Un tramvia a Andorra?
46329.jpg
És un dels mitjans de transport més antics de la història i, alhora, el que més s’ha escampat en la modernitat per tot el món. D’ençà de la seva implantació al llarg del segle XIX i de passar per la travessia del desert les dècades següents amb la proliferació del vehicle privat, el tramvia va viure una època daurada a final del segle passat, amb, és clar, la incorporació d’innovacions tècniques i una capacitat d’adaptació a les noves realitats urbanístiques que en va afavorir l’expansió de manera prominent. L’avenç tecnològic va revolucionar un vehicle que ha mantingut dues condicions inalterables en el temps: circula sobre rails i la seva font d’energia és l’electricitat. Un recurs que no ha fet més que propagar-se i millorar les seves prestacions tècniques fins a tal punt que avui en dia les principals ciutats i capitals del món disposen d’aquest transport, més o menys gran en funció de si es planteja més com un atractiu turístic, un complement a la resta de mitjans o bé una via prioritària de mobilitat per a la ciutadania. Unes 300 ciutats d’Europa disposen de tren lleuger. Pel que fa als països veïns, l’Estat espanyol compta amb 244,4 quilòmetres de línia tramviària, mentre que el francès en té 412,6. Són sobretot les ciutats mitjanes i petites les que tenen més marge per explotar les possibilitats que ofereix el tramvia –les grans urbs tenen complicada la seva harmonització a la trama urbana–, i d’aquí que un mitjà de transport modest com aquest pugui ser idoni per a estats petits com Andorra. Són les ciutats petites on l’impacte i els beneficis del petit ferrocarril s’ha notat més. Sempre, és clar, acompanyat de mesures per restringir l’ús de l’automòbil i promoure els desplaçaments a peu. París i Madrid, per exemple, no tenen línia de tramvia que arribi fins al centre de la ciutat pel domini del vehicle privat i la manca de voluntat per introduir-lo i fer el centre per a vianants. Els experts en destaquen la fiabilitat, l’accessibilitat, la seguretat, la comoditat i el respecte amb el medi ambient, a més de mantenir que contribueix a avançar cap a un model de ciutat més sostenible i humà. Víctor Casals és l’enginyer que ara fa tres anys va proposar al comú d’Andorra la Vella fer un tramvia que anés des de la rotonda de Tobira fins al carrer de la Unió d’Escaldes. Aquest professional defensa que es tracta d’“un transport net” que a més és útil “per a tothom”, tant per als turistes com per “donar un servei interior”. “Ho vam proposar com una mesura d’activació del comerç i pensàvem que era una bona idea per deixar el cotxe en un lloc i poder fer el recorregut amb el tramvia. És un projecte factible i un transport còmode per fer un trajecte relativament curt”, indica. La proposta, que preveia un itinerari d’onze parades, no va reeixir ja que no va ser l’escollida per implementar les millores d’embelliment a la capital.
Entusiasme dels comerciantsA qui més il·lusió fa pensar en la posada en marxa d’un tramvia a Andorra és als botiguers. Víctor Martín, president de l’Associació de Comerciants del Centre Històric, assegura que és “el futur” i creu que cal anar per aquí per “fer un país modern”. “Ho hem de fer sí o sí, hem d’anar per aquest camí de modernitzar Andorra i això passa per tenir un tramvia”, assenyala. “Ens hem de modernitzar, i el tramvia és un mitjà sostenible que reduiria el trànsit de cotxes i que a més és tendència actual a tot el món”, argumenta. El comerciant proposa, a més, allargar la via fins a Santa Coloma per “tornar-li la vida que es mereix”. Així mateix, aposta per “un tren petit, ràpid i adaptat a les necessitats reals”, de dos vagons amb capacitat per a un centenar de persones. El plantejament de Casals passava per un trenet de dos vagons tirat per un cable soterrat i uns rails a terra (seria la mateixa via d’anada que de tornada). Precisament és el soterrament el que afegiria més dificultats a l’execució de l’obra, ja que s’hauria d’integrar a la xarxa de serveis urbans. Sobre l’aspecte del comboi, el projectat per Casals era semblant al de Barcelona. “Seria un tipus de tramvia com el de San Francisco però més modern”, relata l’enginyer. Es tracta d’un transport “compatible amb cotxes i sense cotxes”, precisa, i que disposaria d’uns frens d’emergència per poder transitar per avingudes amb un alt flux de vianants. A més, considera que no hi hauria problema per fer arribar el tren fins a Santa Coloma. Les associacions de comerciants de les dues avingudes que estarien directament afectades pel pas del tramvia també reaccionen amb entusiasme. Sònia Yebra, presidenta de l’Associació de Comercials de l’avinguda Meritxell, opina que és “una molt bona idea” i la qualifica de “novedosa i interessant”. Pensa que “ajudaria la gent a passejar i facilitaria el pas dels vianants”. De la seva banda, des de l’Associació de Comerciants de l’avinguda Carlemany, la presidenta, Susagna Venable, sosté que “tenir un tramvia per poder moure’s per tota l’avinguda” repercutiria en “la comoditat dels nostres compradors” i “facilitaria que la gent es mogués més”. Alhora, subratlla que seria molt útil per a la gent gran.
Què hi diuen els polítics?Martín planteja una xarxa tramviària que abraci tot Andorra, i lloa especialment un pla “que ja era el futur en el seu dia i que ho continua sent” malgrat que fins ara “no s’ha fet res”. Es refereix a un projecte que va dissenyar l’executiu de Marc Forné ara fa 15 anys. La idea de l’excap de Govern era fer un “metro aeri” que resseguís el riu Valira per sobre i passés per Sant Julià de Lòria, Andorra la Vella, la Massana i Encamp, amb l’objectiu que “es pogués anar a peu de pistes des de tot arreu”. Una proposta que a parer de Forné era “bastant interessant” i “aprofitable perquè era un transport elèctric”. A més, “volia donar servei a tot el país”, destaca. Un projecte, però, que va quedar aturat per manca de pressupost. “Andorra és un dels països més dependents del vehicle per carretera. Hi ha les millors comunicacions per telefèrics del món i en canvi les comunicacions internes estan per fer”, lamenta Forné. L’actual ministre de Transports, Jordi Alcobé, veu amb bons ulls un tramvia per a Andorra. “Qualsevol cosa que pugui afavorir la mobilitat és positiva”, assevera, però ho condiciona a la feina prèvia que caldria fer. “S’haurà de mirar com es pot encabir. Estudiar la proposta amb els comuns i veure si es pot implementar”, declara. Tant Forné, com Alcobé, com els comerciants recalquen que tirar endavant una empresa així és decisió en bona part dels comuns. Què en pensen els seus màxims responsables? Des d’Andorra la Vella, la cònsol major, Conxita Marsol, respon amb un “sí, per què no?” a la idea que el Principat tingui un tren lleuger, que veu com “un atractiu” que “pot ser pràctic”. “No ho trobo malament. És una idea a estudiar”, conclou Marsol, que advoca per un comboi modern. De la seva banda, el cònsol menor d’Escaldes, Marc Calvet, que ja va deixar caure la idea ara fa tres anys, explica que li agradaria que se’n parlés. “Estic segur que quedaria bé. Facilitaria els trajectes a la gent”, subratlla. I hi afegeix:?“El turista està cansat de caminar? El tramvia el porta a l’hotel.”