A la caça del VIP

AcompanyamentTambé el sector bancari orienta cap als nous residents VIP –expatriats o residents sense ànim de lucre, la terminologia és diversa– departaments especialitzats. En algun cas l’acompanyament va des de l’assessorament fiscal fins al suport perquè s’integrin socialment, amb esdeveniments culturals i lúdics com un Ladie’s Lunch mensual, conferències o algun partit de criquet. “Com més consolidats estiguin, més integrats, més aportaran al país”, considera una fiscalista responsable d’aquesta àrea. L’aportació en termes econòmics, afirmen els diversos perfils professionals consultats, pot ser suculent. Per començar, indica Urgell, estan reactivant el durant un temps malmès mercat immobiliari. “Efectivament, el vuitanta per cent de les vendes s’estan realitzant als residents passius”, assegura una veu del sector. També els lloguers, puntualitza, perquè molts proven així si estaran còmodes al país abans de llançar-se a l’adquisició. I quan compren, per quin tipus d’habitatge es decanten? Habitatges de 300.000 euros cap amunt; en general, entre aquesta quantitat i el milió d’euros. Cases grans i de luxe, per instal·lar-se amb tota la família, o apartaments cèntrics quan es tracta de persones retirades. No és l’únic sector que es beneficia de manera immediata: un nou resident amb bona capacitat adquisitiva compra també cotxe, genera despesa quan mobla l’habitatge, quan va al supermercat o a la perruqueria, quan s’instal·la fibra òptica, etcètera. Fins i tot, puntualitza Urgell, “ajuden a sanejar les finances públiques amb els seus impostos i fan que la pressió fiscal per a la resta de la població sigui menys forta”. Qui és aquest resident VIP? El perfil és heterogeni, però bàsicament es pot inscriure en unes poques categories. D’una banda, els jubilats amb patrimonis importants, que han estat directius o empresaris i busquen el país per estar tranquils i segurs i tributar menys. D’una altra, els que encara estan en actiu, entre els quals els més visibles són els esportistes. “Gent que viatja molt i a qui resulta relativament fàcil fixar aquesta residència de noranta dies”, puntualitza Urgell. A Andor­ra obtenen un nivell fiscal “molt beneficiós” i avantatges a l’hora d’entrenar. També hi ha els empresaris que decideixen implantar-s’hi; fonamentalment PIME i empreses unipersonals en sectors que no necessiten desplaçament físic (màrqueting o informàtica en serien exemples clars). “És la realitat del que tenim actualment, el perfil més habitual encara que sigui el menys mediàtic”, afirma el fiscalista d’Augé Grup. Per a qui és desitjable que a aquestes empreses de talla petita s’afegissin les grans. “Però estan esperant a veure com evoluciona el marc normatiu”, explica.

Què cerquen: un “fals mite”Deixant de banda el cas específic dels esportistes i els avantatges de l’entrenament en alçada, les raons per instal·lar-se a Andorra giren al voltant de la tranquil·litat, la seguretat i la qualitat de vida. La privacitat és un dels aspectes més valorats pels famosos. La irlandesa Sharon Corr, violinista i cantant del grup de folk-rock The Corrs, es va instal·lar a Andorra fa un parell d’anys precisament a la recerca d’aquest mantenir-se a l’abric dels fans. Es va negar a fer entrevistes a les quals es fes palès el seu lloc de residència i el cercle d’amics i coneguts la van ajudar a protegir aquesta reserva. Naturalment, no es poden posar portes al camp i finalment el fet apareix recollit en un lloc tan poc discret com la Viquipèdia i ella mateixa s’ha deixat veure en actes públics. Un dels recents, el sopar organitzat per la CEA, en el que va estar present. I tampoc no sembla que el país s’hagi omplert de paparazzi a la caça de la irlandesa. També hi ha els avantatges fiscals, per descomptat. “Però tot i ser atractiu en realitat no és el leitmotiv”, afirma un dels fiscalistes consultats. De fet, hi afegeix, “aquí l’IRPF és del 10 per cent, un atractiu evident, però no es cor­respon amb el fals mite que véns a Andorra i no pagues impostos”. I altres llocs, començant per Espanya i Portugal (amb la golden visa), però també Malta o Luxemburg mantenen programes molt més forts per enganxar per l’ham de la fiscalitat favorable aquests desitjats residents. De fet, la hisenda anglesa els ofereix quelcom de tan llaminer com una tarifa plana, una quantitat fixa a pagar amb independència del volum dels ingressos. “Per a mi viure aquí no té avantatge fiscal perquè treballo fora”, afirmava Vanderloo en una entrevista amb el Diari. Un dels fiscalistes consultats ho il·lustra amb un exemple: “Efectivament, imaginem-nos que algú cobra els drets d’autor per un llibre que ha venut als Estats Units, doncs és allà on li faran la retenció, en el país on es genera la riquesa”. Després aquestes quantitats ja abonades fora es detrauran de l’IRPF que ha de pagar a Andorra un resident fiscal.

