidirà quin és el millor conjunt de bàsquet virtualment.
El Principat també tindrà implicació i representació en els esports electrònics. La Federació Andorrana de Futbol (FAF) celebrarà del 12 al 14 de maig un draft a l’Estadi Comunal per seleccionar nous jugadors professionals d’e-sports que representaran el país en competicions internacionals de cara a la temporada vinent. Així, l’organisme andorrà es convertirà en la primera federació en l’àmbit mundial que comptarà amb un equip de competició electrònica, i la primera del país. “Vam veure que és un món que cada vegada va a més i que molts altres clubs ja tenen una secció. Amb aquesta idea volem actualitzar-nos i posar-nos al dia quant a les competicions”, explica Xavi Bonet, responsable de comunicació de la FAF, que ara passarà a tenir les seccions de futbol masculí i femení, sala, platja i electrònic. En aquest cas, no només se centraran en el seu esport. En l’esdeveniment muntat per al proper cap de setmana es formaran conjunts de League of Legends, Overwatch, Hearthstone, Clash Royale, a més de Rocket League i FIFA 17, que són els que tenen a veure amb el futbol, especialment aquest últim. “Volem veure quina rebuda té tot plegat”, comenta Bonet, que explica que ja són un centenar de persones les que s’han inscrit al draft, un esdeveniment que no s’ha fet mai al país, més enllà del que organitza cada any Andorra Telecom amb el Saló del Videojoc.
Per poder fer el salt als e-sports, la federació es va dirigir a l’empresa Esportia, especialitzada a assessorar entitats a endinsar-se en l’univers dels esports electrònics. Serà un equip d’Esportia qui arran d’observar les partides al draft ajudarà a fer la selecció de jugadors. “Tenir representació en competicions de fora és una fita important per al país i a més aporta molta repercussió”, exposa el director d’estratègia de l’empresa, Xavier Cortés. Fa 20 anys que es dedica al sector de videojoc i veu com els e-sports tenen molta perspectiva de futur. De fet, un estudi realitzat per l’empresa tecnològica Newzoo, que ha analitzat la tendència dels últims anys, apunta audiències de 427 milions de persones a tot el món de cara al 2019. El 2015, 230 milions de persones van veure o seguien regularment competicions d’e-sports, i el 2016 van augmentar fins als 292 milions. S’espera que aquest any s’arribi a la xifra de 345 milions, el 28% dels quals provenen de la Xina. Per posar un exemple concret, la final de League of Legends va arribar als 36 milions, més que les finals de l’NBA o el Mundial de rugbi. “No em pensava que arribessin fins aquí. S’han superat les expectatives de llarg”, comenta Cortés, que espera que Andorra i la Federació de Futbol puguin tenir cabuda en aquest món, una vegada es pugui posar en marxa la secció. El primer pas de tot plegat, però, serà el draft.

Perfil d’aspirant
Entre aquest centenar d’inscrits que hi ha, i d’entre els molts més que s’hi apuntaran aquesta setmana, hi ha un denominador comuna entre tots els aspirants a formar part de l’equip professional: tots passen una gran quantitat d’hores a la setmana davant la PlayStation, l’Xbox o el PC jugant al videojoc que més els agrada. Agafem per exemple el cas de Pepe Pérez, un dels inscrits per a l’Overwatch, i que es defineix com un “hardcore gamer”. “Soc un amant dels videojocs, però no casual de jugar una estona per entreteniment i ja està, sinó de dedicar-hi hores. M’agraden els reptes i hi he jugat des de ben petit”, assenyala. Ara farà els 29 anys. “No és una cosa d’edat com pots veure”, hi afegeix. Aquest és un dels trets que també caracteritzen els e-sports. Els professionals poden compartir moltes coses, però no hi ha límits ni d’edat ni de sexe. Hi ha professionals que tenen 11 anys i de 40, o qualsevol altra edat, i evidentment dones, homes, nois i noies. “És un món obert a tothom”, constata Cortés.
Però com en qualsevol altre esport, dedicar-s’hi de forma exclusiva està a l’abast de molt pocs. “Penso que és difícil convertir-se en professional, hi ha molt nivell, gent que hi dedica moltes hores i que està dia i nit jugant”, comenta Pérez. La percepció quant als videojocs ha variat molt i jugar-hi ja no es veu tant com quelcom de dolent per a la salut com podia ser fa uns anys. “Els videojocs s’han convertit en un art, com el cinema o la música. Es veu amb uns altres ulls i s’aprecien més els beneficis que tenen. Per exemple, hi ha estudis que afirmen que guanyes en percepció visual i reflexos jugant. Sempre hi haurà gent que es queixarà i dirà que són dolents, però els videojocs van bé per relacionar-te i són saludables, sempre que no ens anem als extrems, que com en tot és dolent”, asse­nyala Pérez.
Competir en l’àmbit mundial serà una fita complicada per a la FAF, ja que hi ha equips que hi treballen fa anys. Això sí, si mai es fa una competició de seleccions, Andorra serà la pionera, una fita de la qual no sempre es pot presumir. I és que la federació ha estat la primera a tenir aquesta ambició de comptar amb un conjunt d’e-sports d’elit.
Etiquetes
  • #1 ciutadana
    (12/05/17 17:51)

    Una absurditat més, on es canvía la realitat per virtualitat!

    Respondre
1
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477