Competició entre països“No, no estem tan ben situats en aquesta competició entre països”, considera l’advocat Jean Pujol. Exposa el cas d’un jubilat francès: “De la pensió, li faran la retenció a França i santes pasqües, cap avantatge en aquest aspecte”. En canvi, si aquest mateix pensionista es retirés al Marroc “viuria com un rei, sense pagar ni un euro d’impost”. I similar vida a cos de rei, impositivament parlant, la que li ofereix Portugal. Tot i que, admet, “qui ve aquí amb una situació econòmicament sobrada, encara que no riquíssims, invertirà en assessorament per optimitzar” les possibilitats. Sí que apunta algun exemple en què la fiscalitat andorrana és absolutament favorable. Un seria l’absència d’impost en transmetre un patrimoni. O, per exemple, algú que cobri uns dividends a França, pot arribar a pagar quasi el 50 per cent en impost; però si aquesta persona resideix a Andor­ra, el conveni de no doble imposició signat entre els dos països determina que la hisenda francesa retindrà el cinc per cent i l’andorrana, entre el zero i el deu per cent; així que el màxim que paga és un quinze per cent. Molt lluny de la primera premissa. Tornant als països que proposen condicions molt favorables, com Portugal, l’expert d’Augé Grup fa la precisió de la seguretat jurídica. Exposa un cas amb què es van trobar, el d’un directiu retirat espanyol que vol cobrar un pla de pensions privat. Residint a Portugal suposava un problema perquè no sabia si havia de tributar a Espanya perquè no estava clar si el cas entrava en el conveni, mentre que aquí no tenia cap problema: dels aproximadament tres milions d’euros que havia de cobrar, aquí paga un deu per cent; a Espanya seria com a mínim el doble. Així, conclou, “cada país utilitza les eines que té perquè es tracta d’atreure una font de riquesa, però una qüestió a tenir molt en compte és la seguretat jurídica”. Que “es consolidarà encara més si prospera el tractat amb la UE”, hi afegeix Pujol.

La fi de les simulacionsEl quid de la qüestió és ara, recorda l’advocat, acreditar davant del país d’origen el canvi de residència els 181 dies exigits. “A partir d’ara a qui només vulgui donar aquesta aparença li costarà molt car, tant allà com aquí perquè a Andorra també li interessarà la transparència; és la fi de les simulacions”, sentencia. Qui vulgui beneficiar-se de la baixa fiscalitat del país “necessitarà deslocalitzar-se com a persona física i establir-se de debò”. Un bon indicatiu per a la hisenda d’origen, la venda de la residència habitual. Una prova suplementària de residència, l’escolarització dels fills. “Si no portes la canalla aquí al col·legi hauràs d’explicar-ho bé, d’anar ben calçat, o serà un motiu per requalificar com a operació de simulació”, exemplifica Pujol. Tocant el tema educatiu, totes les veus consultades acaben apuntant-lo com un dels punts febles a l’hora d’atreure VIPS amb família: la falta d’escoles que segueixin el model britànic i de perfil més internacional, estudis que es puguin convalidar a Gran Bretanya i Estats Units. “Ens ho diuen sovint, que és un problema per instal·lar-se amb la família; hauríem de diversificar”, diu la immobiliària. Una altra de les assignatures pendents que apunten és la manca d’un aeroport proper.

MARK VANDERLOO El model holandès es va establir fa quatre anys al Principat, però és ara quan surt a la palestra després d’implicar-se en un projecte empresarial al país, en el negoci immobiliari. Assegura que el tema fiscal no va tenir pes a l’hora d’instal·lar-se perquè no obté avantatge: ell treballa a l’estranger.

SHARON CORRLes possibilitats de mantenir l’anonimat i preservar la seva intimitat, a recer de les fans, van impulsar la violinista i cantant irlandesa a establir-se al país. A poc a poc, però, va anar transcendint la seva presència al país.

ALEIX I POL ESPARGARÓ A principis del 2014 es feia pública la intenció de residir al país dels germans Espargaró, dos campions en la disciplina del motociclisme. A banda, solen fer una certa ‘militància’ de la seva presència al país. S’afegeixen a un altre dels pilots residents més coneguts, el francès Cyril Despres.

MARC MÁRQUEZ En el cas del campió del món de MotoGP l’anunci de la intenció de residir al Principat va aixecar tanta polseguera, tanta polèmica a Espanya, que el pilot es va fer enrere. Amb tot, hi té una casa i hi ha fet entrenaments.

‘PURITO’ Els ciclistes són el col·lectiu d’esportistes més nombrós pel que fa a estrangers residents. Al voltant de la vintena, segons dades de la federació. Amb Joaquim Purito Rodríguez com un dels més emblemàtics, amb molts lligams amb el Principat i que corre amb llicència andorrana des del 2012.